{"id":4411,"date":"2014-02-02T16:18:27","date_gmt":"2014-02-02T15:18:27","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/construint-loratori-de-rouvray-obediencia-heroica\/"},"modified":"2026-04-01T20:14:35","modified_gmt":"2026-04-01T18:14:35","slug":"construint-loratori-de-rouvray-obediencia-heroica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/testimonis\/construint-loratori-de-rouvray-obediencia-heroica\/","title":{"rendered":"Construint l’oratori de \u201cRouvray\u201d. Obedi\u00e8ncia heroica"},"content":{"rendered":"\n

Vaig con\u00e8ixer al Dr. Hern\u00e1ndez Garnica a Los Rosales, una casa de recessos propera a Madrid, quan hi vaig viure l’any 1956-57. Venia a donar-nos uns cursos. Li d\u00e8iem “el nostre”, doncs sant Josepmaria li havia confiat principalment l’atenci\u00f3 de les labors de l’Opus Dei amb les dones. Era molt practic per organitzar una granja, com la que dispos\u00e0vem all\u00ed, perqu\u00e8 sab\u00e9ssim alimentar-nos sense massa despeses: uns porquets, uns conills, i unes gallines, de les que m’ocupava jo. A les xerrades ens parlava molt del Pare; eren xerrades sobre l’esperit de l’Obra.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s endavant el vaig retrobat a Paris on vam arribar el juny de 1958. Hav\u00edem passat un any a Roma esperant sortir per comen\u00e7ar l’Obra a Fran\u00e7a, per\u00f2 com sant Josepmaria volia que obr\u00edssim una resid\u00e8ncia d’estudiants, la sortida es va endarrerir, doncs era dif\u00edcil trobar una casa adequada.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Recordo que el 19 de mar\u00e7 de 1958 est\u00e0vem en una tert\u00falia amb sant Josepmaria i li vaig dir que tamb\u00e9 era el sant del Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica, consiliari de Fran\u00e7a. I sant Josepmaria ens va parlar d’ell i ens va demanar que pregu\u00e9ssim per les gestions que feia a Paris per trobar-nos una casa. Despr\u00e9s vam saber que es va aconseguir gr\u00e0cies a la generositat del Dr. Hern\u00e1ndez Garnica amb la seva her\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

I, efectivament, a principis de juny de 1958 vam rebre la not\u00edcia que ja ten\u00edem la clau de la casa de Paris!<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

\"Altar<\/a>
Altar de Rouvray<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Caterina i la Therese, les dues primeres numeraries franceses, que eren a Roma, van ser les primeres en anar a Paris, on arribaren el 14 de juny de 1958. Quan van arribar van telefonar al Dr. Hern\u00e1ndez Garnica. D’ell van rebre l’afecte i suport d’un germ\u00e0 gran. Van anar de l\u2019hotel a la futura casa de \u201cRouvray\u201d. El Dr. Hern\u00e1ndez Garnica les esperava i els va explicar els treballs que s’havien de fer. Jo i unes poques m\u00e9s varem arribar a Paris des de Roma el 26 juny de 1958 a les 9h.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Va coincidir que el Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica havia anat a Roma per celebrar els catorze anys de l’ordenaci\u00f3 dels tres primers sacerdots, el 25 de juny. Quan va tornar de Roma ens va portar, de part del Pare, tot el que mancava per celebrar la santa missa, que vam tenir, per primer cop, el 26 de juny a les 9h.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

El Dr. Josep Maria va venir per con\u00e8ixer-nos i, com bon enginyer que era, va dirigir tots els treballs que feien falta perqu\u00e8 la casa estigues apunt per obrir l’octubre amb 40 residents.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

La seva primera preocupaci\u00f3 va ser l’oratori; ell mateix va anar a comprar la fusta necess\u00e0ria per fer l’altar. Jo el vaig pintar i vaig escriure la jaculat\u00f2ria “Mandatum novum…” Les icones del retaule ens les va donar l’antic ocupant de la casa.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Tot estava apunt per celebrar la primera missa. L’oratori era provisional i estava situat en una sala de la primera planta. Per\u00f2 el dia previst, abans de la meditaci\u00f3, encara no l’havia acabat de pintar, i em va dir: \u201cno podem esperar; fes l’oraci\u00f3 tot pintant\u201d. I la missa es va poder celebrar a l’hora prevista. Era el 9 de juliol de 1958.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

El Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica havia comprat de feia temps un sagrari pensant amb nosaltres: “para cuando vengan las chicas”.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Ell ens va ensenyar a viure la pobresa. Ho aprofitava tot. Per exemple, els marcs de la casa vella es transformaven en marcs pels quadres. Ens va ensenyar a enganxar imatges d’icones i a cremar-les, imitant quadres antics per decorar la casa. Amb el temps vam ser expertes i vam poder vendre les portes velles transformades en paravents.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Un dia, veient el nostre pressupost de cuina, ens va preguntar si amb aquest pressupost menj\u00e0vem carn cada dia. Li vam tenir que aclarir que menj\u00e0vem carn de cavall, que era molt barata.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Recordo que el Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica va acompanyar sant Josepmaria i D. \u00c1lvaro el primer cop que van venir a \u201cRouvray\u201d; era el 31 de juliol. Van visitar la casa i el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica els va ensenyar l’oratori definitiu previst per a vint persones. Per\u00f2 sant Josepmaria va trobar l’oratori massa petit: \u201csi teniu quaranta residents, l’oratori ha de tenir quaranta llocs\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

El Dr. Hern\u00e1ndez Garnica havia previst els diners justos per als treballs. La modificaci\u00f3 suposava un desequilibri dif\u00edcil de recuperar. Per\u00f2 ell ens va donar un exemple d’obedi\u00e8ncia heroica i immediatament (es veia que patia) ens va dir que havia trobat una soluci\u00f3: agafaria la part prevista com a sagristia per ampliar l’oratori i la sagristia es construiria agafant una part del jard\u00ed.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Ell personalment va fer el retaule que presidiria el nou oratori; tamb\u00e9 va construir el nou altar servint-se de l\u2019antic sobre el que sant Josepmaria havia celebrat la missa.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Tinc molts records d’aquell oratori i el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica, doncs tamb\u00e9 ens va predicar la primera meditaci\u00f3 per les residents; hi eren dos: M. Llu\u00efsa de Barcelona, i Edith dels EUA. Recordo tamb\u00e9 que vam fer el nostre primer curs anual a Fran\u00e7a el setembre de 1959. El Dr. Josep Maria ens havia dit que seria bo que numeraries d’altes pa\u00efsos poguessin venir a fer el curs amb nosaltres “para que no veais siempre las mismas narices”. Moltes van venir d’Espanya, i Amelia D. G. de Londres. Ens va donar el curs sobre l’esperit de l’Obra, en que ens va parlar dels primers temps de l’Opus Dei i com van n\u00e9ixer els costums.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Un altre dia tornant d’un viatge a B\u00e8lgica em va dir: dorms b\u00e9? Sabia que a vegades tenia insomnis.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Ja han passat 55 anys de tot aix\u00f2, per\u00f2 aquests records, amb la perspectiva del temps, guanyen en profunditat. Realment, el Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica, Chiqui,<\/em> \u201cel nostre\u201d, era un pare per a nosaltres.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

Meri Llad\u00f3, Par\u00eds 2014<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig con\u00e8ixer al Dr. Hern\u00e1ndez Garnica a Los Rosales, una casa de recessos propera a Madrid, quan hi vaig viure l’any 1956-57. Venia a donar-nos uns cursos. Li d\u00e8iem “el nostre”, doncs sant Josepmaria li havia confiat principalment l’atenci\u00f3 de les labors de l’Opus Dei amb les dones. Era molt practic per organitzar una granja, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":12956,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[457,458],"tags":[],"class_list":["post-4411","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-testimonis","category-vida-den-chiqui"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4411"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4411\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}