{"id":4459,"date":"2015-01-25T15:00:04","date_gmt":"2015-01-25T14:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/el-beat-alvar-i-en-chiqui-a-la-preso-de-san-anton\/"},"modified":"2026-03-23T12:22:08","modified_gmt":"2026-03-23T11:22:08","slug":"el-beat-alvar-i-en-chiqui-a-la-preso-de-san-anton","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/el-beat-alvar-i-en-chiqui-a-la-preso-de-san-anton\/","title":{"rendered":"El beat \u00c0lvar i en Chiqui a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n"},"content":{"rendered":"

En <\/span>Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, presoner a <\/span>L<\/span>a Model de Madrid, va passar a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n a finals de novembre de 1936, despr\u00e9s de ser condemnat a mort per un tribunal popular.<\/span><\/p>\n

El 5 de desembre de 1936, despr\u00e9s de dos dies de setge, els Gu\u00e0rdies d’Assalt van prendre l’Ambaixada de Finl\u00e0ndia, van arrestar a tots els refugiats i els van tancar a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n. Entre ells, es trobava \u00c1lvaro del Portillo.<\/p>\n

Presoners a San Ant\u00f3n<\/strong><\/p>\n

\"Pres\u00f3<\/a>
Pres\u00f3 de San Ant\u00f3n<\/figcaption><\/figure>\n

La pres\u00f3 de San Ant\u00f3n, o \u00abPres\u00f3 Provincial d’homes n\u00famero 2\u00bb, estava situada en l’antic Col\u00b7legi de Sant Ant\u00f3n -regentat<\/span> pels Escolapis fins a l’inici de la guerra civil espanyola-, que havia estat confiscat per les autoritats. All\u00e0 s’amuntegaven centenars de reclusos en condicions inhumanes, molts dels quals van ser assassinats a Paracuellos del Jarama durant els mesos de novembre i desembre de 1937: s\u00f3n els episodis coneguts com les \u00abmatances de Paracuellos\u00bb. Van ser dies d’enorme tensi\u00f3. <\/span>L’<\/span>\u00c1lvaro i <\/span>en <\/span>Jos\u00e9 Mar\u00eda van veure la mort molt propera.<\/span><\/p>\n

Salvat en l’\u00faltim minut<\/strong><\/p>\n

\"Chiqui,<\/a>
Chiqui, juliol de 1937<\/figcaption><\/figure>\n

El 27 de novembre es va incloure a Jos\u00e9 Mar\u00eda en una de les saques de presos amb destinaci\u00f3 a l‘<\/span>afusellament de Paracuellos del Jarama, per\u00f2 es va salvar miraculosament en l’\u00faltim moment. Quan estava pujat al cami\u00f3, va ser separat de la resta \u00abperqu\u00e8 havia estat reclamat per ser jutjat per un altre tribunal\u00bb (cfr. Testimoni de Francisco Ponz Piedrafita).<\/span><\/p>\n

Va quedar a disposici\u00f3 del Tribunal de Repressi\u00f3 del Feixisme, que el va acusar de desafecci\u00f3 al R\u00e8gim i el va condemnar a vuit mesos de pres\u00f3. Quan la mare d‘en<\/span> Jos\u00e9 Mar\u00eda va saber que es complirien les penes, sense m\u00e9s <\/span>ensurts<\/span>, va comentar: \u00abChiqui se salva. Es veu que D\u00e9u <\/span>el<\/span> vol per a alguna cosa important a la vida\u00bb.<\/span><\/p>\n

Els patiments d<\/strong>‘en<\/span><\/strong> Chiqui<\/strong><\/span><\/p>\n

Ho explicava anys despr\u00e9s a Alemanya, i aix\u00ed ho escriu Mn<\/span>. Alfons Par, un dels que el van escoltar: \u00abPotser el que va patir durant els mesos de pres\u00f3 a la guerra civil espanyola <\/span>li <\/span>va deixar com un segell gravat al cor. L’haver vist la mort tan segura i propera, segurament li va obrir els ulls sobre el poc que \u00e9s tot el terreny. <\/span>En <\/span>Jos\u00e9 Maria ens ho va explicar en tert\u00falies un parell de vegades: estava condemnat a mort i ja l<\/span>‘<\/span>havien pujat al cami\u00f3 amb tots els altres per <\/span>a<\/span>fus<\/span>ellar-los<\/span>, quan un dels carcellers, li va dir: \u00abTu, baixa’t\u00bb. Aix\u00ed <\/span>es <\/span>va salvar. Tots els altres van ser afusellats. Penso que aquestes experi\u00e8ncies potser van contribuir al fet que <\/span>en <\/span>Jos\u00e9 Mar\u00eda estigu\u00e9s tan desenganxat de tot el terreny i fins i tot de la seva pr\u00f2pia vida\u00bb (cfr. Testimoni de Fernando Inciarte Armi\u00f1\u00e1n).<\/span><\/p>\n

Les vicissituds del beat <\/strong>\u00c0<\/span><\/strong>lvar<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\u00c0lvar<\/a>
\u00c0lvar del Portillo, 1937<\/figcaption><\/figure>\n

El beat \u00c0<\/span>lvar del Portillo gaireb\u00e9 mai va esmentar els sofriments patits en la guerra civil. Una de les rares vegades que ho va fer va ser el 1987, durant un viatge pastoral a l’Extrem Orient. Es trobava impartint una xerrada a sacerdots, i la pregunta d’un dels assistents va portar a detenir-se sobre el deure cristi\u00e0 de perdonar les ofenses. Llavors, va descriure la situaci\u00f3 d’aquella pres\u00f3: \u00abHi havia una capella en la qual estaven tancats quatre presos. Un cop, un milici\u00e0 comunista va pujar a l’altar <\/span>petejant-lo<\/span> i va posar una burilla [una cigarreta] en els llavis d’un sant; llavors, un dels que estaven amb mi va pujar a l’altar i li va treure la burilla. El van matar immediatament per haver fet aix\u00f2. Era un odi incre\u00efble a la religi\u00f3\u00bb. I va afegir: \u00abJo no havia intervingut en cap activitat pol\u00edtica (…) i em van ficar a la pres\u00f3 nom\u00e9s per ser de fam\u00edlia cat\u00f2lica. Llavors portava ulleres, i alguna vegada <\/span>se m’<\/span>acosta<\/span>va<\/span> un dels guardes -li deien Petrof-, em posava una pistola a la templa i deia: \u00abTu ets capell\u00e0, perqu\u00e8 portes ulleres\u00bb. Podia haver-me matat en qualsevol moment\u00bb.<\/span><\/p>\n

Durant l’estada a Sant Ant\u00f3n va patir fam, maltractaments, tortures ps\u00edquiques i f\u00edsiques, humiliacions de tota mena. Li van fer menjar -segons explicava poc despr\u00e9s sant Josepmaria als seus fills de Val\u00e8ncia en una carta del<\/span> 6 d’abril de 1937- \u00abpobre fill de la meva \u00e0nima!, de tot\u00bb, fins i tot excrements humans. La seva mare i la seva germana Pilar tractaven d’alleujar la seva situaci\u00f3, per\u00f2 era in\u00fatil: \u00abLi port\u00e0vem menjar, cosa que en aquelles circumst\u00e0ncies terribles ens resultava molt dif\u00edcil d’aconseguir: la meva mare havia de fer cua durant <\/span>moltes<\/span> hores per comprar-la. I despr\u00e9s, all\u00e0, a la pres\u00f3 actuaven amb l’arbitrarietat m\u00e9s absoluta: per exemple, un dia li <\/span>vam <\/span>port<\/span>ar<\/span> una truita i, <\/span>al <\/span>donar-<\/span>la<\/span> a un milici\u00e0 perqu\u00e8 <\/span>se <\/span>la <\/span>don\u00e9s<\/span>, se la va menjar davant nostre. Quan va acabar la guerra, ens va explicar que mai li van lliurar el que li port\u00e0vem\u00bb.<\/span><\/p>\n

Les vegades que acudien a veure’l<\/span> gaireb\u00e9 no podien parlar, \u00abper l’enrenou que hi havia a la pres\u00f3 i per separats que ens posaven a uns dels altres. <\/span>L’<\/span>\u00c1lvaro ens deia que ens passeg\u00e9ssim pel carrer Fuencarral, perqu\u00e8 les finestres de la seva cel\u00b7la donaven all\u00e0. Es conformava amb veure’ns, encara que ens va advertir que no mir\u00e9ssim a la seva finestra. I ens repetia que no ens preocup\u00e9ssim per ell. Vivia aquella situaci\u00f3 amb una gran serenitat, amb aquell assossec interior que el caracteritzava\u00bb.<\/span><\/p>\n

Bona prova d’aquesta pau \u00e9s una carta -l’\u00fanica que es conserva- enviada des de la pres\u00f3 a la seva mare, en qu\u00e8 escrivia: \u00abEstimada mare; estic a S. Ant\u00f3n molt b\u00e9. Tenen moltes atencions amb nosaltres. (…) El menjar \u00e9s molt abundant; em solc<\/span> prendre dues o tres racions de ranxo\u00bb.<\/span><\/p>\n

Les visites d’Isidoro<\/strong><\/p>\n

\"Isidoro<\/a>
Isidoro Zorzano<\/figcaption><\/figure>\n

Sant Josepmaria i Isidoro Zorzano estaven, l\u00f2gicament, preocupats per l’\u00c1lvaro i en <\/span>Chiqui. Les visites d’Isidoro a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n van ser freq\u00fcents i consoladores, es veien a la Biblioteca de la pres\u00f3, on parlaven i resaven junts uns minuts.<\/span><\/p>\n

El beat \u00c1lvaro escriu en el seu testimoni sobre Isidoro Zorzano: \u00abEsclata la guerra espanyola. Va ser necessari, en els primers moments, que ens disperssesim<\/span>. Vaig deixar llavors, per uns mesos, de tenir tracte continu amb <\/span>l’<\/span>Isidoro. Des de la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n vaig poder enviar al mes de desembre un enc\u00e0rrec, perqu\u00e8 em donessin not\u00edcies del Pare, de tots: perqu\u00e8 ens donessin not\u00edcies, millor dit, ja que est\u00e0vem Chiqui i jo junts a la pres\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n

En els diaris escrits per altres membres de l’Opus Dei durant aquells dies, es recull el desmillorat aspecte d‘<\/span>e<\/span>n<\/span> Chiqui: l’afecci\u00f3 de rony\u00f3, unida a l’amuntegament, la prec\u00e0ria alimentaci\u00f3 i els maltractaments, anaven fent efecte en la seva salut. Tamb\u00e9 es constaten les visites d<\/span>e l<\/span>‘Isidoro i d<\/span>‘en<\/span> Manuel Sainz dels Terreros a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n. La primera anotaci\u00f3 \u00e9s del 26 de gener. Segueixen anotacions de visites el 27, 29, 30, 31 de gener, 1, 2, 3, 4 i 5 de febrer.<\/span><\/p>\n

Deixen San Ant\u00f3n<\/strong><\/p>\n

El 28 de <\/span>gener <\/span>de <\/span>1937 <\/span>l’<\/span>\u00c1lvaro va ser jutjat i -sense que hi hagu\u00e9s cap explicaci\u00f3, com va passar quan <\/span>e<\/span>l <\/span>van <\/span>arrestar- va ser posat en llibertat l’endem\u00e0. Havien transcorregut dos mesos d’empresonament injustificat: mai hi va haver acusaci\u00f3, ni veritable proc\u00e9s, ni sent\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Una setmana despr\u00e9s, el 5 de febrer, es va confirmar la sent\u00e8ncia d‘<\/span>e<\/span>n<\/span> Chiqui, que va ser traslladat a Val\u00e8ncia a les tres del mat\u00ed del dia seg\u00fcent. Va formar part de<\/span>l quart<\/span> enviament de presos a aquesta ciutat. Els tres anteriors no van arribar a la ciutat del T\u00faria perqu\u00e8 els detinguts van ser afusellats a la seva arribada a Taranc\u00f3n (Conca). En arribar a Val\u00e8ncia va ingressar a la Pres\u00f3 Model.<\/span><\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josepmaria, 11-III-1937<\/figcaption><\/figure>\n

El <\/strong>patiment<\/span><\/strong> de sant Josepmaria<\/strong><\/span><\/p>\n

En una meditaci\u00f3 predicada per sant Josepmaria a la Legaci\u00f3 d’Hondures, on estava refugiat, comentava: \u00abJo pateixo per aquells membres de l’Obra, fills meus, que estan absents en la trinxera, a la pres\u00f3, […]. I en <\/span>Chiqui… amb quanta pau ens expliquen que porta els seus sofriments! Tindr\u00e0 les seves creus interiors per\u00f2 tamb\u00e9, com tots, els seus consols; aquests consols que Tu saps donar. Demano per ell i tamb\u00e9 per tots els que es trobin en un tr\u00e0ngol dif\u00edcil, sense con\u00e8ixer-<\/span>ho <\/span>nosaltres\u00bb.<\/span><\/p>\n

cfr. Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2012 i \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/em>. Javier Medina, Ed. Rialp, 2013<\/p>\n

El beat \u00c0lvar i en Chiqui a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n<\/a><\/p><\/blockquote>\n