![\"\u00c1lvaro](\"https:\/\/hernandezgarnicacat.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/075.jpg\")
<\/a>.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\nEl record de l’ordenaci\u00f3<\/b><\/span><\/h3>\nEl seg\u00fcent post del bloc que es va publicar fa un any<\/a>, ajuda a reviure els detalls de l’ordenaci\u00f3, amb records del Dr. Hern\u00e1ndez Garnica.<\/span><\/h3>\n![\"Cerim\u00f2nia](\"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/024-2.jpg\")
<\/a>Cerim\u00f2nia de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nOcultar i desapar\u00e8ixer<\/b><\/span><\/h3>\nSant Josepmaria no va ser present a la cerim\u00f2nia lit\u00fargica. El 1989, Mons. del Portillo va explicar aquest gest de sant Josepmaria en els seg\u00fcents termes: \u00abPer al nostre Fundador, humana i sobrenaturalment, aquell era un dia de triomf: despr\u00e9s de tants anys de resar i treballar per estendre l’Obra, despr\u00e9s de tanta contradicci\u00f3, despr\u00e9s d’haver sentit dir a moltes persones que no hi havia soluci\u00f3 can\u00f2nica per aquesta ordenaci\u00f3 de sacerdots, arribava el moment en qu\u00e8 tres fills seus havien de ser ordenats preveres. El nostre Pare podia haver anat, l\u00f2gica i l\u00edcitament, a la capella del Bisbe de Madrid, on don Leopoldo ens va ordenar, per\u00f2 va preferir no trobar-se entre la multitud que va acudir a la cerim\u00f2nia. Va pensar que, si anava, tothom li voldria felicitar, i seria el centre de les mirades. -Jo amagat, a amagar-me i desapar\u00e8ixer, que aix\u00f2 \u00e9s el meu -va concloure-; que nom\u00e9s Jes\u00fas es llueixi. (…) El seu triomf va ser oferir al Senyor la humilitat de desapar\u00e8ixer i d’acceptar les cr\u00edtiques d’algunes persones que van comentar: -Qu\u00e8 fa?, Com \u00e9s que no ha vingut?, \u00c9s que no estima els seus fills?<\/i>\u00bb (cfr. Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 25-VI-1989: AGP, Biblioteca, P02, 1989, 711)<\/span><\/h3>\n![\"Mons.](\"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/001.jpg\")
<\/a>Mons. Eijo y Garay amb els tres nous sacerdots, el dia de l’ordenaci\u00f3, 25-VI-1944<\/figcaption><\/figure>\nUnes paraules de Don Leopoldo Eijo i Garay<\/b><\/span><\/h3>\nDon Leopoldo va dinar a Diego de Le\u00f3n amb sant Josepmaria, els nous sacerdots i altres convidats. A continuaci\u00f3 hi va haver una tert\u00falia molt concorreguda, ja que havien acudit a Madrid, per a l’ordenaci\u00f3, alguns fidels de l’Opus Dei procedents d’altres ciutats, com Bilbao o Barcelona. L’alegria era enorme. Tamb\u00e9 eren cont\u00ednues les trucades telef\u00f2niques, de persones que desitjaven felicitar els nous sacerdots o donar l’enhorabona al fundador. Aprofitant uns moments en qu\u00e8 aquest va haver de sortir de la sala, el senyor Bisbe va prendre la paraula, per expressar els sentiments que portava al cor, que li semblava important transmetre a aquells homes. \u00abEls va parlar de l’enorme goig que li havia donat ordenar a aquesta primera promoci\u00f3 de sacerdots. Va recordar les persecucions sofertes per l’Obra en els \u00faltims anys, permeses pel Senyor per treure de tot aix\u00f2 molt b\u00e9, i els va confessar que experimentava una gran alegria i tranquil\u00b7litat en saber que, malgrat el que havien patit, no guardaven cap ressentiment ni s’havia menyscabat el seu afecte als qui van ser instrument d’aquesta campanya. “Quantes ll\u00e0grimes han costat a tantes mares aquestes cal\u00famnies amb que se us titllava d’heretges i ma\u00e7ons!”, Els deia. Es va referir despr\u00e9s al Pare, a la missi\u00f3 espec\u00edfica rebuda de D\u00e9u per dirigir l’Obra i per formar-los. Ell \u00e9s qui t\u00e9 les gr\u00e0cies conduents a aquest fi: “Cuidin vost\u00e8s molt al Pare, que ho necessita i ens fa molta falta”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636-637).<\/span><\/h3>\n![\"25-VI-1944,](\"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/078.jpg\")
<\/a>25-VI-1944, despr\u00e9s de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nDe tal pal, tal estella<\/b><\/span><\/h3>\nNo es va oblidar d’afegir una refer\u00e8ncia al paper jugat per don \u00c1lvaro en aquelles circumst\u00e0ncies. Va explicar que, quan m\u00e9s creixia la campanya contra l’Obra, ell havia manifestat a \u00c1lvaro la seva por que els m\u00e9s joves poguessin reaccionar amb rancor davant els atacs injustos. I la resposta que va escoltar va ser que podia estar tranquil, perqu\u00e8 tots sabien que es tractava d’una prova permesa per D\u00e9u perqu\u00e8 ells es convertissin en millors instruments, i que el Senyor s’estava servint per a aquesta operaci\u00f3 d’un bistur\u00ed de plat\u00ed. \u00abQuan va acabar el relat Don Leopoldo, \u00c1lvaro, que estava assegut all\u00e0 a prop li va dir: “Per\u00f2, Senyor Bisbe, jo aix\u00f2 li ho vaig dir perqu\u00e8 era el que li havia sentit comentar al Pare”. I don Leopoldo va rematar: “De tal pal, tal estella”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636, nota 187).<\/span><\/h3>\n.<\/span><\/span><\/h3>\ncfr. Javier Medina, \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/i>, Rialb<\/h3>\n
El seg\u00fcent post del bloc que es va publicar fa un any<\/a>, ajuda a reviure els detalls de l’ordenaci\u00f3, amb records del Dr. Hern\u00e1ndez Garnica.<\/span><\/h3>\n<\/a>Cerim\u00f2nia de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nOcultar i desapar\u00e8ixer<\/b><\/span><\/h3>\nSant Josepmaria no va ser present a la cerim\u00f2nia lit\u00fargica. El 1989, Mons. del Portillo va explicar aquest gest de sant Josepmaria en els seg\u00fcents termes: \u00abPer al nostre Fundador, humana i sobrenaturalment, aquell era un dia de triomf: despr\u00e9s de tants anys de resar i treballar per estendre l’Obra, despr\u00e9s de tanta contradicci\u00f3, despr\u00e9s d’haver sentit dir a moltes persones que no hi havia soluci\u00f3 can\u00f2nica per aquesta ordenaci\u00f3 de sacerdots, arribava el moment en qu\u00e8 tres fills seus havien de ser ordenats preveres. El nostre Pare podia haver anat, l\u00f2gica i l\u00edcitament, a la capella del Bisbe de Madrid, on don Leopoldo ens va ordenar, per\u00f2 va preferir no trobar-se entre la multitud que va acudir a la cerim\u00f2nia. Va pensar que, si anava, tothom li voldria felicitar, i seria el centre de les mirades. -Jo amagat, a amagar-me i desapar\u00e8ixer, que aix\u00f2 \u00e9s el meu -va concloure-; que nom\u00e9s Jes\u00fas es llueixi. (…) El seu triomf va ser oferir al Senyor la humilitat de desapar\u00e8ixer i d’acceptar les cr\u00edtiques d’algunes persones que van comentar: -Qu\u00e8 fa?, Com \u00e9s que no ha vingut?, \u00c9s que no estima els seus fills?<\/i>\u00bb (cfr. Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 25-VI-1989: AGP, Biblioteca, P02, 1989, 711)<\/span><\/h3>\n<\/a>Mons. Eijo y Garay amb els tres nous sacerdots, el dia de l’ordenaci\u00f3, 25-VI-1944<\/figcaption><\/figure>\nUnes paraules de Don Leopoldo Eijo i Garay<\/b><\/span><\/h3>\nDon Leopoldo va dinar a Diego de Le\u00f3n amb sant Josepmaria, els nous sacerdots i altres convidats. A continuaci\u00f3 hi va haver una tert\u00falia molt concorreguda, ja que havien acudit a Madrid, per a l’ordenaci\u00f3, alguns fidels de l’Opus Dei procedents d’altres ciutats, com Bilbao o Barcelona. L’alegria era enorme. Tamb\u00e9 eren cont\u00ednues les trucades telef\u00f2niques, de persones que desitjaven felicitar els nous sacerdots o donar l’enhorabona al fundador. Aprofitant uns moments en qu\u00e8 aquest va haver de sortir de la sala, el senyor Bisbe va prendre la paraula, per expressar els sentiments que portava al cor, que li semblava important transmetre a aquells homes. \u00abEls va parlar de l’enorme goig que li havia donat ordenar a aquesta primera promoci\u00f3 de sacerdots. Va recordar les persecucions sofertes per l’Obra en els \u00faltims anys, permeses pel Senyor per treure de tot aix\u00f2 molt b\u00e9, i els va confessar que experimentava una gran alegria i tranquil\u00b7litat en saber que, malgrat el que havien patit, no guardaven cap ressentiment ni s’havia menyscabat el seu afecte als qui van ser instrument d’aquesta campanya. “Quantes ll\u00e0grimes han costat a tantes mares aquestes cal\u00famnies amb que se us titllava d’heretges i ma\u00e7ons!”, Els deia. Es va referir despr\u00e9s al Pare, a la missi\u00f3 espec\u00edfica rebuda de D\u00e9u per dirigir l’Obra i per formar-los. Ell \u00e9s qui t\u00e9 les gr\u00e0cies conduents a aquest fi: “Cuidin vost\u00e8s molt al Pare, que ho necessita i ens fa molta falta”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636-637).<\/span><\/h3>\n<\/a>25-VI-1944, despr\u00e9s de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nDe tal pal, tal estella<\/b><\/span><\/h3>\nNo es va oblidar d’afegir una refer\u00e8ncia al paper jugat per don \u00c1lvaro en aquelles circumst\u00e0ncies. Va explicar que, quan m\u00e9s creixia la campanya contra l’Obra, ell havia manifestat a \u00c1lvaro la seva por que els m\u00e9s joves poguessin reaccionar amb rancor davant els atacs injustos. I la resposta que va escoltar va ser que podia estar tranquil, perqu\u00e8 tots sabien que es tractava d’una prova permesa per D\u00e9u perqu\u00e8 ells es convertissin en millors instruments, i que el Senyor s’estava servint per a aquesta operaci\u00f3 d’un bistur\u00ed de plat\u00ed. \u00abQuan va acabar el relat Don Leopoldo, \u00c1lvaro, que estava assegut all\u00e0 a prop li va dir: “Per\u00f2, Senyor Bisbe, jo aix\u00f2 li ho vaig dir perqu\u00e8 era el que li havia sentit comentar al Pare”. I don Leopoldo va rematar: “De tal pal, tal estella”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636, nota 187).<\/span><\/h3>\n.<\/span><\/span><\/h3>\ncfr. Javier Medina, \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/i>, Rialb<\/h3>\n
<\/a>.<\/span><\/span><\/h3>\nOcultar i desapar\u00e8ixer<\/b><\/span><\/h3>\nSant Josepmaria no va ser present a la cerim\u00f2nia lit\u00fargica. El 1989, Mons. del Portillo va explicar aquest gest de sant Josepmaria en els seg\u00fcents termes: \u00abPer al nostre Fundador, humana i sobrenaturalment, aquell era un dia de triomf: despr\u00e9s de tants anys de resar i treballar per estendre l’Obra, despr\u00e9s de tanta contradicci\u00f3, despr\u00e9s d’haver sentit dir a moltes persones que no hi havia soluci\u00f3 can\u00f2nica per aquesta ordenaci\u00f3 de sacerdots, arribava el moment en qu\u00e8 tres fills seus havien de ser ordenats preveres. El nostre Pare podia haver anat, l\u00f2gica i l\u00edcitament, a la capella del Bisbe de Madrid, on don Leopoldo ens va ordenar, per\u00f2 va preferir no trobar-se entre la multitud que va acudir a la cerim\u00f2nia. Va pensar que, si anava, tothom li voldria felicitar, i seria el centre de les mirades. -Jo amagat, a amagar-me i desapar\u00e8ixer, que aix\u00f2 \u00e9s el meu -va concloure-; que nom\u00e9s Jes\u00fas es llueixi. (…) El seu triomf va ser oferir al Senyor la humilitat de desapar\u00e8ixer i d’acceptar les cr\u00edtiques d’algunes persones que van comentar: -Qu\u00e8 fa?, Com \u00e9s que no ha vingut?, \u00c9s que no estima els seus fills?<\/i>\u00bb (cfr. Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 25-VI-1989: AGP, Biblioteca, P02, 1989, 711)<\/span><\/h3>\n<\/a>Mons. Eijo y Garay amb els tres nous sacerdots, el dia de l’ordenaci\u00f3, 25-VI-1944<\/figcaption><\/figure>\nUnes paraules de Don Leopoldo Eijo i Garay<\/b><\/span><\/h3>\nDon Leopoldo va dinar a Diego de Le\u00f3n amb sant Josepmaria, els nous sacerdots i altres convidats. A continuaci\u00f3 hi va haver una tert\u00falia molt concorreguda, ja que havien acudit a Madrid, per a l’ordenaci\u00f3, alguns fidels de l’Opus Dei procedents d’altres ciutats, com Bilbao o Barcelona. L’alegria era enorme. Tamb\u00e9 eren cont\u00ednues les trucades telef\u00f2niques, de persones que desitjaven felicitar els nous sacerdots o donar l’enhorabona al fundador. Aprofitant uns moments en qu\u00e8 aquest va haver de sortir de la sala, el senyor Bisbe va prendre la paraula, per expressar els sentiments que portava al cor, que li semblava important transmetre a aquells homes. \u00abEls va parlar de l’enorme goig que li havia donat ordenar a aquesta primera promoci\u00f3 de sacerdots. Va recordar les persecucions sofertes per l’Obra en els \u00faltims anys, permeses pel Senyor per treure de tot aix\u00f2 molt b\u00e9, i els va confessar que experimentava una gran alegria i tranquil\u00b7litat en saber que, malgrat el que havien patit, no guardaven cap ressentiment ni s’havia menyscabat el seu afecte als qui van ser instrument d’aquesta campanya. “Quantes ll\u00e0grimes han costat a tantes mares aquestes cal\u00famnies amb que se us titllava d’heretges i ma\u00e7ons!”, Els deia. Es va referir despr\u00e9s al Pare, a la missi\u00f3 espec\u00edfica rebuda de D\u00e9u per dirigir l’Obra i per formar-los. Ell \u00e9s qui t\u00e9 les gr\u00e0cies conduents a aquest fi: “Cuidin vost\u00e8s molt al Pare, que ho necessita i ens fa molta falta”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636-637).<\/span><\/h3>\n<\/a>25-VI-1944, despr\u00e9s de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nDe tal pal, tal estella<\/b><\/span><\/h3>\nNo es va oblidar d’afegir una refer\u00e8ncia al paper jugat per don \u00c1lvaro en aquelles circumst\u00e0ncies. Va explicar que, quan m\u00e9s creixia la campanya contra l’Obra, ell havia manifestat a \u00c1lvaro la seva por que els m\u00e9s joves poguessin reaccionar amb rancor davant els atacs injustos. I la resposta que va escoltar va ser que podia estar tranquil, perqu\u00e8 tots sabien que es tractava d’una prova permesa per D\u00e9u perqu\u00e8 ells es convertissin en millors instruments, i que el Senyor s’estava servint per a aquesta operaci\u00f3 d’un bistur\u00ed de plat\u00ed. \u00abQuan va acabar el relat Don Leopoldo, \u00c1lvaro, que estava assegut all\u00e0 a prop li va dir: “Per\u00f2, Senyor Bisbe, jo aix\u00f2 li ho vaig dir perqu\u00e8 era el que li havia sentit comentar al Pare”. I don Leopoldo va rematar: “De tal pal, tal estella”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636, nota 187).<\/span><\/h3>\n.<\/span><\/span><\/h3>\ncfr. Javier Medina, \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/i>, Rialb<\/h3>\n
Sant Josepmaria no va ser present a la cerim\u00f2nia lit\u00fargica. El 1989, Mons. del Portillo va explicar aquest gest de sant Josepmaria en els seg\u00fcents termes: \u00abPer al nostre Fundador, humana i sobrenaturalment, aquell era un dia de triomf: despr\u00e9s de tants anys de resar i treballar per estendre l’Obra, despr\u00e9s de tanta contradicci\u00f3, despr\u00e9s d’haver sentit dir a moltes persones que no hi havia soluci\u00f3 can\u00f2nica per aquesta ordenaci\u00f3 de sacerdots, arribava el moment en qu\u00e8 tres fills seus havien de ser ordenats preveres. El nostre Pare podia haver anat, l\u00f2gica i l\u00edcitament, a la capella del Bisbe de Madrid, on don Leopoldo ens va ordenar, per\u00f2 va preferir no trobar-se entre la multitud que va acudir a la cerim\u00f2nia. Va pensar que, si anava, tothom li voldria felicitar, i seria el centre de les mirades. -Jo amagat, a amagar-me i desapar\u00e8ixer, que aix\u00f2 \u00e9s el meu -va concloure-; que nom\u00e9s Jes\u00fas es llueixi. (…) El seu triomf va ser oferir al Senyor la humilitat de desapar\u00e8ixer i d’acceptar les cr\u00edtiques d’algunes persones que van comentar: -Qu\u00e8 fa?, Com \u00e9s que no ha vingut?, \u00c9s que no estima els seus fills?<\/i>\u00bb (cfr. Del Portillo, \u00c1., Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, 25-VI-1989: AGP, Biblioteca, P02, 1989, 711)<\/span><\/h3>\n<\/a>Mons. Eijo y Garay amb els tres nous sacerdots, el dia de l’ordenaci\u00f3, 25-VI-1944<\/figcaption><\/figure>\nUnes paraules de Don Leopoldo Eijo i Garay<\/b><\/span><\/h3>\nDon Leopoldo va dinar a Diego de Le\u00f3n amb sant Josepmaria, els nous sacerdots i altres convidats. A continuaci\u00f3 hi va haver una tert\u00falia molt concorreguda, ja que havien acudit a Madrid, per a l’ordenaci\u00f3, alguns fidels de l’Opus Dei procedents d’altres ciutats, com Bilbao o Barcelona. L’alegria era enorme. Tamb\u00e9 eren cont\u00ednues les trucades telef\u00f2niques, de persones que desitjaven felicitar els nous sacerdots o donar l’enhorabona al fundador. Aprofitant uns moments en qu\u00e8 aquest va haver de sortir de la sala, el senyor Bisbe va prendre la paraula, per expressar els sentiments que portava al cor, que li semblava important transmetre a aquells homes. \u00abEls va parlar de l’enorme goig que li havia donat ordenar a aquesta primera promoci\u00f3 de sacerdots. Va recordar les persecucions sofertes per l’Obra en els \u00faltims anys, permeses pel Senyor per treure de tot aix\u00f2 molt b\u00e9, i els va confessar que experimentava una gran alegria i tranquil\u00b7litat en saber que, malgrat el que havien patit, no guardaven cap ressentiment ni s’havia menyscabat el seu afecte als qui van ser instrument d’aquesta campanya. “Quantes ll\u00e0grimes han costat a tantes mares aquestes cal\u00famnies amb que se us titllava d’heretges i ma\u00e7ons!”, Els deia. Es va referir despr\u00e9s al Pare, a la missi\u00f3 espec\u00edfica rebuda de D\u00e9u per dirigir l’Obra i per formar-los. Ell \u00e9s qui t\u00e9 les gr\u00e0cies conduents a aquest fi: “Cuidin vost\u00e8s molt al Pare, que ho necessita i ens fa molta falta”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636-637).<\/span><\/h3>\n<\/a>25-VI-1944, despr\u00e9s de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nDe tal pal, tal estella<\/b><\/span><\/h3>\nNo es va oblidar d’afegir una refer\u00e8ncia al paper jugat per don \u00c1lvaro en aquelles circumst\u00e0ncies. Va explicar que, quan m\u00e9s creixia la campanya contra l’Obra, ell havia manifestat a \u00c1lvaro la seva por que els m\u00e9s joves poguessin reaccionar amb rancor davant els atacs injustos. I la resposta que va escoltar va ser que podia estar tranquil, perqu\u00e8 tots sabien que es tractava d’una prova permesa per D\u00e9u perqu\u00e8 ells es convertissin en millors instruments, i que el Senyor s’estava servint per a aquesta operaci\u00f3 d’un bistur\u00ed de plat\u00ed. \u00abQuan va acabar el relat Don Leopoldo, \u00c1lvaro, que estava assegut all\u00e0 a prop li va dir: “Per\u00f2, Senyor Bisbe, jo aix\u00f2 li ho vaig dir perqu\u00e8 era el que li havia sentit comentar al Pare”. I don Leopoldo va rematar: “De tal pal, tal estella”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636, nota 187).<\/span><\/h3>\n.<\/span><\/span><\/h3>\ncfr. Javier Medina, \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/i>, Rialb<\/h3>\n
<\/a>Unes paraules de Don Leopoldo Eijo i Garay<\/b><\/span><\/h3>\nDon Leopoldo va dinar a Diego de Le\u00f3n amb sant Josepmaria, els nous sacerdots i altres convidats. A continuaci\u00f3 hi va haver una tert\u00falia molt concorreguda, ja que havien acudit a Madrid, per a l’ordenaci\u00f3, alguns fidels de l’Opus Dei procedents d’altres ciutats, com Bilbao o Barcelona. L’alegria era enorme. Tamb\u00e9 eren cont\u00ednues les trucades telef\u00f2niques, de persones que desitjaven felicitar els nous sacerdots o donar l’enhorabona al fundador. Aprofitant uns moments en qu\u00e8 aquest va haver de sortir de la sala, el senyor Bisbe va prendre la paraula, per expressar els sentiments que portava al cor, que li semblava important transmetre a aquells homes. \u00abEls va parlar de l’enorme goig que li havia donat ordenar a aquesta primera promoci\u00f3 de sacerdots. Va recordar les persecucions sofertes per l’Obra en els \u00faltims anys, permeses pel Senyor per treure de tot aix\u00f2 molt b\u00e9, i els va confessar que experimentava una gran alegria i tranquil\u00b7litat en saber que, malgrat el que havien patit, no guardaven cap ressentiment ni s’havia menyscabat el seu afecte als qui van ser instrument d’aquesta campanya. “Quantes ll\u00e0grimes han costat a tantes mares aquestes cal\u00famnies amb que se us titllava d’heretges i ma\u00e7ons!”, Els deia. Es va referir despr\u00e9s al Pare, a la missi\u00f3 espec\u00edfica rebuda de D\u00e9u per dirigir l’Obra i per formar-los. Ell \u00e9s qui t\u00e9 les gr\u00e0cies conduents a aquest fi: “Cuidin vost\u00e8s molt al Pare, que ho necessita i ens fa molta falta”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636-637).<\/span><\/h3>\n<\/a>25-VI-1944, despr\u00e9s de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal<\/figcaption><\/figure>\n.<\/span><\/span><\/h3>\nDe tal pal, tal estella<\/b><\/span><\/h3>\nNo es va oblidar d’afegir una refer\u00e8ncia al paper jugat per don \u00c1lvaro en aquelles circumst\u00e0ncies. Va explicar que, quan m\u00e9s creixia la campanya contra l’Obra, ell havia manifestat a \u00c1lvaro la seva por que els m\u00e9s joves poguessin reaccionar amb rancor davant els atacs injustos. I la resposta que va escoltar va ser que podia estar tranquil, perqu\u00e8 tots sabien que es tractava d’una prova permesa per D\u00e9u perqu\u00e8 ells es convertissin en millors instruments, i que el Senyor s’estava servint per a aquesta operaci\u00f3 d’un bistur\u00ed de plat\u00ed. \u00abQuan va acabar el relat Don Leopoldo, \u00c1lvaro, que estava assegut all\u00e0 a prop li va dir: “Per\u00f2, Senyor Bisbe, jo aix\u00f2 li ho vaig dir perqu\u00e8 era el que li havia sentit comentar al Pare”. I don Leopoldo va rematar: “De tal pal, tal estella”\u00bb (cfr. V\u00e1zquez de Prada, A., El Fundador del Opus Dei<\/i>, vol. II, Rialp, Madrid, 2002, pp. 636, nota 187).<\/span><\/h3>\n.<\/span><\/span><\/h3>\ncfr. Javier Medina, \u00c1lvaro del Portillo. Un hombre fiel<\/i>, Rialb<\/h3>\n
<\/a>