{"id":4434,"date":"2014-07-05T21:09:18","date_gmt":"2014-07-05T19:09:18","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/7-de-juliol-1935-la-vocacio-dalvaro-del-portillo\/"},"modified":"2026-03-23T12:22:55","modified_gmt":"2026-03-23T11:22:55","slug":"7-de-juliol-1935-la-vocacio-dalvaro-del-portillo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/7-de-juliol-1935-la-vocacio-dalvaro-del-portillo\/","title":{"rendered":"7 de juliol 1935: la vocaci\u00f3 d’\u00c1lvaro del Portillo"},"content":{"rendered":"
\"Jos\u00e9<\/a>
Jos\u00e9 Maria Hern\u00e1ndez Garnica amb sant Josepmaria i D. \u00c1lvaro. Par\u00eds, 3 de febrer de 1959<\/figcaption><\/figure>\n

El 6 juliol de 1935 \u00c1lvaro del Portillo va acudir a la Resid\u00e8ncia DYA per saludar el fundador de l’Opus Dei abans de marxar cap a La Granja amb els seus pares i germans. No es veien des del mes de mar\u00e7. Es tractava d’un impuls de la Provid\u00e8ncia divina. \u00abAquell sacerdot se m’havia quedat gravat: era, evidentment, cosa de D\u00e9u. I quan estava a punt de sortir de Madrid, abans de l’estiu, se’m va acudir: vaig a acomiadar-me d’aquell sacerdot que era tan simp\u00e0tic. Vaig anar-hi, encara que no l’havia vist m\u00e9s que quatre o cinc minuts. Em va rebre i v\u00e0rem xerrar amb calma de moltes coses. Despr\u00e9s em va dir: dem\u00e0 tenim un dia de rec\u00e9s espiritual -era dissabte-, per qu\u00e8 no et quedes a fer-lo abans d’anar d’estiueig?\u00bb( Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 25-IX-1975: AGP, Biblioteca, P01, 1975, 1637).<\/p>\n

L’endem\u00e0, diumenge 7 de juliol, va assistir al rec\u00e9s. Segons els seus propis records, sant Josepmaria va predicar \u00absobre l’amor a D\u00e9u i l’amor a la Verge\u00bb (Ibid., 1638), i em va commoure profundament: \u00abJo no havia sentit mai parlar de D\u00e9u amb tanta for\u00e7a, amb tant d’amor a D\u00e9u, amb tanta fe\u00bb (Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 7-VII-1985: AGP, Biblioteca, P01, 1985, 871). Despr\u00e9s, al llarg dels anys, en diverses ocasions va comptar amb expressi\u00f3 castissa com, despr\u00e9s d’escoltar aquestes meditacions, s’havia quedat fet <\/span><\/span>fosfatina<\/i><\/span><\/span> (Cfr. Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 2-X-1975: AGP, Biblioteca, P01, 1975, 1638).<\/span><\/span><\/p>\n

Sense dilacions, aquest mateix dia va demanar a sant Josepmaria l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei. La seva \u00e0nima estava ben disposada per rebre la gr\u00e0cia de D\u00e9u. \u00c1lvaro sempre va estar conven\u00e7ut del car\u00e0cter sobrenatural de la seva decisi\u00f3: \u00abEs va tractar evidentment d’una crida divina perqu\u00e8 no se m’havia passat ni llunyanament pel cap la idea d’una vocaci\u00f3 d’aquesta classe: jo pensava nom\u00e9s que em doctorar\u00eda en enginyeria i crearia una fam\u00edlia\u00bb (Del Portillo, \u00c1., cit. en <\/span><\/span>Perfil cronol\u00f3gico-espiritual del Siervo de Dios Mons. \u00c1lvaro del Portillo, Obispo y Prelado del Opus Dei (1914-1994)<\/i><\/span><\/span>, Roma 2002, pp. 37-38, AGP, Biblioteca). Segons les seves paraules, D\u00e9u li va enviar una gr\u00e0cia “tumbativa”: \u00abQuan tenia vint anys, vaig con\u00e8ixer el nostre Pare. Llavors em van parlar de l’Obra, i vaig rebre aquella gr\u00e0cia tumbativa que em va emp\u00e8nyer a respondre: Senyor, s\u00f3c aqu\u00ed, jo vull ser de l’Obra\u00bb (Del Portillo, \u00c1., Homilia en ocasi\u00f3 del seu 75\u00e8 aniversari, 11-III -1989, cit., p\u00e0g. 287).<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c1lvaro del Portillo va intervenir decisivament en la vocaci\u00f3 de Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica. Tots dos es coneixien des de nens, vivien en el mateix carrer i eren gaireb\u00e9 de la mateixa edat. Aix\u00ed ho relatava el mateix Chiqui en una meditaci\u00f3 escrita el 19 de febrer de 1972: “Davant del petit gravat de Crist a la barca amb els ap\u00f2stols, amb el text de Sant Marc cap. 1, versicle 16, escrit de pr\u00f2pia m\u00e0 del Pare (“I, en passar al costat del mar de Galilea, vei\u00e9 Sim\u00f3 i Andreu, el germ\u00e0 de Sim\u00f3, que tiraven les xarxes a l’aigua, perqu\u00e8 eren pescadors”: Mc 1 , 16), \u00c1lvaro feia comentaris ad hoc perqu\u00e8 em decid\u00eds a servir a D\u00e9u”. Durant tota la seva vida el Servent de D\u00e9u va guardar en l’\u00e0nima l’agra\u00efment per aquesta intervenci\u00f3 d’\u00c1lvaro i la veneraci\u00f3 cap a la seva persona, a qui va considerar exemple de santedat i entrega a l’Opus Dei.<\/span><\/span><\/p>\n

cfr. Javier Medina,\u00a0\u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/em>. Ed. Palabra, 2013 y Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz,\u00a0Roturando los caminos<\/em>, Ed. Palabra, 2013<\/p>\n

7 de juliol 1935: la vocaci\u00f3 d’\u00c1lvaro del Portillo<\/a><\/p><\/blockquote>\n