{"id":4438,"date":"2014-08-22T10:11:42","date_gmt":"2014-08-22T08:11:42","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/la-comunio-de-mans-de-sant-josepmaria\/"},"modified":"2026-03-23T12:22:52","modified_gmt":"2026-03-23T11:22:52","slug":"la-comunio-de-mans-de-sant-josepmaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/la-comunio-de-mans-de-sant-josepmaria\/","title":{"rendered":"La comuni\u00f3 de mans de sant Josepmaria"},"content":{"rendered":"
\"La<\/a>
La Legaci\u00f3 d’Hondures<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s el 23 d’agost de 1937. De bon mat\u00ed, Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica arriba a la Legaci\u00f3 d’Hondures, on hi ha refugiat sant Josepmaria, juntament amb \u00c1lvaro del Portillo i altres m\u00e9s. \u00c9s la primera trobada despr\u00e9s d’onze mesos de serioses vicissituds.<\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josepmaria, 11-III.1937<\/figcaption><\/figure>\n

Chiqui no veia sant Josepmaria des del 7 d’octubre de 1936, despr\u00e9s de passar tres mesos amagant-se en diferents domicilis, per haver desertat de l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 al comen\u00e7ament de la guerra civil espanyola. Va tenir aix\u00ed oportunitat d’asserenar la seva \u00e0nima, en uns moments de torbaci\u00f3 i angoixa. Per\u00f2 als pocs dies seria capturat i ingressaria a la Pres\u00f3 Model de Madrid. Va ser condemnat a mort i va passar a la pres\u00f3 de San Ant\u00f3n, on tamb\u00e9 coincidiria amb \u00c1lvaro del Portillo. Salvat miraculosament de l’afusellament, va passar a la Pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia, on va romandre fins al 30 de juny de 1937.<\/p>\n

\"\u00c1lvaro<\/a>
\u00c1lvaro del Portillo, 1937<\/figcaption><\/figure>\n

Durant aquest temps, sant Josepmaria patia i resava per tots els que, com Chiqui, estaven dispersos i en perill. En una meditaci\u00f3 predicada a la Legaci\u00f3 d’Hondures, on estava refugiat, comentava: “Jo pateixo per aquells membres de l’Obra, fills meus, que estan absents en la trinxera, a la pres\u00f3, […]. I Chiqui… amb quanta pau ens expliquen que porta els seus sofriments! Tindr\u00e0 les seves contrarietats interiors per\u00f2 tamb\u00e9, com tots, els seus consols; aquests consols que Tu saps donar. Demano per ell i tamb\u00e9 per tots els que es trobin en un tr\u00e0ngol dif\u00edcil, sense con\u00e8ixer-ho nosaltres”.<\/p>\n

\"Chiqui,<\/a>
Chiqui, juliol de 1937<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s de nombroses perip\u00e8cies i coincid\u00e8ncies providencials, el 21 d’agost de 1937, Chiqui va arribar de nou a Madrid, despr\u00e9s d’haver-se incorporat a l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 i ser destinat a transmissions.<\/p>\n

\"Isidoro<\/a>
Isidoro Zorzano<\/figcaption><\/figure>\n

Dos dies despr\u00e9s, el 23 d’agost, a primera hora, Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va anar a trobar sant Josepmaria a la Legaci\u00f3 d’Hondures. Va ser un moment d’una gran emoci\u00f3. Van xerrar detingudament i, al final de la conversa, va rebre la comuni\u00f3 de mans de sant Josepmaria. Despr\u00e9s se’n va anar amb Isidoro Zorzano a esmorzar. Van comen\u00e7ar aix\u00ed unes setmanes de relativa tranquil\u00b7litat en les que va poder mantenir un tracte freq\u00fcent amb Isidoro, i con\u00e8ixer a D\u00aa Dolores Alb\u00e1s, mare de sant Josepmaria, i la seva germana Carmen.<\/p>\n

La comuni\u00f3 de mans de sant Josepmaria<\/a><\/p><\/blockquote>\n