Els patiments i vicissituds de la guerra civil van deixar minvada la salut i l’\u00e0nim d’en Chiqui, fins al punt de travessar una profunda crisi en la seva resposta a la crida de D\u00e9u. Jos\u00e9 Mar\u00eda s’instal\u00b7la a Sant Sebasti\u00e0, on s’incorpora a l’ex\u00e8rcit nacional i comen\u00e7a a preparar els ex\u00e0mens d’enginyeria.<\/p>\n
Des d’all\u00e0, el 17 d’abril de 1939, escriu a sant Josepmaria una carta molt significativa: \u201cPer fi! dir\u00e0 vost\u00e8 quan vegi aquestes l\u00ednies del fill m\u00e9s desagra\u00eft que t\u00e9 vost\u00e8; em trobo aqu\u00ed arreglant els meus assumptes; m’he presentat a la Caixa i estic pendent de la Junta de Classificaci\u00f3 i despr\u00e9s em destinaran a un Regiment; crec que probablement ser\u00e0 en aquesta ciutat, a Sapadors n. 6. Vaig estar quatre dies a Vit\u00f2ria amb la meva mare que est\u00e0 vivint all\u00ed. Vaig anar al bisbat a preguntar per les seves senyes i em van dir que vost\u00e8 era a Madrid i que en canvi Jos\u00e9 Mar\u00eda Albareda residia a Vit\u00f2ria. Despr\u00e9s d’algunes voltes vaig aconseguir trobar la seva pensi\u00f3 i vist que no estava li vaig deixar unes l\u00ednies i ja he rebut una carta seva. Quan tingui les coses arreglades definitivament ja escriur\u00e9. Em trobo en aquesta despr\u00e9s d’una llarga i penos\u00edssima solitud; gaireb\u00e9 igual de sol que abans i una mica fred; s\u00f3c gaireb\u00e9 un n\u00e0ufrag que necessita un \u00absalvavides\u00bb i que em donin una forta pallissa per reaccionar, i tinc unes ganes molt grans de poder xerrar amb vost\u00e8 una estona per veure si em poso al comp\u00e0s de tot\u201d.<\/p>\n
El 27 d’abril de 1939 sant Josepmaria li respon per carta: \u201cEstimad\u00edssim Chiqui: pels desitjos teus pots deduir els que tinc, d’abra\u00e7ar-te i xerrar. Si em necessites, far\u00e9 un viatge de seguida encara que sigui a la fi del m\u00f3n. Tu tens la paraula. Anima’t. Despr\u00e9s del que has patit […], necessites reposar. Despr\u00e9s … veur\u00e0s que b\u00e9 reaccionar\u00e0s i que b\u00e9 treballar\u00e0s! \u00c0nim: jo t’asseguro que, si em compleixes el pla de vida que et vaig donar, haur\u00e0s de beneir la guerra, perqu\u00e8 tindr\u00e0s m\u00e9s experi\u00e8ncia i m\u00e9s fermesa per seguir treballant\u201d.<\/p>\n
El Postulador, explica en el seg\u00fcent v\u00eddeo la continuaci\u00f3 de la hist\u00f2ria: els intents fallits de recuperar-lo, els seus dubtes i finalment l’abra\u00e7ada a sant Josepmaria, disposat a recomen\u00e7ar amb una fidelitat incondicional que marcar\u00e0 ja la resta de la seva vida.<\/p>\n