\u00c1lvaro del Portillo havia sol\u00b7licitat l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei el 7 de juliol de 1935. Era amic d’inf\u00e0ncia de Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica i tamb\u00e9 antic alumne del Col\u00b7legi del Pilar de Madrid.<\/p>\n\n\n\n
Jos\u00e9 Mar\u00eda ja freq\u00fcentava la Resid\u00e8ncia DYA, i alguns membres de l’Opus Dei li havien plantejat la seva possible vocaci\u00f3, sense obtenir una resposta afirmativa. Tamb\u00e9 \u00c1lvaro va tractar del tema amb ell, i Hern\u00e1ndez Garnica, que usava un llenguatge conc\u00eds i, de vegades, rotund, sembla que va arribar a emetre un comentari d’aquesta mena: \u00abAra, fins al pelma de del Portillo, que abans no obria la boca, no fa m\u00e9s que insistir-me perqu\u00e8 em decideixi a ser de l’Obra\u00bb (cfr. \u00c1lvaro del Portillo, un hombre fidel<\/i>, Javier Medina, Ed. Palabra, 2013)<\/p>\n\n\n\n
La veritat \u00e9s que Jos\u00e9 Maria es \u00abva resistir\u00bb pocs dies. En el seg\u00fcent ARTICLE <\/a>es recullen els records del propi Chiqui sobre aquest dia que va marcar un abans i un despr\u00e9s en la seva vida, el 28 de juliol de 1935<\/b>: la crida de D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 ho explica el Postulador de la Causa en el seg\u00fcent v\u00eddeo<\/p>\n\n\n\n