{"id":4495,"date":"2016-05-21T21:39:00","date_gmt":"2016-05-21T19:39:00","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/una-il%c2%b7lusio-den-chiqui-ser-bacul-de-sant-josepmaria\/"},"modified":"2026-03-23T12:20:38","modified_gmt":"2026-03-23T11:20:38","slug":"una-il%c2%b7lusio-den-chiqui-ser-bacul-de-sant-josepmaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/una-il%c2%b7lusio-den-chiqui-ser-bacul-de-sant-josepmaria\/","title":{"rendered":"Una il\u00b7lusi\u00f3 d’en Chiqui: ser b\u00e0cul de sant Josepmaria"},"content":{"rendered":"
\"Sant<\/a>
Sant Josepmaria, el beat \u00c0lvar i el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, el 20 d’agost de 1960<\/figcaption><\/figure>\n

Al 1969, despr\u00e9s d’un par\u00e8ntesi de tres anys a Anglaterra, el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va tornar a Alemanya, on havia arribat per primer cop al 1961 per impulsar el treball apost\u00f2lic de l’Opus Dei. Sant Josepmaria l’anomenava ara Sacerdot Secretari d’aquesta regi\u00f3, per dedicar-se preferentment a la tasca apost\u00f2lica desenvolupada per dones de l’Opus Dei.<\/span><\/p>\n

Seran els anys finals de la seva vida, ja que morir\u00e0 tres anys despr\u00e9s. Tot i que encara no s’ha manifestat la greu malaltia que ser\u00e0 la definitiva (un c\u00e0ncer agressiu a la gola), la seva salut est\u00e0 molt malmesa. Des de molt jove ha patit malalties de tota mena i ha passat per diverses intervencions, per\u00f2 aix\u00f2 mai ha estat obstacle per al seu servei desinteressat a les \u00e0nimes. I tampoc l’ha portat a perdre el seu caracter\u00edstic sentit de l’humor.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed es reflecteix en una carta a sant Josepmaria, del 23 de maig de 1969, escrita des de Col\u00f2nia. Se sent molt feli\u00e7, i amb un \u00fanic desig: ser bon b\u00e0cul de sant Josepmaria.<\/span><\/p>\n

“A principis d’aquest mes vaig rebre la comunicaci\u00f3 que m’encarregu\u00e9s amb en Jes\u00fas d’ajudar a les meves germanes. Procurar\u00e9 fer-ho d’acord amb la seva ment i demano a D\u00e9u que es notin els fruits de la feina d’elles, i siguin una ocasi\u00f3 d’alegria i consol per a vost\u00e8. De salut estic b\u00e9; vaig anar a revisi\u00f3, com em van recomanar a Pamplona, despr\u00e9s dels quatre mesos. Em va veure el metge que em va examinar fa anys i diu que, en conjunt, tot va b\u00e9; fins i tot millor que quan em va veure al 63. Potser m’ha <\/span>caigut <\/span>b\u00e9 el deixar de fumar i l’anar aprimant; he perdut uns 4 o 5 quilos de pes. La boca es va <\/span>fer malb\u00e9<\/span> del tot i ara tinc totes les dents de dalt 100% naturals del pa\u00eds; amb aix\u00f2 cada dia estic m\u00e9s alemany. Espero amb molta il\u00b7lusi\u00f3 la data de les meves noces de plata i li demano al Senyor que em faci fidel i bon instrument per a ser en el meu treball b\u00e0cul del Pare. Quantes gr\u00e0cies he de donar-li, Pare! Perqu\u00e8 com diuen a Madrid, m’ha fet <\/span>vost\u00e8 u<\/span>n home, un home amb vida feli\u00e7 i amb desitjos de ser \u00fatil”.<\/span><\/p>\n

cfr. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz<\/em>: Roturando los caminos<\/strong>. Ed. Palabra, Madrid 2012.<\/p>\n

Una il\u00b7lusi\u00f3 d’en Chiqui: ser b\u00e0cul de sant Josepmaria<\/a><\/p><\/blockquote>\n