{"id":4527,"date":"2022-03-06T15:59:59","date_gmt":"2022-03-06T14:59:59","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/una-correccio-amable-sou-les-reines-del-nyap-manchester-iii-1960\/"},"modified":"2026-03-23T12:17:15","modified_gmt":"2026-03-23T11:17:15","slug":"una-correccio-amable-sou-les-reines-del-nyap-manchester-iii-1960","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/una-correccio-amable-sou-les-reines-del-nyap-manchester-iii-1960\/","title":{"rendered":"Una correcci\u00f3 amable: “sou les reines del nyap”, Manchester, III-1960"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El 1959 en Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, per enc\u00e0rrec de sant Josepmaria, va passar a ocupar-se, entre altres pa\u00efsos, de la tasca apost\u00f2lica a Anglaterra. Recorda Amelia D\u00edaz-Guardamino Echeverr\u00eda, que vivia a Anglaterra: “Va pensar que Jos\u00e9 Maria, llavors Consiliari de Fran\u00e7a, podria ajudar-nos. L’any seg\u00fcent, el va nomenar delegat d’Anglaterra, Fran\u00e7a i Irlanda, perqu\u00e8 s’ocup\u00e9s molt especialment de nosaltres i, efectivament, l’estiu de 1959, el nostre Pare, de nou a Londres, ens va donar la not\u00edcia. Va suposar una gran alegria per a totes saber que Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda arribaria a les poques setmanes”.<\/p>\n\n\n\n

El testimoni de Jos\u00e9 Mar\u00eda Casciaro ajuda a comprendre el perqu\u00e8 d’aquest inter\u00e8s: “era un home tan entregat i humil, tan sant, que no recusava cap treball; era \u00fatil per a tot el que se li encarregava i es donava amb tot l’entusiasme i dedicaci\u00f3, aplicant la seva extraordin\u00e0ria intel\u00b7lig\u00e8ncia i la seva capacitat de sacrifici. Jo sentia el bon exemple d’aquell que, en les ocasions que havia tingut d’estar a prop, sempre havia estat un germ\u00e0 gran per a mi, un referent clar de com \u00abfer l’Opus Dei, sent un mateix Opus Dei\u00bb, en paraules del nostre estimad\u00edssim Pare”.<\/p>\n\n\n\n

En ser persones joves, plenes d’entusiasme per\u00f2 amb poca experi\u00e8ncia, Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda moltes vegades havia de corregir quan detectava que no es vivia b\u00e9 l’esperit de l’Obra. Amelia D\u00edaz-Guardamino recordava la seg\u00fcent an\u00e8cdota: “Al mar\u00e7 de 1960, la casa de Manchester ja estava acabada, per\u00f2 com que no era el moment oport\u00fa per rebre estudiants -per aquest curs, naturalment, ja tenien resolt el seu allotjament-, vam decidir aprofitar-la per fer aqu\u00ed els Cursos de formaci\u00f3 de Numer\u00e0ries, fins que, a l’estiu, es pogu\u00e9s tenir el primer curs internacional amb residents d’altres pa\u00efsos. Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda havia fet altres viatges a Manchester, entre altres coses per dirigir la instal\u00b7laci\u00f3 de l’oratori, que no va realitzar ell mateix com ho havia fet a Par\u00eds, per\u00f2 ens va ensenyar a Esther i a mi. Supervisava la nostra feina, corregint el que fos necessari, que havia de ser bastant, perqu\u00e8 quan sortia malament, ell mateix ho arreglava i ens deia: \u00abSou les reines del nyap\u00bb”. Era una realitat que aquesta tasca de formaci\u00f3 i orientaci\u00f3 li proporcionava moltes satisfaccions en veure com les noves generacions assimilaven l’esperit de l’Opus Dei.<\/p>\n\n\n\n

cfr. Roturando los caminos. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz. Ed. Palabra, 2011<\/em><\/p>\n\r\n\r\n

Una correcci\u00f3 amable: “sou les reines del nyap”, Manchester, III-1960<\/a><\/blockquote>