{"id":4498,"date":"2016-07-28T08:49:36","date_gmt":"2016-07-28T06:49:36","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/aniversari-de-la-vocacio-den-chiqui-lafecte-de-sant-josepmaria\/"},"modified":"2026-03-23T12:20:35","modified_gmt":"2026-03-23T11:20:35","slug":"aniversari-de-la-vocacio-den-chiqui-lafecte-de-sant-josepmaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/aniversari-de-la-vocacio-den-chiqui-lafecte-de-sant-josepmaria\/","title":{"rendered":"Aniversari de la vocaci\u00f3 d’en Chiqui. L’afecte de sant Josepmaria"},"content":{"rendered":"

Una carta de sant Josepmaria (27-VII-37) en l’aniversari de la vocaci\u00f3 d’en Chiqui (28-VII-35).<\/strong><\/p>\n

\"Chiqui,<\/a>
Chiqui, juliol de 1937<\/figcaption><\/figure>\n

El 28 de juliol de 1935 Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica acull generosament la crida de D\u00e9u a santificar-se en el treball professional i en les circumst\u00e0ncies de la vida ordin\u00e0ria, i a difondre la crida universal a la santedat entre tot tipus de persones. Aquest dia demana a sant Josepmaria ser de l’Opus Dei.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, al juliol de 1936 esclata la guerra civil espanyola i aquests projectes queden truncats. El 10 de novembre en Jos\u00e9 Mar\u00eda \u00e9s capturat i condemnat a mort, per\u00f2 se’n lliura miraculosament. Finalment \u00e9s alliberat el 30 de juny de 1937 amb una salut minvada i marxa uns dies a Alcalal\u00ed, un poble d’Alacant, on hi \u00e9s en Rafael Calvo Serer, un dels primers de l’Opus Dei, dispers per la guerra, tamb\u00e9 malalt i convalescent, per refer-se.<\/p>\n

Sant Josepmaria, que despr\u00e9s de diferents vicissituds, es troba confinat a la Legaci\u00f3 d’Hondures tenia l’ai al cor i segueix des d’all\u00e0 els avatars dels seus fills amb cartes gaireb\u00e9 di\u00e0ries en qu\u00e8 mostra, sense amagar-se, el gran afecte que sent pels seus fills. Tant que l’Isidoro Zorzano, en notificar a en Pedro Casciaro, que est\u00e0 a Val\u00e8ncia, la immensa alegria de tots en assabentar-se que en Chiqui ja ha sortit de la pres\u00f3, afegeix de la seva pr\u00f2pia collita: \u00abNo te’n pots donar idea de la preocupaci\u00f3 de l’avi [sant Josepmaria]<\/i>; ha estat molt intranquil, veritablement el seu afecte pels n\u00e9ts ratlla en deliri, constitueix la seva major obsessi\u00f3 i quina responsabilitat per als petits si no es correspon en la mateixa forma\u00bb (Carta del 4-VII-1937).<\/p>\n

\"Sant<\/a><\/p>\n

Sant Josepmaria escriu a Chiqui i Rafael el 27 de juliol de 1937 des de la Legaci\u00f3 d’Hondures. Per burlar la censura del moment utilitza una terminologia amb doble sentit.<\/p>\n

L’avi <\/b>[Sant Josepmaria]<\/i> a Chiqui, 27-VII-937<\/b><\/p>\n

El meu molt estimat petit: Per la<\/b> gran alegria que em van donar l<\/b>e<\/b>s te<\/b>ves<\/b> l\u00ednies, pots deduir quant sentiria que m<\/b>‘<\/b>escriv\u00eds <\/b>en <\/b>Paco i no ho fessis tu, en donar-te d’alta al sanatori <\/b>[la pres\u00f3]<\/i>. Coses de vell!<\/b><\/p>\n

Molt he pensat en tu. T’he fet m\u00e9s companyia del que tu penses. A Don \u00c0ngel <\/b>[l’\u00e0ngel custodi]<\/i> li <\/b>vaig insistir sense parar<\/b>, perqu\u00e8 tingu\u00e9s amb el meu n\u00e9t les cures que jo <\/b>hi <\/b>hauria tingut. I m\u00e9s. Suposo que m’haur\u00e0 at\u00e8s, i em seguir\u00e0 atenent. \u00c9s molt bon amic meu!<\/b><\/p>\n

Possiblement, aviat (va de deb\u00f2) anir\u00e0 el meu germ\u00e0 Josepmaria, amb el seu fill Jeannot [Juan Jim\u00e9nez Vargas]<\/i>, al nostre pa\u00eds <\/b>[l’evasi\u00f3 <\/i>a l’altre zona<\/i>]<\/i>. Ja far\u00e9 que t<\/b>‘<\/b>escrigui <\/b>l’<\/b>Ignasi, <\/b>comunicant-t’ho.<\/b><\/b><\/p>\n

Com ho vas passar amb en <\/b>Rafa? \u00c9s un <\/b>criote<\/b><\/i> que, pel que vol als seus germans -en essent tan noi- m’ha guanyat el cor.<\/b><\/p>\n

I l’altra carta al Rafael Calvo Serer:<\/p>\n

De l<\/b>‘avi <\/b>al <\/b>Rafa. Salut. 27-VII-937
\n\u00a1Peque! Aqu\u00ed van unes lletres, per a tu nom\u00e9s.<\/b><\/p>\n

\"Rafael<\/a>
Rafael Calvo Serer<\/figcaption><\/figure>\n

Les<\/b> te<\/b>ve<\/b>s l\u00ednies, tot i que <\/b>se’n r<\/b>igui <\/b>l’<\/b>Alvarote <\/b>[\u00c1lvaro del Portillo]<\/i>, me les he llegit no s\u00e9 quantes vegades. Ara pot succeir que et toqui a tu el torn de sentir les rialles <\/b>milicianescas<\/b><\/i> d’aquests <\/b>criotes<\/b><\/i>, que viuen amb el seu avi <\/b>[Sant Josepmaria i els que estan reclosos a la Legaci\u00f3]<\/i>. M\u00e9s mala gent! B\u00e9: ja saps que aix\u00f2 no \u00e9s veritat: s\u00f3n molt reb<\/b>on<\/b>s <\/b>els <\/b>meus nens.<\/b><\/p>\n

L’afecte que tens als teus germans –\u00a1a<\/b>quest Chiqui! – M’ha arribat a l’\u00e0nima. D. Manuel <\/b>[aix\u00ed es refereix al Senyor]<\/i> i jo t’agra\u00efm, de deb\u00f2, tot el teu <\/b>natural<\/b><\/i> bon comportament. Quin<\/b>a<\/b> abra\u00e7ada et donar\u00e9, Rafael\u00edn, quan et pesqui!<\/b><\/p>\n

\u00c0nim. Que et posis bo, encara que tinguis \u00falcera, fins desbordar<\/b> salut. Que, si t’\u00e9s possible, vegis el Fill de la Sra. Maria di\u00e0riament <\/b>[combregar, Jes\u00fas, La <\/i>Mare de D\u00e9u<\/i>]<\/i>: \u00e9s un gran Amic, \u00bfno?<\/b><\/p>\n

Que te’n<\/b> recordis molt de la fam\u00edlia (l’avi no s’atreveix a dir-te que t<\/b>e’n<\/b> recordis <\/b>d’ell<\/b>), i que adquireixis, cada vegada m\u00e9s, les caracter\u00edstiques de la nostra sang <\/b>[viure fidelment la seva vocaci\u00f3]<\/i>.<\/b>
\n
\nTots et abracen fortament, amb mi<\/b><\/p>\n

Mariano [aix\u00ed signava Sant Josepmaria per eludir la censura].<\/i><\/p>\n

A finals d’agost sant Josepmaria es podr\u00e0 trobar a Madrid amb aquests dos fills seus, Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica i Rafael Calvo Serer, i\u00a0donar-los una abra\u00e7ada de Pare. Per\u00f2 encara hauran de passar molts mesos, abril de 1939, un cop acabat el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, per\u00a0poder recomen\u00e7ar l’expansi\u00f3 de l’Obra, enfortits per aquest temps de creixement interior.<\/p>\n

cfr. A. V\u00e1zquez de Prada, El Fundador del Opus Dei<\/i>, ed. Rialp, Madrid, 2002, Vol. II<\/p>\n

Aniversari de la vocaci\u00f3 d’en Chiqui. L’afecte de sant Josepmaria<\/a><\/p><\/blockquote>\n