{"id":4532,"date":"2022-05-29T17:02:59","date_gmt":"2022-05-29T15:02:59","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/lhome-de-confianca\/"},"modified":"2026-03-23T12:16:56","modified_gmt":"2026-03-23T11:16:56","slug":"lhome-de-confianca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/testimonis\/lhome-de-confianca\/","title":{"rendered":"L’home de confian\u00e7a"},"content":{"rendered":"\n

L’auditori de la Biblioteca de la FCRI Blanquerna va acollir aquest 25 de maig una taula rodona per acostar-se a la figura d’un dels homes de confian\u00e7a de sant Josepmaria en el desenvolupament i l’expansi\u00f3 de l’Opus Dei per Europa, a pocs mesos del cinquantenari de la seva mort a Barcelona, \u200b\u200bel 7 de desembre del 1972.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Van participar Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, postulador de les causes dels sants de la prelatura de l’Opus Dei a Espanya, Josep Masabeu, president de Braval i Mar\u00eda Candela Temes, neboda n\u00e9ta del Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica.<\/p>\n\n\n\n

La reconstrucci\u00f3 d’Europa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El final de la Segona Guerra Mundial, va comentar Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, “va ser, a tota Europa, un moment de profund des\u00e0nim, de desconcert. Les ideologies que semblava que canviarien el m\u00f3n havien desembocat en dues guerres mundials. Despr\u00e9s, l’Esgl\u00e9sia va intervenir en la reconstrucci\u00f3 europea a tots els nivells, i l’esperit de l’Opus Dei va entrar meravellosament en aquesta reconstrucci\u00f3: va ser la soluci\u00f3 que molts bisbes buscaven\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Sant Josepmaria, confiant plenament en D\u00e9u, va enviar sacerdots i laics per col\u00b7laborar en la reconstrucci\u00f3 d’Europa: “Calia tenir molta fe per enviar aquells joves professionals i sacerdots tot just ordenats a pa\u00efsos on serien considerats estrangers de segona, ja que Espanya -d’on provenien la majoria- estava mal vista a causa del r\u00e8gim pol\u00edtic franquista”.<\/p>\n\n\n\n

Amb paraules del fundador de l’Opus Dei, eren “missioners amb missi\u00f3 sense dir-se missioners”, que -comentava el postulador- van acudir a aquestes terres “a barrejar-se, a treballar colze a colze amb els seus conciutadans, amb la il\u00b7lusi\u00f3 de tornar l’entusiasme cristi\u00e0 i ajudar en la reconstrucci\u00f3 f\u00edsica i espiritual, ja que la guerra mundial no nom\u00e9s havia destrossat el teixit econ\u00f2mic, industrial, sanitari i educatiu, sin\u00f3 sobretot havia trencat l’esperan\u00e7a despr\u00e9s de quedar trencats moralment i arru\u00efnats econ\u00f2micament”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

“Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va ser l’home de confian\u00e7a del fundador de l’Opus Dei a Espanya i, a partir del 1957, a tota Europa. Sant Josepmaria se’n va desprendre i el va enviar a nombrosos pa\u00efsos europeus, perqu\u00e8 ajud\u00e9s en la difusi\u00f3 del missatge de l’Obra en aquelles nacions, amb la seva vibraci\u00f3, il\u00b7lusi\u00f3 humana i sobrenatural a la tasca i amb bones dosis de bon humor\u201d.<\/p>\n\n\n\n

“Tenia molt bona mem\u00f2ria i un gran cor. Per\u00f2 gens d’o\u00efda musical ni facilitat per als idiomes. Aix\u00f2 no va ser cap obstacle en aquesta tasca. Ho contagiava amb la seva vida, i amb la seva mirada profunda tan caracter\u00edstica, d’una persona de vida interior i afany d’\u00e0nimes”.<\/p>\n\n\n\n

L\u00b4Evangeli, una suma d’impactes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La fe, va afirmar Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, “neix amb el Baptisme i reneix amb l’impacte. L’Evangeli \u00e9s una suma d’impactes”, com el d’Andreu, Mateu, Zaqueu,\u2026 En el cas del servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, aquest impacte va tenir lloc el 27 de novembre de 1936. Havia pujat al cami\u00f3 que el portaria a Paracuellos per ser afusellat, quan va sentir una veu que li deia: Chiqui, baixa del cami\u00f3. Va baixar al pati de la pres\u00f3 i, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, el van tornar a una cel\u00b7la. “Tenim c\u00f2pia de la llista del cami\u00f3 que havia de portar Chiqui a Paracuellos i aquest va ser l’impacte per a Jos\u00e9 Mar\u00eda, que sempre va ser conscient que D\u00e9u li havia donat una pr\u00f2rroga de vida perqu\u00e8 el volia per a alguna cosa especial”, segons va explicar Mart\u00edn de la Hoz.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Sobre aquest fet inexplicable a la vida del servent de D\u00e9u, la seva neboda neta, Maria Candela Temes, va explicar que quan el van detenir -denunciat pel porter perqu\u00e8 era conegut que anava a missa- “la seva mare, Adela, li va dir a la Mare de D\u00e9u que, si Chiqui se salvava, no s’oposaria a la seva vocaci\u00f3”. Jos\u00e9 Mar\u00eda havia demanat l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei un any abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola.<\/p>\n\n\n\n

Fe enfortida pel dubte<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La convicci\u00f3 de ser escollit per D\u00e9u per a alguna cosa gran va ser compatible amb els moments d’abatiment i de foscor que va travessar pel desgast dels anys de la guerra. Va marxar a Sant Sebasti\u00e0 i “es va quedar desinflat” segons Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, que va rememorar els esfor\u00e7os de sant Josepmaria, perqu\u00e8 torn\u00e9s a Madrid amb ell i els altres de l’Obra.<\/p>\n\n\n\n

D’alguna manera, “la fidelitat de Chiqui va ser provada per la crisi de la fe”, que va enfortir la fe en D\u00e9u i en l’esperit de l’Opus Dei. Per aix\u00f2, despr\u00e9s de la seva ordenaci\u00f3 sacerdotal el 1944, juntament amb el beat \u00c0lvar del Portillo i Jos\u00e9 Lu\u00eds M\u00fazquiz -els tres primers fidels de l’Opus Dei que van rebre l’ordenaci\u00f3 sacerdotal-, sant Josepmaria li va poder encarregar l’atenci\u00f3 espiritual de les dones de l’Opus Dei. I, a partir del 1957, enviar-lo a diversos pa\u00efsos d’Europa -Gran Bretanya, Irlanda, Fran\u00e7a, \u00c0ustria, Alemanya, Su\u00efssa, B\u00e8lgica i Holanda- on va exercir el ministeri sacerdotal. “Va passar aquells anys transmetent el missatge de l’Opus Dei i promovent la unitat amb sant Josepmaria i amb tota l’Esgl\u00e9sia”.<\/p>\n\n\n\n

“Aix\u00f2 no marxa\u2026 i ha de marxar”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

“La seva fe en D\u00e9u i en l’esperit de l’Opus Dei, es va demostrar en moltes an\u00e8cdotes, com la que explicava el catal\u00e0 catedr\u00e0tic de filosofia Eugeni Trias que va viure amb ell a la petita resid\u00e8ncia de Col\u00f2nia, a Alemanya. Solien organitzar a l’oratori de la resid\u00e8ncia una estona de preg\u00e0ria davant del Sant\u00edssim Sagrament dirigit per un sacerdot. Despr\u00e9s tenien l’exposici\u00f3 i la benedicci\u00f3 i el cant de la Salve. Cercar alemanys universitaris era una tasca dif\u00edcil: una meditaci\u00f3 predicada per un sacerdot cat\u00f2lic en un alemany horrible. El resultat era binari; o zero o un. Deia Eugeni que veia el senyor Jos\u00e9 Mar\u00eda remugant: \u201cAix\u00f2 no marxa, aix\u00f2 no marxa\u201d i conclo\u00efa, \u201ci ha de marxar\u201d.<\/p>\n\n\n\n

“La soluci\u00f3 va ser obtenir avals i aconseguir un cr\u00e8dit per construir una resid\u00e8ncia de 100 places on els estudiants estiguessin a casa seva i anessin lliurement a la meditaci\u00f3. Aviat D\u00e9u va premiar aquella fe i van arribar vocacions i conversions.”<\/p>\n\n\n\n

“Tu no pots, per\u00f2 Jo s\u00ed”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Don Jos\u00e9 Mar\u00eda havia apr\u00e8s a demanar a D\u00e9u la fe necess\u00e0ria per emprendre la tasca de difondre el missatge cristi\u00e0 a la vella Europa. En concret, moltes vegades recordaria aquella vella an\u00e8cdota del fundador de l’Opus Dei succe\u00efda a Londres quan passejant per la City i veient les plaques de les grans corporacions econ\u00f2mica i empresarials angleses, moltes vegades bicenten\u00e0ries, sant Josepmaria va tenir un moment de des\u00e0nim i hi va sentir una locuci\u00f3 divina que li deia: \u201ctu no pots, per\u00f2 Jo s\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La capella de Netherhall<\/p>\n\n\n\n

Indubtablement li vindria a la mem\u00f2ria aquesta an\u00e8cdota quan es va posar en marxa el patronat per demanar fons per a la construcci\u00f3 i posada en marxa d’una resid\u00e8ncia universit\u00e0ria a Londres destinada a estudiants de la Commonwealth. La Reina Mare havia acceptat de presidir el patronat d’honor i assistir a la inauguraci\u00f3 de la resid\u00e8ncia, Netherhall.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

“Quan li van plantejar evitar que la comitiva pass\u00e9s per la capella per no donar lloc a malentesos, ja que la reina d’Anglaterra \u00e9s el cap de l’Esgl\u00e9sia anglicana, en Jos\u00e9 Mar\u00eda va dir que no es retiraria el Sant\u00edssim , ja que aix\u00f2 \u00e9s el que donava sentit a aquests edificis i la pres\u00e8ncia de fidels de l’Opus Dei en aquesta tasca universit\u00e0ria: encomanar la fe als seus amics i companys de feina i il\u00b7luminar amb aquesta fe el m\u00f3n des de dins\u2026 Efectivament quan la comitiva va entrar a la capella la Reina Mare va somriure complaguda i van passar a altres llocs.”<\/p>\n\n\n\n

Les “reines del nyap” i un paquet de sandvitxos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Recentment, s’ha publicat una an\u00e8cdota referida a Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda que va tenir lloc a Manchester: “un grup d’universit\u00e0ries i algunes directores de l’Opus Dei eren a l’edifici acabat de llogar de la primera resid\u00e8ncia d’estudiants en aquesta ciutat anglesa, molt afanyades posant paper pintat; el fred era intens i sobretot la humitat era alta, i a m\u00e9s es perllongava la feina i no podien interrompre-la perqu\u00e8 no es fes malb\u00e9 la goma que havien preparat”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

“Estava condint el des\u00e0nim quan de sobte va sonar la porta i va apar\u00e8ixer en Chiqui inesperadament, ja que no estava oficialment a Anglaterra. Va arribar carregat de coses: una estufa, un paquet de sandvitxos i un termo de te calent. Quan es van asseure per descansar i menjar alguna cosa, ell els va dir molt divertit: sou les \u201creines del nyap\u201d. Elles van riure amb ganes i es van deixar aconsellar pel Jos\u00e9 Mar\u00eda per planejar la feina en el temps previst, sense perdre ni la salut ni els nervis”.<\/p>\n\n\n\n

Confiar en els joves<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Confian\u00e7a i fe tenen la mateixa arrel llatina. De la mateixa manera la fe i la confian\u00e7a en D\u00e9u i en les persones. Aix\u00ed era Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda: un home de confian\u00e7a de D\u00e9u i del fundador de l’Opus Dei per ajudar les persones de l’Opus Dei que treballaven a Europa a viure en plenitud la seva vocaci\u00f3 i il\u00b7luminar el m\u00f3n des de dins\u201d.<\/p>\n\n\n\n

“Com evangelitzar i suscitar vocacions entre els joves?” es preguntava Mart\u00edn de la Hoz: “Molts te\u00f2legs han escrit sobre la vocaci\u00f3 dels joves d’avui. Per\u00f2 qui m\u00e9s sap sobre els joves \u00e9s el Papa Francesc, que diu: estimar-los i confiar-hi; comprendre la seva situaci\u00f3”.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que va fer en Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica: “demanar a l’Esperit Sant que aquests joves s’enamoressin de Crist i s’entreguessin a Ell, i alhora estar al costat de cadasc\u00fa. I d’aqu\u00ed brollaven vocacions”.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, \u00e9s il\u00b7lustratiu el seu comentari en una carta a sant Josepmaria, despr\u00e9s de l’estada a un lloc on la tasca apost\u00f2lica no arrencava: “Pare, aqu\u00ed hi ha tebiesa”. Per\u00f2 al cap d’un temps, de resar i posar mitjans, tornava a escriure-li: “del que li vaig dir, res”. I van arribar vocacions.<\/p>\n\n\n\n

“Iesu, Iesu, esto mihi sempre Iesu”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz va concloure la seva intervenci\u00f3 amb una pregunta sobre en Chiqui: “com podem imitar-lo?, sent molt fidels a Crist”, i ho va il\u00b7lustrar amb una an\u00e8cdota succe\u00efda a Amsterdam, el 1964, a la instal\u00b7laci\u00f3 de la primera resid\u00e8ncia per a universit\u00e0ries. Personalment es va encarregar de fer l’altar i el retaule del nou oratori. Al frontal de l’altar del Sagrari va posar la frase que tant li agradava a sant Josepmaria: \u00abOmnes cum Petro ad Iesum per Mariam\u00bb (Tots amb Pere -el Papa- a Jes\u00fas per Maria). Per a la decoraci\u00f3 de l’altar va triar unes reproduccions de la vida de Jesucrist, que ajudarien a contemplar la vida de Jes\u00fas fent oraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Temps despr\u00e9s, en canviar la moqueta de l’oratori, van haver de separar l’altar del retaule i llavors van descobrir que el servent de D\u00e9u, en acabar la feina havia escrit amb grans tra\u00e7os la jaculat\u00f2ria que havia repetit tantes vegades mentre el constru\u00efa: \u201cIesu, Iesu, esto mihi semper Iesus\u201d: Jes\u00fas, Jes\u00fas, sigues per a mi sempre Jes\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

Braval, una experi\u00e8ncia de cohesi\u00f3 social<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Josep Masabeu, en la seva intervenci\u00f3 va glossar la similitud entre la tasca de Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica pels pa\u00efsos d’Europa i la feina que es desenvolupa a Braval, una iniciativa de desenvolupament i promoci\u00f3 humana de l’Opus Dei al barri del Raval de Barcelona: “el que Chiqui va fer a Europa, nosaltres ho fem aqu\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El Raval \u00e9s un dels barris de m\u00e9s demanda d’acci\u00f3 social. Un alt grau de la poblaci\u00f3 \u00e9s immigrant, amb greus mancances de tota mena i una elevada taxa de desocupaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els joves que participen a les activitats de Braval provenen de 30 pa\u00efsos, parlen 10 lleng\u00fces i professen 9 religions. Es vol promoure la cohesi\u00f3 social, lluitar contra la marginaci\u00f3, prevenir l’exclusi\u00f3 social dels joves i facilitar la incorporaci\u00f3 dels immigrants a la societat. Els resultats confirmen que \u00e9s una realitat.<\/p>\n\n\n\n

“Chiqui favors” i “Chiqui miracles”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Maria Candela va aportar alguns records familiars, per mostrar el “rastre de llum que deixen les persones santes”. Tota la seva fam\u00edlia estan conven\u00e7uts de la santedat de l’oncle Chiqui, i s’animen els uns als altres a demanar “Chiqui favors” i “Chiqui miracles”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de recordar alguns detalls que mostraven com el seu oncle avi Chiqui “tenia els peus a terra i el cap al cel”, va explicar dues an\u00e8cdotes que trasllu\u00efen el seu gran cor. La primera, un comentari de l’\u00e0via Maria que, un dia pels anys 40, estant amb el seu germ\u00e0, Chiqui es va posar a plorar, i li va dir \u201cel Pare se’ns mor, i sense el Pare, no podem res\u201d; sant Josepmaria patia una severa diabetis i perillava la seva vida. Tamb\u00e9 es recorda a la fam\u00edlia que en Chiqui, per ser el petit dels fills, era el predilecte de la seva mare Adela, condici\u00f3 que l’interessat no ocultava a les seves cartes, amb frases com “la meva mare ha vist el seu tresor”.<\/p>\n\n\n\n

Les tres pesques miraculoses<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

“Veiem els sants tan perfectes que, de vegades, se’ns fa dif\u00edcil pensar que els podem imitar. Ens podria explicar algun defecte de Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda i com va lluitar per superar-lo?” A prop\u00f2sit d’aquesta pregunta, Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz va recordar la dificultat que tenia en Jos\u00e9 Mar\u00eda per a la predicaci\u00f3 i parlar en p\u00fablic. Va haver de lluitar perqu\u00e8 les seves pl\u00e0tiques no es quedessin curtes de temps i, amb esfor\u00e7, va anar millorant. Per aix\u00f2, quan sant Josepmaria va haver d’escollir qui podia preparar els qui s’ordenarien a la segona promoci\u00f3, li ho va demanar a ell, doncs amb la seva lluita, podia ensenyar als futurs sacerdots.<\/p>\n\n\n\n

I va acabar amb una an\u00e8cdota que posa de manifest tamb\u00e9 la sintonia dels tres primers sacerdots amb el fundador. Quan es van ordenar, sant Josepmaria els va passar el seu fitxer de predicaci\u00f3. En un rec\u00e9s en qu\u00e8 cadasc\u00fa havia de predicar una meditaci\u00f3, tots van escollir una mateixa fitxa de sant Josepmaria, que glossava les tres pesques miraculoses. A Jos\u00e9 Mar\u00eda li va correspondre predicar la tercera meditaci\u00f3 i va notar en els assistents un inter\u00e8s especial, cosa que el va alegrar per la dificultat que tenia amb la predicaci\u00f3, sense saber fins despr\u00e9s que venia provocat per sentir per tercera vegada les mateixes idees.<\/p>\n\n\n\n

El fum de la santedat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La darrera pregunta es va interessar per la marxa del proc\u00e9s i quan podria ser beatificat. Mart\u00edn de la Hoz va explicar que el 2013 es va concloure a Madrid la fase diocesana del proc\u00e9s de virtuts i que ara est\u00e0 en la fase romana. Si la devoci\u00f3 augmenta i s’est\u00e9n, el proc\u00e9s s’accelera. Amb el s\u00edmil del foc, si hi ha fum, vol dir que hi ha foc. Si hi ha molt de fum, senyal que hi ha molt de foc. I si hi ha molt, molt de fum i es veu de lluny, senyal que el foc \u00e9s molt extens. En la mesura que la devoci\u00f3 a Chiqui arribi a tota mena de persones, es constatar\u00e0 l’extensi\u00f3 de la seva devoci\u00f3 en b\u00e9 de les \u00e0nimes i el proc\u00e9s avan\u00e7ar\u00e0 amb m\u00e9s rapidesa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

A la sortida es notava en tots l’alegria d’haver descobert noves facetes de la vida d’aquest bon servent de D\u00e9u i haver guanyat en amistat amb Chiqui, que de ben segur intercedir\u00e0 m\u00e9s predisposat en les peticions de tot tipus de favors.<\/p>\n\n\n\n

Galeria fotogr\u00e0fica<\/a><\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeo de la taula rodona (1h.17′):<\/p>\n\n\n\n

\n