![\"015\"](\"https:\/\/hernandezgarnicacat.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/015.jpg\")
<\/a>Des del 12 de novembre, Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica estava ingressat a la Cl\u00ednica Quir\u00f3n de Barcelona. Recorria els \u00faltims dies de la vida a la terra. Conforme passava el temps la seva salut anava minvant i el seu deteriorament f\u00edsic cada vegada era m\u00e9s patent, demacrat, gaireb\u00e9 sense poder parlar.<\/p>\nEl 3 de desembre va comen\u00e7ar a tenir petites hemorr\u00e0gies; segons el parer dels metges, en principi no eren greus. No obstant aix\u00f2, ell va escriure una nota -ja no podia parlar- en qu\u00e8 deia: \u00abels metges diuen que no t\u00e9 import\u00e0ncia; per\u00f2 jo dic que no t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia que la import\u00e0ncia que t\u00e9\u00bb. I va donar l’escrit amb un somriure ple d’abandonament i serena alegria.<\/p>\n
Tamb\u00e9 el personal de la cl\u00ednica, metges, monges i infermeres que l’atenien van comprovar com, malgrat el grav\u00edssim trencament del seu estat general, que cada vegada dequeia m\u00e9s, i dels seus intensos dolors, seguia alegre i pendent dels altres, tractant de fer alegre la vida a tots els que l’envoltaven, i comentaven amb estima tots els detalls d’afecte i servei que tenia envers elles, a les qui tractava de facilitar tot el que podia el seu treball en tot moment.<\/p>\n
El 7 de desembre<\/h3>\n
Aix\u00ed va arribar al 7 de desembre. A les set del mat\u00ed es va desencadenar una intensa hemorr\u00e0gia m\u00e9s forta de l’habitual. Immediatament, el que l’acompanyava va avisar el personal sanitari, el metge que el tractava i a un sacerdot; mentre, Jos\u00e9 Mar\u00eda mostrava una respiraci\u00f3 panteixant i certa inquietud. Va prendre el bloc i va escriure amb tra\u00e7os ferms: \u00abUnci\u00f3 de malalts<\/span> subratllant amb molta for\u00e7a les tres paraules. Va prendre de nou el bloc, i va escriure: Vull i m\u00e9s<\/span>\u00ab.<\/p>\n Al cap de pocs minuts va arribar el metge que l’atenia. La situaci\u00f3 empitjorava per moments. Com recorda Eusebio Baz\u00e1n, \u00aben el moment en qu\u00e8 Mn. Joaqu\u00edn Ibarz va entrar a l’habitaci\u00f3, com si en Jos\u00e9 Mar\u00eda s’obr\u00eds pas entre nosaltres que est\u00e0vem al voltant del llit, per veure millor a Mn. Joaqu\u00edn, es va disposar immediatament a rebre l’absoluci\u00f3 sacramental i la benedicci\u00f3 -estava assegut sobre llit-, alhora que semblava oblidar-se de tots els aparells i tubs dels quals tan pendent havia estat fins aquell moment, i durant for\u00e7a temps. Aquest detall de oblidar-se de tot i de tots i de seguir nom\u00e9s la f\u00f3rmula i senyal de la creu de Mn. Joaqu\u00edn va ser un detall que no va passar inadvertit per a cap i ens va cridar l’atenci\u00f3, sorprenent-nos a tots. Poc despr\u00e9s -gaireb\u00e9 immediatament- de fer diverses vegades el senyal de la Creu i reiterar l’absoluci\u00f3 sacramental, Jos\u00e9 Mar\u00eda va fer un gest amb la m\u00e0 tancada i el dit polze est\u00e8s, i amb un somriure molt expressiva, com assenyalant cap amunt, i amb gest d’agra\u00efment i rostre ser\u00e8 i ple de pau, i com a molt alegre, ens va anar donant les gr\u00e0cies a metges i infermeres -i en especial als de Casa-, i aix\u00ed va morir\u00bb.<\/p>\n Carmen Mouriz recordava com la not\u00edcia va arribar de seguida a Roma: \u00abEl 7 de desembre al mat\u00ed, d’hora, sense esperar-ho, se’ns va avisar a totes les que viv\u00edem a Vila Sacchetti i La Montagnola que an\u00e9ssim r\u00e0pidament a l’oratori del Cor de Maria. Als pocs instants van entrar D. Francisco Vives i D. Joaqu\u00edn, molt commoguts. D. Francisco, amb la veu entretallada, ens va dir: \u00abD. Florencio S\u00e1nchez Bella acaba de trucar al Pare per comunicar-li que ha mort en Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica. El Pare m’ha demanat que us digui que entendreu que no passi ell mateix a donar-vos aquesta dura not\u00edcia; passar\u00e0 quan pugui. Ara vol estar nom\u00e9s amb D\u00e9u i celebrar de seguida la Santa Missa en sufragi per la seva \u00e0nima, encara que t\u00e9 certesa que s’ha anat directe al cel, ben purificat. Anem a resar un respons junts\u00bb. Despr\u00e9s, sense aconseguir contenir les ll\u00e0grimes, se’n van anar\u00bb.<\/p>\n Aquest mateix dia, sant Josepmaria va convocar a Roma, a la sala de sessions de la Montagnola, a les que formaven part de l’Assessoria Central, i els va donar la not\u00edcia de la mort de D. Jos\u00e9 Mar\u00eda. Aix\u00ed ho resumia Amelia D\u00edaz-Guardamino Echeverr\u00eda: \u00abtenia els ulls plens de ll\u00e0grimes, quan ens va dir: \u00abHa sigut un fill fidel\u00edssim, en qui sempre he pogut recolzar-me. L’he manat anar d’aqu\u00ed cap all\u00e0, i ell sempre hi ha anat content, per fer pinya on fes falta\u00bb\u00bb.<\/p>\n Cfr. Roturando los caminos<\/i>, Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2013<\/p>\n 7 de desembre de 1972: la mort d’en Chiqui<\/a><\/p><\/blockquote>\nLa not\u00edcia a Roma. Un fill fidel\u00edssim<\/h3>\n
<\/a>