El 19 de mar\u00e7 de 1936, \u00c1lvaro del Portillo va renovar la seva incorporaci\u00f3 a l’Obra de manera definitiva. Era un breu acte, senzill i solemne alhora, en qu\u00e8 sant Josepmaria tenia llavors el costum de besar els peus als seus fills espirituals, mentre pronunciava les paraules de la Sagrada Escriptura: \u00abquam speciosi pedes evangelizantium pacem, evangelizantium bona\u00bb<\/i> (Rm 10,15 (vulg)): Quin goig els peus dels que anuncien la pau, dels que anuncien el b\u00e9!<\/p>\n
\u00a0Durant tota la seva vida \u00c1lvaro del Portillo va conservar indeleble el record d’aquell moment, i l’escena li va venir a la ment amb for\u00e7a el 27 de juny de 1975, quan es trobava resant davant el cad\u00e0ver del fundador. Abans de procedir a la sepultura, es va agenollar i li va besar els peus. M\u00e9s tard, va explicar el perqu\u00e8 d’aquest gest: \u00abvaig recordar que el Pare me’ls havia besat a mi, i li vaig tornar el pet\u00f3. Com ho podria oblidar? No va ser nom\u00e9s un gest. No va ser nom\u00e9s una expressi\u00f3 de fidelitat i d’uni\u00f3. Molt m\u00e9s: va ser lliurar-me a mi mateix de nou\u00bb (Paraules pronunciades en una reuni\u00f3 familiar, el 25-XII-1979).<\/p>\n
Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va fer la seva incorporaci\u00f3 definitiva a l’Opus Dei el 19 de mar\u00e7 de 1940. Tamb\u00e9 ell va guardar tota la seva vida en el seu cor aquests mateixos sentiments i per aix\u00f2, el 23 de novembre de 1972, al acomiadar-se de la que seria la \u00faltima trobada amb sant Josepmaria -els dos eren conscients de la gravetat de la malaltia: moriria a les dues setmanes- Chiqui tamb\u00e9 va voler besar-li els peus, com a mostra d’afecte i veneraci\u00f3. Ho explica amb detall Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz en aquest v\u00eddeo de l’acte de presentaci\u00f3 d’OBRINT HORITZONS, el 20 de maig de 2010.<\/p>\n