{"id":4473,"date":"2015-05-30T20:34:26","date_gmt":"2015-05-30T18:34:26","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/sentit-de-lhumor-i-sobrenatural-en-la-malaltia\/"},"modified":"2026-03-23T12:21:43","modified_gmt":"2026-03-23T11:21:43","slug":"sentit-de-lhumor-i-sobrenatural-en-la-malaltia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/testimonis\/sentit-de-lhumor-i-sobrenatural-en-la-malaltia\/","title":{"rendered":"Sentit de l’humor i sobrenatural en la malaltia"},"content":{"rendered":"

Cuida’t, deixa’t cuidar, resa i segueix amb el teu bon humor<\/em><\/p>\n

\"El<\/a>
El Dr. Hern\u00e0ndez Garnica, ja malalt<\/figcaption><\/figure>\n

El Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica portava temps lluitant per superar els s\u00edmptomes del c\u00e0ncer que acabaria amb la seva vida. La malaltia seguia avan\u00e7at i a finals de gener de 1972 va marxar a Pamplona per ser tractat dels problemes de coll que patia: cada vegada li costava m\u00e9s la degluci\u00f3 d’aliments i la pronunciaci\u00f3 d’algunes paraules. L’exploraci\u00f3 a qu\u00e8 va ser sotm\u00e8s va mostrar par\u00e0lisi de part de la llengua. Aix\u00ed ho explicava el mateix Jos\u00e9 Mar\u00eda, en una carta del 10 de febrer: “La llengua se’m va immobilitzar m\u00e9s i no puc pronunciar les linguals. De tota manera, els \u00faltims dies he millorat. De empassar, fins ara b\u00e9, encara que pr\u00e0cticament tot el que prenc \u00e9s l\u00edquid. El m\u00e9s esp\u00e8s, iogurt<\/i>. Diuen que \u00e9s intern; un trastorn vascular i confien que, amb la medicaci\u00f3, la naturalesa reaccioni en uns mesos”. Per\u00f2 amb el pas de les setmanes, tot i que hi havia moments en qu\u00e8 la malaltia semblava estabilitzar-se, els problemes per a la degluci\u00f3 d’aliments es mantenien.<\/p>\n

El fet \u00e9s que sobreportava totes aquestes mol\u00e8sties amb gran senzillesa i humilitat. Qui el tractava, al principi nom\u00e9s detectava la seva gran alegria, i que mai s’enfadava. Per\u00f2 la malaltia era greu, i nom\u00e9s amb un tracte permanent s’arribava a entreveure que patia dolors poc comuns.<\/p>\n

Aquest sentit de l’humor tan caracter\u00edstic seu, i el seu complet abandonament en mans de D\u00e9u, es reflecteix en aquesta carta que va escriure el 31 de maig de 1972 a la seva neboda Teresa Temes: “Vaig for\u00e7a b\u00e9 de salut. Segueixo menjant a base de \u00abpotets\u00bb, \u00e9s a dir, \u00abrecentment deslletat\u00bb, per\u00f2 ja m’he acostumat. Avui m’he pesat, despr\u00e9s de sis setmanes, i m’he endut un ensurt: he engreixat dos quilos; i ara que ja tinc bona l\u00ednia, seria catastr\u00f2fic \u00ababotijarme\u00bb. Espero que el Pare em deixi alliberar d’aquesta vida \u00abde canonge\u00bb que porto, i que si la llengua es para no \u00e9s motiu perqu\u00e8 no pugui seguir ajudant a Alemanya. Veurem qu\u00e8 diuen els metges, per\u00f2 la veritat, per a quatre dies que un va a viure, em sembla que val la pena retre una mica de tant com ha rebut un a casa. No obstant aix\u00f2, si no conv\u00e9, seguirem com l’\u00faltima temporada”.<\/p>\n

Ben conscient era sant Josepmaria d’aquesta actitud amb qu\u00e8 afrontava la seva malaltia; aix\u00ed es despr\u00e8n en la contestaci\u00f3 a la seva carta: “Em diuen -i dono tantes gr\u00e0cies al Senyor- que vas millor de salut. Jo espero que et refar\u00e0s del tot i aviat, i aix\u00ed podrem donar gust als alemanys, que m’escriuen sempre dient per qu\u00e8 no tornes i que et troben molt a faltar. A primers d’octubre penso abra\u00e7ar-te a Pamplona, sense pressa, i llavors veurem qu\u00e8 \u00e9s el que conv\u00e9 que es faci. Mentrestant, cuida’t, deixa’t cuidar, resa i segueix amb el teu bon humor” (Carta de sant Josepmaria, Roma, 8.VI.1972).<\/p>\n

Sentit de l’humor i sobrenatural en la malaltia<\/a><\/p><\/blockquote>\n