{"id":4420,"date":"2014-03-30T16:25:22","date_gmt":"2014-03-30T14:25:22","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/el-doctorat-en-enginyeria-de-mines\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:21","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:21","slug":"el-doctorat-en-enginyeria-de-mines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/el-doctorat-en-enginyeria-de-mines\/","title":{"rendered":"El doctorat en enginyeria de mines"},"content":{"rendered":"
\"19<\/a>
19 de mar\u00e7 de 1944<\/figcaption><\/figure>\n

El 30 mar\u00e7 1970 el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va presentar a l’Escola d’enginyers de Mines de Madrid els documents requerits en la convocat\u00f2ria especial que es va promulgar per aquelles dates per gestionar el doctorat com a Enginyer de Mines. La Mem\u00f2ria d’investigaci\u00f3 portava per t\u00edtol \u201cEstudi geol\u00f2gic de les Serres de Alg\u00e1mitas i Algodonales\u201d, que era una actualitzaci\u00f3 de la seva Tesi doctoral en Ci\u00e8ncies Naturals.<\/p>\n

Chiqui era estudiant d’enginyeria quan va esclatar la guerra civil. Quan va acabar es va plantejar la seva orientaci\u00f3 professional. Les universitats espanyoles havien quedat delmades d’alumnes i professors. Llavors va comen\u00e7ar a pensar en la possibilitat de preparar l’oposici\u00f3 a la c\u00e0tedra de Mineralogia i Cristal\u00b7lografia a la facultat de Ci\u00e8ncies Naturals. Per aquest motiu, aprofitant els seus amplis coneixements de geologia, al setembre de 1939, a m\u00e9s dels estudis de Mines, es va matricular a la carrera de Ci\u00e8ncies Naturals.<\/p>\n

Va acabar l’\u00faltim any de la carrera d’enginyeria de Mines al mar\u00e7 de 1940 i a continuaci\u00f3 es va afanyar a realitzar el Projecte fi de carrera. I en el curs 41\/42, despr\u00e9s de les convalidacions corresponents, la carrera de Ci\u00e8ncies Naturals. S’ha de fer notar que entre mig havia patit una llarga convalesc\u00e8ncia despr\u00e9s d’una delicada operaci\u00f3 de rony\u00f3. Entre aquest curs i el seg\u00fcent va realitzar, amb bones qualificacions, les assignatures de doctorat en Ci\u00e8ncies Naturals, que va concloure el 24 d’abril de 1944. Rebria l’ordenaci\u00f3 sacerdotal dos mesos despr\u00e9s.<\/p>\n

El motiu d’aquest nou grau acad\u00e8mic responia tamb\u00e9 a una petici\u00f3 de sant Josepmaria. Estava previst que els sacerdots de l’Opus Dei tinguessin un doctorat civil, a m\u00e9s de l’eclesi\u00e0stic, i en aquell moment el t\u00edtol d’enginyer -malgrat el seu prestigi- no tenia a Espanya el rang de \u201cdoctor\u201d. Per aquest motiu, el fundador va suggerir als tres primers que rebrien l’ordenaci\u00f3 sacerdotal que obtinguessin, a m\u00e9s, un doctorat universitari.<\/p>\n

Chiqui tenia, indubtablement, unes grans qualitats intel\u00b7lectuals. Per\u00f2 a aquest prop\u00f2sit, Fernando Inciarte, en el seu testimoni, fa notar que \u201cUna altra de les coses admirables seves era la poca import\u00e0ncia que donava a les seves pr\u00f2pies dots, sabent, d’altra banda, o sent perfectament conscient de les que tenia. Per exemple, de la seva fabulosa mem\u00f2ria. Un cop, va passar amb nosaltres el Nadal un estudiant de farm\u00e0cia que estava estudiant la classificaci\u00f3 i noms dels nombrosos o innombrables tipus de plantes medicinals. Aquell Nadal vam sentir hores senceres amb enfilalls d’aquells noms i classificacions, i l’aprenent de farmac\u00e8utic (Wolfgang K\u00fcndgen) no se’n sabia avenir. Jos\u00e9 Maria ho havia apr\u00e8s feia molts anys en els seus estudis de Ci\u00e8ncies Naturals i des de llavors no l’havia oblidat. I comentava sense cap objecci\u00f3: \u00abNo m’ha servit mai per a res\u00bb”.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s, el 1957, la legislaci\u00f3 universit\u00e0ria espanyola va introduir el grau de doctor tamb\u00e9 en les carreres t\u00e8cniques, que pr\u00e8viament no existia. Jos\u00e9 Mar\u00eda -que ja era doctor en Ci\u00e8ncies Naturals-, per secundar el desig de sant Josepmaria que els seus fills sacerdots de l’Opus Dei arribessin el doble doctorat, civil i eclesi\u00e0stic, es va proposar aconseguir el Doctorat en enginyeria i va iniciar els treballs oportuns.<\/p>\n

Amb data 30 de novembre de 1971, la Junta avaluadora li va comunicar que el 30 de setembre li havien concedit per unanimitat el t\u00edtol de Doctor Enginyer. De res li serviria, per\u00f2 va ser una manifestaci\u00f3 m\u00e9s de l’esperit la\u00efcal i secular de l’Opus Dei que viuria amb profunditat fins al final de la seva vida.<\/p>\n

cfr. Roturando los Caminos<\/em>, Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed, Palabra, 2013 y \u00c1lvaro del Portillo, Un hombre fiel.<\/em> Javier Medina, Ed. Palabra, 2014<\/p>\n

El doctorat en enginyeria de mines<\/a><\/p><\/blockquote>\n