{"id":4487,"date":"2015-11-21T22:55:36","date_gmt":"2015-11-21T21:55:36","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/la-vida-den-chiqui-en-auca\/"},"modified":"2026-03-23T12:21:23","modified_gmt":"2026-03-23T11:21:23","slug":"la-vida-den-chiqui-en-auca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/documentacio\/la-vida-den-chiqui-en-auca\/","title":{"rendered":"La vida d’en Chiqui en \u00abauca\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"AucaCat\"<\/a>S’acaba d’editar una auca<\/i> que explica de manera viva i simp\u00e0tica la vida de Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, en Chiqui<\/i>, per als seus amics. A trav\u00e9s de 24 vinyetes es fa un recorregut pels moments m\u00e9s destacats de la vida d’aquest sacerdot en proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3. Queden palesos els trets m\u00e9s rellevants d’una personalitat ben marcada: car\u00e0cter fort, exquisit sentit de l’humor, esperit obert, profund afany d’\u00e0nimes, magnanimitat, amplitud d’horitzons, disponibilitat absoluta, ferma fidelitat,… I tot al servei de l’Esgl\u00e9sia, seguint la vocaci\u00f3 rebuda de D\u00e9u, a l’Opus Dei, de santificaci\u00f3 a les coses ordin\u00e0ries de cada dia.<\/p>\n

Les vinyetes s\u00f3n obra d’en Ferran Toro, dissenyador, expert en auques, com l’Auca de la nostra hist\u00f2ria<\/i>, del R.C.E. Espanyol. Els versets els ha compossat en Josep Maria Giralt, fil\u00f2leg catal\u00e0, autor i il\u00b7lustrador tamb\u00e9 d’altes auques com les de sant Josepmaria i el beat \u00c0lvar, i d’altres de basant m\u00e9s cultural, com l’Auca de Badalona, Capital de la Cultura Catalana 2010<\/i> i l’Auca d’Antoni Bori i Fontest\u00e0 (Badalona 1862-1912)<\/i>.<\/p>\n

Aquesta auca<\/i> est\u00e0 pensada amb un clar sentit catequ\u00e8tic, i s’ofereix com material did\u00e0ctic per introduir als joves, amb l’ajut dels pares o catequistes, en la vida d’aquest sacerdot. Cada vinyeta, amb els seus versos, sintetitza una hist\u00f2ria i suscita l’inter\u00e8s de con\u00e8ixer m\u00e9s detalls. Tots es poden aclarir anant a les biografies fins ara publicades: Obrint horitzons<\/i> o Roturando los caminos<\/i>.<\/p>\n

La difusi\u00f3 d’aquesta auca<\/i> comen\u00e7ar\u00e0 el proper 9 de desembre, a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montalegre (Barcelona), amb ocasi\u00f3 de la missa en sufragi d’en Chiqui, traspassat el 7 de desembre de 1.972.<\/p>\n

\"AucaCat\"<\/a><\/p>\n

Una mica d’hist\u00f2ria: qu\u00e8 \u00e9s un auca?<\/strong>\u00a0[1]<\/a><\/p>\n

Una auca<\/strong> (del llat\u00ed vulgar auca<\/em> que \u00e9s una variaci\u00f3 sincopada d\u2019avica<\/em>, \u00abau\u00bb o \u00aboca\u00bb) \u00e9s un tipus de document art\u00edstic molt arrelat en la cultura catalana. Una auca tracta d\u2019algun tema espec\u00edfic explicat com una hist\u00f2ria: tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent un rodol\u00ed.<\/p>\n

Els versos solen ser heptas\u00edl\u00b7labs i de rima consonant, tot i que tamb\u00e9 poden ser tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de s\u00edl\u00b7labes.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia dels c\u00f2mics, les auques es representen en una sola p\u00e0gina.<\/p>\n

L\u2019origen es remunta al segle XVII, per\u00f2 el s. XIX les auques van prendre un tarann\u00e0 plenament pedag\u00f2gic i van enriquir les seves tem\u00e0tiques: faules morals, biografies, hist\u00f2ries o fins i tot el resum d\u2019obres de teatre i altres espectacles. Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari i editorial tant a Barcelona com a Val\u00e8ncia, difonent-se fins i tot a Madrid i Castella en general amb el nom d\u2019aleluya<\/em><\/strong>.<\/p>\n

Els adults les llegien als seus fills, i aquests hi jugaven. Les vinyetes s\u2019acompanyaven d\u2019alguna frase en prosa, que amb el temps es va acabar convertint en un rodol\u00ed de 2 versos o fins i tot de tercetes.<\/p>\n

Potser la millor manera d\u2019entendre qu\u00e8 \u00e9s una auca sigui amb les setze estrofes de L\u2019auca de les auques<\/em>, de Joan Vilamala[2]<\/a>:<\/p>\n

1.- \u00abQu\u00e8 \u00e9s un auca, senyor mestre?
\nQu\u00e8 \u00e9s una auca i com es fa?\u00bb
\n\u00abEs un joc h\u00e0bil i destre
\nque amb els mots pret\u00e9n jugar.<\/p>\n

2.- Tot descabdellant la troca,
\nes fa com qui fa ganxet.
\nEl nom ve del joc de l\u2019oca,
\nun joc del segle XVII.<\/p>\n

3.- On m\u00e9s d\u2019un feia fortuna
\napostant el seu cal\u00e9
\nper l\u2019oca, el sol o la lluna
\nal damunt d\u2019un vell tauler.<\/p>\n

4.- Amb dibuixos s\u2019acompanya,
\namb dibuixos o gravats,
\nque si s\u00f3n tra\u00e7ats amb manya
\nens deixen bocabadats.<\/p>\n

5.- Com els que feia en Junceda,
\nen Pahissa i en Castanys…
\nProva-ho tu, no siguis bleda.
\nV\u00e9s, anima els teus companys.<\/p>\n

6.- Has de fer quaranta-vuit
\nrodolins o b\u00e9 quartetes,
\nque dictats sense un descuit
\ns\u2019ajustin amb les vinyetes.<\/p>\n

7.- Tamb\u00e9 poden ser tercets
\no tercetes, tant se val!
\nNo pretenguis fer sonets,
\nque hi podries prendre mal.<\/p>\n

8.- Si quaranta-vuit s\u00f3n massa
\nfes-ne setze o fes-ne vint…
\nCal nom\u00e9s un xic de tra\u00e7a,
\nja veur\u00e0s com van sortint.\u00bb.<\/p>\n

9.- \u00abI la llargada dels versos?\u00bb
\n\u00abHeptas\u00edl\u00b7labs, solen ser;
\nn\u2019hi ha d\u2019altres i diversos.
\nComencem per l\u2019abec\u00e9.<\/p>\n

10.- Amb les rimes v\u00e9s alerta,
\nno et confonguis amb els sons
\ni amb l\u2019orella ben desperta
\nv\u00e9s triant els que son bons.<\/p>\n

11.- En les auques hom estima
\nque la rima consonant,
\n\u00e9s la m\u00e9s perfecta rima
\nde les que es fan i es desfan.<\/p>\n

12.- Si vols fer uns versos ben gr\u00e0cils
\nhas de ser una mica viu.
\nGuarda\u2019t de les rimes f\u00e0cils
\nde gerundi i infinitiu…<\/p>\n

13.- Perqu\u00e8 el vers tingui musica
\ni camini m\u00e9s lleuger
\naccentua\u2019l una mica,
\nfent que tingui un cert vaiv\u00e9.<\/p>\n

14.- Han fet auques grans poetes
\ncom Carner o com Rusi\u00f1ol
\ni escriptors m\u00e9s tastaolletes.
\nQui no en fa \u00e9s perqu\u00e8 no vol.<\/p>\n

15.- S\u2019han fet auques a balquena,
\nd\u2019efem\u00e8rides d\u2019arreu,
\ntot i de tota mena,
\ni la vostra no fareu?<\/p>\n

16.- Que molt sovint en la vida
\nsi un sap fer tots els papers
\nde l\u2019auca, t\u00e9 una sortida
\nque resulta d\u2019all\u00f2 m\u00e9s.<\/p>\n

Joan Vilamala, 15-04-2004 <\/em><\/strong><\/p>\n

[1]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Informaci\u00f3 extreta de Viquip\u00e8dia https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Auca<\/a><\/p>\n

[2]<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 http:\/\/www.auques.cat\/textos.php?auca=auques<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

La vida d’en Chiqui en “auca”<\/a><\/p><\/blockquote>\n