{"id":4422,"date":"2014-04-05T16:57:42","date_gmt":"2014-04-05T14:57:42","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/a-pamplona-amb-sant-josepmaria-8-dabril-del-72\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:14","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:14","slug":"a-pamplona-amb-sant-josepmaria-8-dabril-del-72","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/a-pamplona-amb-sant-josepmaria-8-dabril-del-72\/","title":{"rendered":"A Pamplona amb Sant Josepmaria, 8 d’abril del 72"},"content":{"rendered":"
\"Tert\u00falia<\/a>
Tert\u00falia amb sant Josepmaria al col\u00b7legi major Aralar<\/figcaption><\/figure>\n

A finals de gener de 1972 el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va arribar a Pamplona per ser tractat de nou a la Cl\u00ednica de la Universitat de Navarra, ja que la seva salut estava ja molt malmesa. Al juliol de 1971 havia comen\u00e7at a tenir mal de coll i dificultat per deglutir els aliments i pronunciar algunes paraules. Aquests problemes van anar en augment, amb un car\u00e0cter netament progressiu.<\/p>\n

Era molt conscient de la gravetat de la malaltia i que empitjorava setmana a setmana. No obstant aix\u00f2, mantenia el seu tarann\u00e0 alegre; estava rialler i no perdia el seu caracter\u00edstic sentit de l’humor.<\/p>\n

A aquest quadre es va afegir una crisi card\u00edaca bastant greu el 22 de mar\u00e7 que el va obligar a estar ingressat a la Cl\u00ednica. Dies despr\u00e9s es va repetir l’alarma; no obstant aix\u00f2, va superar aquests problemes card\u00edacs i va ser donat d’alta el dia 2 d’abril.<\/p>\n

Al cap de pocs dies, va tenir la sort d’estar amb sant Josepmaria a Pamplona. Aix\u00ed ho recordava D. Gumersindo S\u00e1nchez: \u201cEl 8 d’abril de 1972 vam tenir un bon nombre de sacerdots tert\u00falia amb el nostre Pare al Col\u00b7legi Major Aralar (Pamplona). Assistia Mn. Jos\u00e9 Maria que estava a Pamplona per la seva malaltia, at\u00e8s a la cl\u00ednica universit\u00e0ria. Quan el nostre Pare entrava saludant a uns i altres, en Jos\u00e9 Mar\u00eda, ja malalt, va clavar el genoll a terra per saludar al nostre Pare. Em va semblar una escena emocionant i inoblidable. Durant la tert\u00falia el nostre Pare es va dirigir molts cops a ell, sempre amb gran afecte. Deia: \u00abChiqui, qui et vol a tu?\u00bb. I ell, amb la veu cascada, deia: \u00abel Pare!\u00bb. Cap al final de la tert\u00falia li deia: \u00abet vaig portar a Fran\u00e7a, a Anglaterra, despr\u00e9s a Alemanya. En tots aquests llocs pregunten per tu i t’encomanen\u00bb\u201d.<\/p>\n

Un record similar anota D. Florencio S\u00e1nchez Bella en el seu testimoni: \u201cA l’abril de 1972, en ocasi\u00f3 d’un viatge r\u00e0pid a Pamplona, el nostre Pare va poder veure Mn. Jos\u00e9 Mar\u00eda al Col\u00b7legi Major Aralar. En saludar-lo, li va dir amb bon humor, animant-lo: \u00abChiqui, t’he fet c\u00f3rrer per mig m\u00f3n, t’he enviat a treballar a Anglaterra un munt d’anys, i ho has fet molt b\u00e9; despr\u00e9s has dansat per Irlanda i per Fran\u00e7a, Alemanya, Su\u00efssa, B\u00e8lgica, Holanda… De tots els llocs he rebut preguntes sobre la teva salut, i els dic: no us preocupeu, que ens enterrar\u00e0 a tots. Endavant! D\u00e9u et posar\u00e0 bo, perqu\u00e8 li ho demano jo tant\u00bb!\u201d.<\/p>\n

Va passar despr\u00e9s unes setmanes estabilitzat, amb una certa millora, tot i que es mantindrien els problemes per a la degluci\u00f3 d’aliments. El 31 de maig, fent refer\u00e8ncia a aquesta \u00faltima temporada a Pamplona, escriuria a la seva neboda Teresa Temes: \u201cVaig bastant b\u00e9 de salut. Segueixo menjant a base de \u00abpotets\u00bb, \u00e9s a dir, \u00abrecentment deslletat\u00bb, per\u00f2 ja m’he acostumat. Avui m’he pesat, despr\u00e9s de sis setmanes, i m’he endut un ensurt: he engreixat dos quilos; i ara que en t\u00e9 bona l\u00ednia, seria catastr\u00f2fic \u201cabotijarme\u201d. Espero que el Pare em deixi alliberar-me d’aquesta vida \u00abde canonge\u00bb que porto, i que si la llengua es para no \u00e9s motiu perqu\u00e8 no pugui seguir ajudant a Alemanya. Veurem qu\u00e8 diuen els metges, per\u00f2 la veritat, per a quatre dies que un va a viure, em sembla que val la pena rendir una mica de tant com ha rebut un a Casa. No obstant aix\u00f2, si no conv\u00e9, seguirem com l’\u00faltima temporada\u201d.<\/p>\n

cfr. Roturando los caminos<\/em>, Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2013<\/p>\n

A Pamplona amb Sant Josepmaria, 8 d’abril del 72<\/a><\/p><\/blockquote>\n