{"id":4412,"date":"2014-02-09T23:01:59","date_gmt":"2014-02-09T22:01:59","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/els-sants-no-neixen-sino-que-es-fan\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:34","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:34","slug":"els-sants-no-neixen-sino-que-es-fan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/documentacio\/els-sants-no-neixen-sino-que-es-fan\/","title":{"rendered":"Els sants no neixen, sin\u00f3 que es fan"},"content":{"rendered":"

Recollim a continuaci\u00f3 l’entrevista que publica avui, 9 de febrer, el Setmanari \u201cCatalunya Cristiana\u201d<\/a>, a Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, postulador de la causa de canonitzaci\u00f3 del servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, que va ser a Barcelona el passat 18 de novembre, per participar a l’acte inaugural del centenari del seu naixement. En una animada conversa a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montalegre, el periodista Samuel Guti\u00e9rrez, li va plantejar q\u00fcestions sobre les dites llegendes negres<\/i> de l’Esgl\u00e9sia, la seva experi\u00e8ncia amb els sants, el rigor dels processos de canonitzaci\u00f3, etc. No falten les refer\u00e8ncies a la lluita del Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica en els seus \u201cpunts febles\u201d dins el cam\u00ed de la santedat.<\/p>\n

\"201311180002\"<\/a><\/p>\n

\u00abEls sants no neixen, sin\u00f3 que es fan\u00bb<\/b><\/span><\/p>\n

Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, sacerdot, te\u00f2leg i historiador de l’Esgl\u00e9sia<\/span><\/p>\n

Catalunya Cristiana, 9 febrer 2014, pag. 7<\/p>\n

Samuel Guti\u00e9rrez <\/span><\/p>\n

\u00c9s un home de ci\u00e8ncies i d’estudi. Llicenciat en Geologia i doctorat en Teologia. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz \u00e9s un apassionat de la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia, amb les seves llegendes negres i blanques, i de la vida dels sants. No en va, fa onze anys que treballa a l’Oficina per a les Causes dels Sants de l’Opus Dei. En contacte amb la vida de persones que van cam\u00ed dels altars, Mart\u00edn de la Hoz ha descobert que en la santedat destaquen dos trets essencials: la caritat i la humilitat.<\/p>\n

No surt gaire ben parada l’Esgl\u00e9sia als llibres d’hist\u00f2ria… Hi ha m\u00e9s llegenda que hist\u00f2ria? <\/b><\/p>\n

La paraula llegenda ve del mot llat\u00ed legendus, legenda, legendum<\/i>, que vol dir les coses que han de ser llegides. Tant \u00e9s aix\u00ed que les llegendes, als segles XV, XVI i XVII, eren sobretot les vides dels sants. Actualment la llegenda fa refer\u00e8ncia a un fet hist\u00f2ric deformat que es fa servir per fustigar-ne un altre. Per exemple, la llegenda negra de l’evangelitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica, que pren els fets erronis d’aquella \u00e8poca per castigar l’Esgl\u00e9sia. El gir que ha patit el mot \u00e9s molt il\u00b7lustratiu. \u00c9s un pas de la confian\u00e7a a la desconfian\u00e7a. En aquest sentit \u00e9s important una data clau: el 12 de mar\u00e7 del 2000. Aquell dia Joan Pau II, davant d’un santcrist impressionant del segle XII, va demanar solemnement perd\u00f3 per tots els pecats de tots els cristians de tots els temps. Els cristians hem de demanar perd\u00f3 cada dia per les incoher\u00e8ncies de la nostra vida pel que fa a l’Evangeli. Si demanem perd\u00f3 estem en condicions de perdonar els altres. Si ens perdonem els uns als altres, i aprenem a oblidar els errors, podrem generar confian\u00e7a i construir plegats una societat m\u00e9s justa.<\/p>\n

A qu\u00e8 es deu aquest inter\u00e8s seu per les llegendes negres de l’Esgl\u00e9sia? <\/b><\/p>\n

L’objectiu ha estat treure’n els anacronismes. Cal procurar endinsar-se en la mentalitat de l’\u00e8poca, per assenyalar- ne els errors, per\u00f2 tamb\u00e9 entendre’n el context. Jutjar els fets del passat amb la mentalitat actual \u00e9s un error i no serveix per res. Objectivar el problema ens ajuda a demanar perd\u00f3 per les coses que realment ho mereixen. No hem de demanar perd\u00f3 perqu\u00e8 Galileu mor\u00eds en una foguera. Perqu\u00e8 no va morir en una foguera, sin\u00f3 a casa seva, envoltat de la seva fam\u00edlia.<\/p>\n

S\u00ed que hi va haver, per\u00f2, altres fogueres… <\/b><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s clar, per\u00f2 tampoc no tantes com es diu. Per aix\u00f2 \u00e9s important objectivar les llegendes negres i veure el que realment \u00e9s. \u00c9s innegable que cal demanar perd\u00f3 per les coses que s’han fet malament, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que l’Esgl\u00e9sia ha fet i continua fent coses meravelloses, sovint silenciades. Es tracta de presentar la veritat completa.<\/p>\n

Precisament vost\u00e8 fa anys que treballa en les llegendes \u00abblanques\u00bb, que serien les de les vides dels sants. Qu\u00e8 ha descobert?<\/b><\/p>\n

Quan estudies aquestes vides descobreixes que els sants no neixen, sin\u00f3 que els sants es fan. I es fan amb una cosa tan meravellosa com \u00e9s l’encreuament entre la gr\u00e0cia de D\u00e9u i la llibertat humana. Quan inicio un proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3 escric un llibre de 40 p\u00e0gines on resumeixo les grans l\u00ednies d’aquella persona. Sempre intento descobrir els punts que havia de millorar: el seu punt feble. Tots en tenim. En la vida espiritual s’avan\u00e7a molt m\u00e9s en les \u00e8poques de borrasca i feblesa que no pas en les \u00e8poques de bonan\u00e7a. \u00c9s agradable veure com una persona amb molt car\u00e0cter lluita per endolcir les seves maneres sense perdre la for\u00e7a que el caracteritza, \u00c9s agradable veure tamb\u00e9 com es ven\u00e7 la vergonya i la timidesa a favor de la predicaci\u00f3. Els sants es van fent sants amb la gr\u00e0cia de D\u00e9u, i tamb\u00e9 amb el seu esfor\u00e7. La lluita \u00e9s l’expressi\u00f3 de l’amor.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia l’escriuen els sants? <\/b><\/p>\n

S\u00ed, els sants, per\u00f2 tamb\u00e9 els pecadors. \u00c9s agradable veure tamb\u00e9 com l’acci\u00f3 de l’Esperit Sant es manifesta en aquest acte de llibertat que \u00e9s pecar i en aquest acte de llibertat que \u00e9s penedir-se.<\/p>\n

El m\u00f3n de les canonitzacions, que vost\u00e8 coneix b\u00e9, tamb\u00e9 ha generat un bon nombre de llegendes negres… <\/b><\/p>\n

\u00c9s important no oblidar una dada: la instrucci\u00f3 Sanctorum <\/i>ma<\/i>ter<\/i>, del 17 de maig del 2007. En el pre\u00e0mbul, Benet XVI assenyala que entre els milions de sants que hi ha al cel, uns quants han estat triats per l’Esperit Sant per ser posats com a models i intercessors de tot el poble de D\u00e9u. En aquest sentit, la fama de santedat i de favors \u00e9s l’aut\u00e8ntic motor d’un proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3. Si cinc anys despr\u00e9s de la mort d’una persona continuen arribant per escrit testimonis de gr\u00e0cies obtingudes de D\u00e9u a trav\u00e9s de la intercessi\u00f3 d’aquella persona i testimonis de fama de santedat d’aquella persona, el postulador li demana al bisbe de la di\u00f2cesi on ha mort aquella persona que el nomeni servent de D\u00e9u i obri un proc\u00e9s, que nomeni un tribunal, que es recullin les proves… Aquest proc\u00e9s s’enviar\u00e0 a la Congregaci\u00f3 per a les Causes dels Sants, que determinar\u00e0 si est\u00e0 ben fet o no.<\/p>\n

I si est\u00e0 ben fet? <\/b><\/p>\n

Doncs el proc\u00e9s pot concloure amb el decret de venerable, \u00e9s a dir, el reconeixement que aquella persona ha viscut les virtuts cristianes i pot ser posada com a model per a tot el poble de D\u00e9u. Per\u00f2 encara manca una veu: la veu de D\u00e9u, D’aqu\u00ed la necessitat del miracle. Quan es demostra que en un miracle hi ha una intervenci\u00f3 divina, i hi ha una invocaci\u00f3 a aquest servent de D\u00e9u, aquesta persona podr\u00e0 ser beatificada. I si sorgeix un nou miracle, ser\u00e0 canonitzada.<\/p>\n

Li preguntava abans sobre les llegendes negres de les beatificacions.<\/b><\/p>\n

La meva experi\u00e8ncia \u00e9s que en els processos de beatificaci\u00f3, l’Esgl\u00e9sia actua amb gran ordre, sentit jur\u00eddic, rigor, seriositat… Diria fins i tot que \u00e9s un dels \u00e0mbits en qu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia treballa amb una seriositat m\u00e9s gran i on es nota com l’Esperit Sant actua d’una manera palm\u00e0ria, Aix\u00f2 no \u00e9s d’ara, sin\u00f3 des dels or\u00edgens. La hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia \u00e9s la hist\u00f2ria de les canonitzacions, la dels sants.<\/p>\n

Per qu\u00e8 tant de recel llavors? <\/b><\/p>\n

No s\u00e9 qu\u00e8 dir. Se sol comentar, per exemple, que Joan Pau II \u00e9s el Papa que m\u00e9s sants ha canonitzat en tota la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 tamb\u00e9 es podria dir que l’Esperit Sant ha promogut m\u00e9s miracles i m\u00e9s m\u00e0rtirs en el segle XX que en tota la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 potser ha estat el segle de racionalisme m\u00e9s gran de tota la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Que les causes de l’Opus Dei vagin una mica m\u00e9s r\u00e0pides que d’altres, es deu a la laboriositat dels seus responsables? <\/b><\/p>\n

En aix\u00f2 tamb\u00e9 crec que hi ha for\u00e7a llegenda negra. Anem a un ritme normal, el mateix que el de les altres causes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en el proc\u00e9s de sant Josepmaria Escriv\u00e0? <\/b><\/p>\n

El proc\u00e9s de sant Josepmaria no es va fer tan r\u00e0pid com s’ha dit. Hi ha hagut molts beats i sants els processos dels quals han estat molt m\u00e9s r\u00e0pid. Tenim, per exemple, el de Joan Pau II.<\/p>\n

Creu que en aquest cas s’ha estat excessivament r\u00e0pid? <\/b><\/p>\n

No, en absolut. \u00c9s l’Esperit Sant qui marca els ritmes. En certa manera, la pressa la posa l’Esperit Sant quan suscita el sant<\/i>o<\/i> subito<\/i> o es comencen a produir miracles. \u00c9s el que ha passat amb Joan Pau II. Les causes poden anar m\u00e9s de pressa si hi ha m\u00e9s miracles. El miracle n’assenyala la urg\u00e8ncia. Hi ha molts sants que continuen fent favors despr\u00e9s de la canonitzaci\u00f3. Com el pare Pius, que \u00e9s el campi\u00f3 dels miracles. I d’una gran espectacularitat.<\/p>\n

Aqu\u00ed pots descarregar l’entrevista<\/a>.<\/p>\n

Els sants no neixen, sin\u00f3 que es fan<\/a><\/p><\/blockquote>\n