{"id":4470,"date":"2015-04-30T22:18:39","date_gmt":"2015-04-30T20:18:39","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/un-romiatge-a-covadonga-maig-de-1972\/"},"modified":"2026-03-23T12:21:48","modified_gmt":"2026-03-23T11:21:48","slug":"un-romiatge-a-covadonga-maig-de-1972","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/un-romiatge-a-covadonga-maig-de-1972\/","title":{"rendered":"Un romiatge a Covadonga, maig de 1972"},"content":{"rendered":"
\"Santuari<\/a>
Santuari de Nostra Senyora de Covadonga<\/figcaption><\/figure>\n

Comen\u00e7a el mes de maig, mes dedicat a la Mare de D\u00e9u. \u00c9s un bon moment per recordar la gran confian\u00e7a que el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica tenia en la maternal intercessi\u00f3 de la Sant\u00edssima Mare de D\u00e9u.<\/p>\n

Pocs mesos abans de morir, amb la malaltia ja molt avan\u00e7ada, que li afectava la gola i li impedia parlar, va sorgir la idea, per fer-li descansar, d’aprofitar un viatge que un havia de realitzar a Ast\u00faries en el mes de maig, per acudir amb unes poques persones al Santuari de Nostra Senyora de Covadonga.<\/p>\n

Van preparar aquella visita a la Santina amb especial afecte. Havien previst que celebraria la Santa Missa a aquest petit grup, de manera que pogu\u00e9s fer-ho en veu baixa, ja que li resultava molt dolor\u00f3s al\u00e7ar la veu. El fet va ser que el sagrist\u00e0, sense previ av\u00eds, va canviar l’ordre i va acabar celebrant davant d’un nombr\u00f3s grup de pelegrins a la gruta. Arribat el moment de l’homilia, traient forces de flaquesa, va parlar amb gran for\u00e7a i to alt de l’Amor a la Mare de D\u00e9u, i de la necessitat de demanar, a trav\u00e9s de la seva intercessi\u00f3, per l’Esgl\u00e9sia. Els que el van escoltar van quedar profundament remoguts. Molt esfor\u00e7 va haver de fer, ja que l’aigua de la cascada que est\u00e0 sota la gruta produeix un soroll molt fort.<\/p>\n

\"La<\/a>
La Santina<\/figcaption><\/figure>\n

Ben sabuda tenia la lli\u00e7\u00f3 de sant Josepmaria. De la seva vida i ensenyaments, havia apr\u00e8s a confiar en D\u00e9u i en la resposta de les persones. Mons. Javier Echevarr\u00eda recordava com el 18 de setembre de 1970, alg\u00fa li va preguntar: \u00abPare, vost\u00e8, \u00bfen qui espera?. Va respondre immediatament: \u00abespero en D\u00e9u, que \u00e9s el meu Pare; en la Sant\u00edssima Verge, Mare de D\u00e9u i Mare nostra; i en la vostra fidelitat a D\u00e9u. Mai he comptat amb els mitjans humans per tirar endavant; per\u00f2 tingueu confian\u00e7a: D\u00e9u est\u00e0 amb nosaltres i no ens abandona, si nosaltres no l’abandonem\u00bb\u00bb<\/em><\/p>\n

cfr. Memoria del beato Josemar\u00eda<\/em>, Javier Echevarr\u00eda ,ed. Rialp, Madrid 2000, p. 246;\u00a0Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2012<\/p>\n

Un romiatge a Covadonga, maig de 1972<\/a><\/p><\/blockquote>\n