{"id":4457,"date":"2014-12-28T10:47:04","date_gmt":"2014-12-28T09:47:04","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/la-formacio-de-les-primeres-dones-de-lobra-i-el-mon-sencer\/"},"modified":"2026-03-23T12:22:12","modified_gmt":"2026-03-23T11:22:12","slug":"la-formacio-de-les-primeres-dones-de-lobra-i-el-mon-sencer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/la-formacio-de-les-primeres-dones-de-lobra-i-el-mon-sencer\/","title":{"rendered":"La formaci\u00f3 de les primeres dones de l’Obra, i el m\u00f3n sencer!"},"content":{"rendered":"

La formaci\u00f3 de les primeres dones de l’Obra i l’expansi\u00f3 … al m\u00f3n sencer! 27 desembre 1946 a Roma.<\/span><\/h3>\n

Despr\u00e9s de l<\/span>‘<\/span>ordenaci\u00f3 sacerdotal, sant Josepmaria va confiar a<\/span>l<\/span> D<\/span>r<\/span>. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, <\/span>a<\/span>l 1946, l’atenci\u00f3 de les primeres dones de l’Obra.<\/span><\/p>\n

L’\u00e0nima femenina<\/span><\/h3>\n
\"Los<\/a>
Los Rosales<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s un testimoni un\u00e0nime que va saber entendre l’\u00e0nima femenina. Per exemple, Rosario Orbegozo recordava: “A Los Rosales, <\/span>el Dr. <\/span>Jos\u00e9 Maria era el sacerdot que ens atenia: ens celebrava la Santa Missa i ens donava les classes de formaci\u00f3. Alguns dies venien a donar-nos classe altres sacerdots de l’Obra que s’acabaven d’ordenar, per\u00f2 realment, el que portava el pes de la nostra formaci\u00f3 era <\/span>el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica<\/span>. Va ser, sens dubte, el gran col\u00b7laborador del nostre Pare en la formaci\u00f3 de les primeres dones de l’Obra; estava pendent de tot el que ens passava, ens organitzava el que hav\u00edem de fer i ens ensenyava a fer-ho. Ens comprenia com ning\u00fa; penso -tinc la seguretat- que \u00e9s el sacerdot que millor ha ent\u00e8s les dones, i aquest coneixement el va portar a ajudar-nos amb una delicadesa extraordin\u00e0ria, <\/span>i <\/span>a exigir quan era necessari”.<\/span><\/p>\n

Maria del Carmen Rodr\u00edguez Eyre afegeix: “El paper de<\/span>l<\/span> D<\/span>r<\/span>. Jos\u00e9 Mar\u00eda va ser clau en una doble vessant: unir-nos al fundador, a qui estimava entranyablement amb fidelitat efica\u00e7 i afectiva, i captar i desentranyar des de la seva tasca sacerdotal el que s’ha donat a anomenar el \u00abgeni femen\u00ed\u00bb i incorporar, <\/span>sense <\/span>access<\/span>o<\/span>ris, al patrimoni general com\u00fa de l’Obra: Mai he sentit ning\u00fa que s’hagi sentit ferida pe<\/span>l<\/span> D<\/span>r<\/span>. Jos\u00e9 Mar\u00eda <\/span>Hern\u00e1ndez Garnica<\/span>, o que consider\u00e9s que no \u00abes feia c\u00e0rrec de l<\/span>es<\/span> nostre<\/span>s coses<\/span>\u00bb: la manera espec\u00edfica de ser, estar i entendre la vida de les dones (…). Indubtablement, des d’aquesta perspectiva, la figura humil i discreta de<\/span>l Dr.<\/span> Jos\u00e9 Mar\u00eda s’engrandeix de forma insospitada, per la seva fidelitat al fundador en una etapa crucial per a qualsevol instituci\u00f3 com \u00e9s la dels comen\u00e7aments, i es transforma en referent per als qui amb el c\u00f3rrer dels temps hagin d’exercir tasques semblants”.<\/span><\/p>\n

A tot el m\u00f3n, per\u00f2 en els detalls<\/span><\/h3>\n

\"Bas\u00edlica-San-Pedro\"<\/a>El servent de D\u00e9u va comen\u00e7ar per ensenyar-los a viure l’esperit de l’Obra, primer a la vida ordin\u00e0ria, despr\u00e9s en l’expansi\u00f3 apost\u00f2lica per Espanya i despr\u00e9s al m\u00f3n sencer. Referent a aix\u00f2, recull Sabina Alandes: “Quan va arribar el moment de l’expansi\u00f3 fora d’Espanya, va estar pendent de tot, des ensenyar-nos els tr\u00e0mits que hav\u00edem de seguir per treure els passaports (en aquella \u00e8poca aconseguir un passaport per anar a qualsevol pa\u00eds era molt dif\u00edcil), fins preparar-nos b\u00e9 per portar-ho tot. Jo me’n vaig anar a l’Argentina en circumst\u00e0ncies excepcionals, ja que van negar l’entrada a totes les que m’acompanyaven menys a mi. Encara que tot estava preparat per no trobar-me sola, <\/span>el Dr. <\/span>Jos\u00e9 Mar\u00eda va <\/span>anar<\/span> a Roma a parlar amb el nostre Fundador i al tornar em va dir: de part del Pare que <\/span>te’n <\/span>vagis tranquil<\/span>\u00b7la<\/span>, que si compleixes les normes i ets sincera amb el sacerdot que est\u00e0 all\u00e0, no et passar\u00e0 res. Em va indicar que seria bo que <\/span>an\u00e9s<\/span> a Val\u00e8ncia acomiadar-<\/span>me<\/span> del meu pare i la resta de la fam\u00edlia”.<\/span><\/p>\n

\"Chiqui<\/a>
Chiqui a Molinoviejo, 11-VIII-1946<\/figcaption><\/figure>\n

Respecte a aquesta manera familiar de governar, recordava Rosalia L\u00f3pez: “Recordo que el dia 24 de desembre ens va predicar una meditaci\u00f3 molt entranyable. Va explicar que el nostre Pare li havia escrit des de Roma i desitjava que quan es pogu\u00e9s, <\/span>anessin<\/span> les seves filles a la Ciutat Eterna. A Dora del Hoyo i a mi, ja <\/span>a<\/span> Molinoviejo, sant Josepmaria ens havia dit que ens cridaria a Roma aviat: havia arribat el moment. Jos\u00e9 Mar\u00eda meditava en veu alta sobre l’alegria del nostre Pare de veure la primera expansi\u00f3 de les dones… al m\u00f3n sencer!; sobre com es recolzava tota l’Obra en el nostre treball, apostolat d<\/span>‘<\/span>apostolats… Es notava que el seu era un mateix sentir amb el nostre Fundador. Tres dies despr\u00e9s, el 27 de desembre ens vam venir a Roma. <\/span>El Dr. <\/span>Jos\u00e9 Mar\u00eda es va ocupar d’aconseguir-<\/span>nos<\/span> tot el que pensava -o sabia- que calia: des de les maletes i alguns objectes per a la casa fins a una estovalles i una mica de menjar per als primers moments romans”.<\/span><\/p>\n

cfr. Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz. Ed. Palabra, 2011<\/p>\n

La formaci\u00f3 de les primeres dones de l’Obra, i el m\u00f3n sencer!<\/a><\/p><\/blockquote>\n