{"id":4435,"date":"2014-07-13T20:40:04","date_gmt":"2014-07-13T18:40:04","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/mes-favors-den-chiqui\/"},"modified":"2026-03-23T12:22:53","modified_gmt":"2026-03-23T11:22:53","slug":"mes-favors-den-chiqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/favors\/mes-favors-den-chiqui\/","title":{"rendered":"M\u00e9s favors d’en Chiqui"},"content":{"rendered":"

\"Estampa<\/a>Es recullen a continuaci\u00f3 alguns favors de Chiqui recents. Anima’t a acudir a la seva intercessi\u00f3 i deixar const\u00e0ncia del favor, per mail a jmhg@montalegre.org<\/a><\/span><\/p>\n

Un incident de circulaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n

Havia comen\u00e7at el dia demanant-li a Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica les seves ajudes en diverses coses petites, i encara no m’havia aturat per comprovar que me les havia obtingut i agrair. I en aquest ambient, m’ha passat un episodi, en el qual, la seva ajuda s’ha produ\u00eft de manera que jo qualificaria d’espectacular.<\/span><\/p>\n

Aquest ha estat una oportuna intervenci\u00f3 del Cel perqu\u00e8 no tingu\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies el cop que s’han donat el cotxe en qu\u00e8 anava jo i un ciclista, que va apar\u00e8ixer de manera imprevista, i estava travessant el carrer per la qual el cotxe circulava. I dic imprevista perqu\u00e8 ell s’havia introdu\u00eft en aquest carrer, venint de l’acera d’una via anomenada Ronda de Dalt, en la qual circulava en sentit oposat al que li corresponia. El cotxe en qu\u00e8 anava jo, que circulava a poca velocitat perqu\u00e8 acabava de superar el pas de vianants, va poder frenar a temps, i el cop amb la bicicleta no va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies, ni en la persona del ciclista, que, a m\u00e9s no portava casc , ni a la bicicleta. La policia municipal va poder intervenir oportunament per comprovar les circumst\u00e0ncies i perqu\u00e8 es fes la comprovaci\u00f3 m\u00e8dica que res havia passat.<\/span><\/p>\n

Amb molt de gust deixo const\u00e0ncia d’aquest favor, en el qual es reflecteix la seva caritat amb les persones: amb l’accidentat i amb les que haguessin pogut patir les conseq\u00fc\u00e8ncies d’altres mol\u00e8sties.<\/span><\/p>\n

Barcelona, 30-VI-2014, Ferran B.<\/span><\/p>\n

*********<\/span><\/p>\n

El moneder extraviat<\/span><\/strong><\/p>\n

Un divendres al migdia, en tornar a casa despr\u00e9s de la feina vaig passar pel supermercat per comprar dues coses que feien falta per al menjar. Les vaig comprar i vaig anar a casa a dinar. <\/span><\/p>\n

A mitja tarda vaig sortir amb la meva germana a fer la compra setmanal, i em vaig adonar que no portava el monederet<\/i> vermell en el que porto els diners, la targeta del banc, la targeta sanit\u00e0ria i el document nacional d’identitat.<\/span><\/p>\n

Vaig tornar a casa i vaig estar buscant molt per tota la casa, i tamb\u00e9 per casa de la meva neboda, que viu al mateix edifici que jo, i on havia estat abans de sortir a comprar. Ella i els seus fills (tots molt petits) van estar buscant … tot sense \u00e8xit. Llavors em vaig posar a demanar-li al Dr. Josep Maria que, si us plau, trob\u00e9s el monederet<\/i> vermell amb tots els documents.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed vaig passar el divendres a la tarda, dissabte, diumenge, dilluns, i dimarts al mat\u00ed rebo una trucada del banc dient-me que all\u00e0 hi havia una senyora que havia trobat alguna cosa meva; jo de seguida li vaig dir: “el meu monederet<\/i> vermell”, i em va dir que s\u00ed, aix\u00ed era. Em va dir el nom de la senyora, que el tenia a la seva botiga, en aquesta direcci\u00f3… i em va donar el n\u00famero de tel\u00e8fon de la senyora. Em vaig posar tan contenta, que el primer que vaig fer va ser entrar a una esgl\u00e9sia a donar gr\u00e0cies per l’evid\u00e8ncia del favor que m’havia fet el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica!<\/span><\/p>\n

A la tarda vaig trucar a la senyora, i es va posar el seu fill per\u00f2 em va dir que podia passar per la botiga en l’horari comercial.<\/span><\/p>\n

Vaig anar a la botiga, amb uns bombons en agra\u00efment, per\u00f2 tampoc hi estava la propiet\u00e0ria i em va atendre una dependenta. Li vaig dir que anava a recollir un monederet<\/i> vermell que havien trobat i li vaig preguntar com havia anat a parar a la seva botiga (que estava a la vorera de davant al supermercat al que havia anat al migdia). Ella em va dir que el va trobar un noi i l’hi va lliurar a elles.<\/span><\/p>\n

El monederet<\/i> estava intacte, tenia fins i tot les monedetes, la loteria primitiva, les targetes … <\/span><\/p>\n

Li vaig agrair molt a la senyora que em va atendre, li vaig donar els bombons que portava, i tamb\u00e9 li vaig donar una estampa del Servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica, li vaig explicar que quan em vaig adonar que havia perdut el monederet<\/i>, li vaig demanar a ell que ho trob\u00e9s intacte, i aix\u00ed va ser, i volia que ella ho conegu\u00e9s i li pogu\u00e9s demanar favors tamb\u00e9.<\/span><\/p>\n

RTR, Barcelona, 22-IV-2014<\/span><\/p>\n

*********<\/p>\n

Un pany bloquejat<\/span><\/strong><\/p>\n

Quan vaig visitar els meus pares, ja grans, em van explicar que s’havien perdut les claus de la casa. El meu pare em va demanar que an\u00e9s a la ferreteria per fer-ne una c\u00f2pia amb la clau original que conservava a casa. Pel que sembla les havia extraviat la meva mare que pateix Alzheimer i encara que havien buscat per tot arreu, no les van trobar. A la ferreteria em van advertir que es tractava d’un model de seguretat dif\u00edcil de copiar. Aix\u00ed i tot em vaig animar a fer-la ja que es van comprometre a intentar-ho de nou si no resultava b\u00e9.<\/span><\/p>\n

En tornar a casa el meu pare va voler provar immediatament: primer, per fora, i aquesta obria b\u00e9, despr\u00e9s per dins. Amb la porta tancada vam provar la clau per dins, vam donar dos voltes i es manejava b\u00e9, per\u00f2 en voler obrir la clau es va encallar. De cap manera pod\u00edem obrir.<\/span><\/p>\n

El meu pare es va posar nervi\u00f3s. Primer, va posar lubricant per facilitar el gir i no va resultar. Despr\u00e9s va voler trucar al meu germ\u00e0 perqu\u00e8 vingu\u00e9s a la casa i intent\u00e9s alguna cosa des de l’exterior. Veient que patia, el vaig animar a esmorzar tranquil\u00b7lament, que despr\u00e9s ho intentar\u00edem de nou. Ho vaig fer amb intenci\u00f3 d’intentar-ho sola i resant amb fe alhora.<\/span><\/p>\n

Vaig pensar a qui acudiria. Em vaig decidir per al Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica. Em vaig dirigir a ell recordant-li que ja que no m’havia concedit un altre favor, b\u00e9 podria concedir-me ara aquest. Tamb\u00e9 vaig afegir que el demanava perqu\u00e8 el meu pare qued\u00e9s content i tranquil. A m\u00e9s, si no s’arreglava no podia rebre a la senyora de la neteja que estava a punt d’arribar, ni jo podria tornar al meu domicili fins que vingu\u00e9s un many\u00e0. Vaig prometre escriure aquest favor si m’ho concedia.<\/span><\/p>\n

Amb fe vaig demanar la seva ajuda i despr\u00e9s de forcejar la clau va cedir, va girar i vam poder obrir.<\/span><\/p>\n

Li vaig explicar al meu pare que havia demanat ajuda a un sant que era enginyer i es diu Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica. Es va alegrar i va assentir.<\/span><\/p>\n

A.L.J (Sant Sebasti\u00e0), 21-IV-2014<\/span><\/p>\n

Enviat des del meu iPad<\/span><\/p>\n

M\u00e9s favors d’en Chiqui<\/a><\/p><\/blockquote>\n