{"id":4407,"date":"2014-01-03T18:45:37","date_gmt":"2014-01-03T17:45:37","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/la-lluita-per-dominar-el-caracter\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:39","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:39","slug":"la-lluita-per-dominar-el-caracter","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/documentacio\/la-lluita-per-dominar-el-caracter\/","title":{"rendered":"La lluita per dominar el car\u00e0cter"},"content":{"rendered":"
\"Durant<\/a>
Durant una estona de tert\u00falia a Austria, 30-IX-1963<\/figcaption><\/figure>\n

En el full informatiu<\/a>\u00a0publicada per la Postulaci\u00f3 el 2013 es recull un article sobre alguns trets del car\u00e0cter de Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica. Acaba assenyalant que en tot intentar seguir els ensenyaments del fundador de l’Opus Dei, i actuar com ell ho hagu\u00e9s fet en les diverses circumst\u00e0ncies vitals per les que va passar.<\/p>\n

Es recull a continuaci\u00f3 una carta a sant Josepmaria, escrita des de Col\u00f2nia el 4 de gener de 1966, ja en la seva maduresa, en la qual manifesta amb senzillesa la lluita que sostenia per dominar el seu car\u00e0cter. \u00c9s a dir, l’equilibri entre formar amb paci\u00e8ncia i el v\u00e8ncer la comoditat de \u00abdeixar estar\u00bb les coses. Resulta colpidor veure els seus esfor\u00e7os al llarg de la vida: \u00abC\u00e9sar va estar amb nosaltres fins al dia 26 de desembre. He agra\u00eft molt la seva estada i m’ha ajudat a veure algunes coses clares. Veig que m’he deixat portar pel meu car\u00e0cter fort i no he tingut prou paci\u00e8ncia. Es pateix en veure que no fem la feina com D\u00e9u vol i, passat un temps, he dit les coses de manera poc delicat i, en resum, per tant, poc efica\u00e7. Tinc la impressi\u00f3 d’haver estat una inutilitat, encara que conservo l’optimisme de treballar, emp\u00e8nyer i encoratjar. He de recon\u00e8ixer que bona voluntat he posat. El que no comprenc \u00e9s dosi de paci\u00e8ncia que vost\u00e8 te amb mi i donar-me ara aquesta nova prova de confian\u00e7a amb l’enc\u00e0rrec d’anar per Catalunya. Estic segur que, tot i que ser\u00e0 un treball dur, em servir\u00e0 de descans i tindr\u00e9 moltes alegries en veure tanta cosa bona all\u00e0\u00bb.<\/p>\n

Potser perqu\u00e8 havia apr\u00e8s de sant Josepmaria, i pel seu car\u00e0cter fort, tendia a exigir amb fortalesa. Despr\u00e9s, recollia la persona perqu\u00e8 no qued\u00e9s ferida, com tamb\u00e9 havia apr\u00e8s d’ell. El Dr. Alfons Par recorda el seu tracte amb ell a Alemanya: \u00abEl Dr. Josep Maria ens feia bastants bregues. Sempre hi havia un error clar per part nostra. La major part de les vegades era falta de criteri o malaptesa humana. \u00c9s possible que les reaccions, explosions del Dr. Josep Maria, es deguessin a la seva vivesa, a no poder contenir-se, impaci\u00e8ncia, etc., i tamb\u00e9, potser en els \u00faltims mesos, se sumaven les mol\u00e8sties de la malaltia, per les dificultats en empassar, etc. Per\u00f2 ens van venir molt b\u00e9. Vaig aprendre molt, i jo, per la meva part, li estic molt agra\u00eft. \u00abLa lletra amb sang entra\u00bb, diem a la meva terra. Aix\u00ed m’ha quedat gravat amb molta nitidesa. A m\u00e9s, despr\u00e9s de les bregues ens tendia una m\u00e0, ens recuperava amb afecte i comprensi\u00f3 de germ\u00e0 gran, i sanava les ferides que hagu\u00e9s pogut ocasionar. Si he rebut bregues -gaireb\u00e9 sempre merescudes- \u00e9s molt m\u00e9s gran l’afecte i, per descomptat, l’ajuda que, en forma de bregues, he rebut d’ell\u00bb.<\/p>\n

Un dia -rememorava n’Amelia D\u00edaz-Guardamino- li va comentar el seu esfor\u00e7 per corregir els altres amb delicadesa: \u00abEl fundador de l’Opus Dei li havia preguntat si, a part dels assumptes de govern que havia tractat, tenia alguna preocupaci\u00f3 personal de la qual voldria parlar. El Dr. Hern\u00e0ndez Garnica li va comentar: \u00abs\u00ed Pare, hi ha alguna cosa personal que em preocupa: que tinc mal geni i m’enfado quan es fan les coses malament\u00bb. El nostre Pare va el va tranquil\u00b7litzar, li va dir que segu\u00eds lluitant, que res\u00e9s, que rectifiqu\u00e9s perqu\u00e8 ning\u00fa es qued\u00e9s intranquil, i que era bo que tingu\u00e9s un car\u00e0cter fort, encara que aix\u00f2 li supos\u00e9s haver de lluitar m\u00e9s, perqu\u00e8 nom\u00e9s aix\u00ed es podien tirar endavant les activitats apost\u00f2liques: \u00abno s’apalanca amb un xurro\u00bb, li va comentar\u00bb.<\/p>\n

Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Roturando los caminos, ed. Palabra, Madrid 2012<\/em><\/p>\n

La lluita per dominar el car\u00e0cter<\/a><\/p><\/blockquote>\n