{"id":4428,"date":"2014-05-24T21:07:02","date_gmt":"2014-05-24T19:07:02","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/apostolat-amb-universitaris\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:07","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:07","slug":"apostolat-amb-universitaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/apostolat-amb-universitaris\/","title":{"rendered":"Apostolat amb universitaris"},"content":{"rendered":"

“\u00abSi parles tant, no tindr\u00e0s vida interior\u00bb. Mai ho he oblidat i he procurat corregir-me” (25-V-1940)<\/h3>\n
\"Jos\u00e9<\/a>
Jos\u00e9 Maria Hern\u00e1ndez Garnica<\/figcaption><\/figure>\n

Al febrer de 1940 sant Josepmaria va demanar als m\u00e9s antics de l’Opus Dei que es responsabilitzessin d’impartir les classes de formaci\u00f3 als joves universitaris i als que havien acabat la carrera que acudien a la resid\u00e8ncia de Jenner. Des de llavors, \u00c1lvaro del Portillo i Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, entre d’altres, es van llan\u00e7ar a l’aventura de dirigir aquests mitjans de formaci\u00f3 cristiana, el que va suposar un important creixement de l’apostolat amb joves.<\/p>\n

Francisco Ponz, un dels que van con\u00e8ixer llavors al Servent de D\u00e9u, el recordava aix\u00ed: \u201cAlt, aparentment fornit encara que la seva salut no fos bona, de cabells foscos i ampla front, d’ulls vius i mirada aguda i espurnejant, era de tracte simp\u00e0tic i senzill. [ … ] Al principi de con\u00e8ixer-lo, per l’any 1940, era persona de m\u00e9s aviat poques paraules, de conversa feta de frases breus i clares, allunyat del llarg discurs, de la narraci\u00f3 prolongada i atraient; per\u00f2, no obstant, s’estava b\u00e9 al seu costat, per l’agudesa del seu pensament, la noblesa del seu cor i la claredat de la seva paraula plena d’afecte fort i profund\u201d.<\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

Mesos despr\u00e9s, acabada la Setmana Santa d’aquell mateix any, sant Josepmaria va encomanar a Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica ocupar-se especialment de l’apostolat amb els universitaris que anaven per Jenner. Aix\u00ed el va veure en Francisco Botella, a qui substitu\u00efa en aquest enc\u00e0rrec: \u201cChiqui estava cada dia m\u00e9s llan\u00e7at a tot el que calgu\u00e9s fer, i a les seves mans es va donar una empenta a la tasca d’apostolat\u201d.<\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

Impressiona la capacitat de treball d’en Jos\u00e9 Mar\u00eda. Va compatibilitzar els estudis amb una profunda vida de pietat, una intensa dedicaci\u00f3 a difondre la doctrina cristiana amb xerrades dirigides a universitaris, i el treball en l’empresa Electra. A m\u00e9s, realitzava viatges, alguns acompanyant sant Josepmaria, per posar en marxa la tasca apost\u00f2lica en diverses ciutats d’Espanya. Nom\u00e9s un gran amor a D\u00e9u i al compliment de la seva voluntat explica aquest ritme de treball.<\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

En Federico Su\u00e1rez Verdeguer recorda els seus viatges a Val\u00e8ncia: \u201cVaig con\u00e8ixer Chiqui, com li d\u00e8iem familiarment, el 1940, al Cubil, el primer centre de l’Obra de Val\u00e8ncia. Des de Madrid venien alguns de l’Obra per impulsar i atendre la incipient tasca apost\u00f2lica de l’Opus Dei a la ciutat. Venien, entre d’altres, Ricardo Fern\u00e1ndez Vallesp\u00edn, \u00c1lvaro del Portillo i Pedro Casciaro. La impressi\u00f3 que jo guardava d’aquests viatges sobre Chiqui, era la d’una persona callada, que estava en segon pla: observava i callava\u201d.<\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"Ismael<\/a>
Ismael S\u00e1nchez Bella, primer rector de la Universitat de Navarra<\/figcaption><\/figure>\n

N’Ismael S\u00e1nchez Bella, era un d’aquells joves universitaris que va con\u00e8ixer a Val\u00e8ncia i recorda una an\u00e8cdota d’aquella \u00e8poca: \u201cAl Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica el vaig con\u00e8ixer a Val\u00e8ncia el 25 de maig de 1940, quan jo portava nom\u00e9s un mes a l’Obra. Jo tenia 18 anys i era molt xerraire. Vaig sortir amb ell per fer una gesti\u00f3 i, mentre ell s’estava callat, jo parlava pels colzes. Als 5 \u00f3 10 minuts, en passar al costat de la Catedral, es va parar un moment i em va dir: \u00abSi parles tant, no tindr\u00e0s vida interior\u00bb. Mai ho he oblidat i he procurat corregir-me\u201d .<\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

cfr. Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2013<\/p>\n

Apostolat amb universitaris<\/a><\/p><\/blockquote>\n