{"id":4430,"date":"2014-06-07T16:57:39","date_gmt":"2014-06-07T14:57:39","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/la-audacia-sobrenatural-de-d-alvaro\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:03","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:03","slug":"la-audacia-sobrenatural-de-d-alvaro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/la-audacia-sobrenatural-de-d-alvaro\/","title":{"rendered":"La “aud\u00e0cia” sobrenatural de D. \u00c1lvaro"},"content":{"rendered":"

Una visi\u00f3 esperan\u00e7ada i optimista de la labor apost\u00f2lica: \u00abMe\u2019n recordo de la pesca miraculosa i del que va dir sant Pere: in nomine tuo, laxabo rete<\/em>. Penso en el que ha dit el Pare i s\u00e9 que, obeint-lo, obeeixo D\u00e9u\u00bb<\/h3>\n

El Prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarr\u00eda, a la carta pastoral d’1 de juny de 2014 recull un record del Servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Maria Hern\u00e1ndez Garnica que posa de manifest l’aud\u00e0cia sobrenatural de Mons. \u00c1lvaro del Portillo, que va marcar tota la seva vida.<\/h3>\n
\"El<\/a>
El venerable servent de D\u00e9u Mons. \u00c1lvaro del Portillo<\/figcaption><\/figure>\n

L’esperan\u00e7a portava a Mons. \u00c1lvaro a no aturar-se davant les dificultats. Des que es va incorporar a l’Opus Dei, el 1935, va realitzar ja un apostolat constant i optimista, conven\u00e7ut que D\u00e9u sempre l\u2019assistiria; i en aquesta actitud va perseverar fins al final de la seva vida. Ning\u00fa que pass\u00e9s pel seu costat, per qualsevol motiu, s’allunyava sense endur-se una oraci\u00f3 seva, unes paraules d’inter\u00e8s per a la seva fam\u00edlia o el seu treball, un consell espiritual… No s’aturava davant la categoria de les persones: \u00fanicament veia \u00e0nimes que el Senyor posava al seu costat: el porter d’un edifici, el bidell d’un dicasteri de la Santa Seu, l’hostessa o el sobrec\u00e0rrec de l’avi\u00f3 en qu\u00e8 viatjava… Aix\u00ed procedia tamb\u00e9 amb les autoritats eclesi\u00e0stiques o civils, que fins i tot li portaven molts anys d’edat o gaudien de clara rellev\u00e0ncia en la vida social. En cap cas es va aturar per falsos respectes humans. Acudia a aquestes trobades, fortu\u00eftes o programades, amb la seguretat que el Senyor l\u2019assistia, tal com havia vist aquest exemple en el quefer de sant Josepmaria.<\/p>\n

El 1972, Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, abans de morir, va voler redactar un memor\u00e0ndum en qu\u00e8 mostra la sorpresa davant de la gosadia de Mons. \u00c1lvaro -abans de rebre l’ordenaci\u00f3 sacerdotal- per fer gestions davant cardenals i bisbes, davant ministres d’un govern, davant autoritats locals. Com narren alguns dels bi\u00f2grafs de Mons. \u00c1lvaro, un cop el mateix Jos\u00e9 Mar\u00eda li va demanar si no se sentia poc al seu aire, mancat de seguretat, en aquest tipus d’enc\u00e0rrecs. La resposta, plena de fe en D\u00e9u i de confian\u00e7a en l’exemple del nostre Pare, va ser aquesta: \u00abMe\u2019n recordo de la pesca miraculosa i del que va dir sant Pere: in nomine tuo, laxabo rete<\/em>. Penso en el que ha dit el Pare i s\u00e9 que, obeint-lo, obeeixo D\u00e9u\u00bb (Cf Salvador Bernal, \u201cRecuerdo de \u00c1lvaro del Portillo<\/em>\u201d, Rialp, 6a ed., Madrid 1996, p. 79; Hugo de Azevedo, Miss\u00e3o cumprida<\/em>, Lisboa, Diel 2008, p\u00e0g. 101).<\/p>\n

La “aud\u00e0cia” sobrenatural de D. \u00c1lvaro<\/a><\/p><\/blockquote>\n