{"id":4400,"date":"2013-11-22T23:40:25","date_gmt":"2013-11-22T22:40:25","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/23-xi-72-ultima-trobada-de-sant-josepmaria-i-chiqui\/"},"modified":"2026-03-23T12:23:52","modified_gmt":"2026-03-23T11:23:52","slug":"23-xi-72-ultima-trobada-de-sant-josepmaria-i-chiqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/23-xi-72-ultima-trobada-de-sant-josepmaria-i-chiqui\/","title":{"rendered":"23-XI-72: \u00daltima trobada de sant Josepmaria i Chiqui"},"content":{"rendered":"
\"El<\/a>
El Dr. Hern\u00e0ndez Garnica, ja malalt<\/figcaption><\/figure>\n

Durant els mesos d’octubre i novembre, sant Josepmaria va realitzar un viatge de catequesi per diferents llocs d’Espanya i Portugal. A Barcelona -\u00faltima etapa del viatge-va arribar el 20 de novembre, i de seguida va preguntar pel servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica. Havia arribat a Barcelona dos mesos abans per ser tractat de la greu malaltia que patia, per\u00f2 l’evoluci\u00f3 no estava sent bona i es preveia un r\u00e0pid desenlla\u00e7.<\/p>\n

La visita va quedar fixada per al 23 de novembre. Aquest dia el servent de D\u00e9u es va traslladar des de la Cl\u00ednica Quir\u00f3n, on estava internat, al Centre de l’Opus Dei proper, al C \/. Balmes, 429, de Barcelona. All\u00e0, sant Josepmaria el veuria per \u00faltima vegada. Va arribar cap a la una del migdia i va donar-li una abra\u00e7ada ben forta a aquest fill seu ja greument malalt. El Dr. Florencio S\u00e1nchez Bella, que va ser testimoni de la trobada, ho referia aix\u00ed: “Des de temps enrere el Pare esperava aquesta ocasi\u00f3 per apropar-se a veure’l, i venia pensant quin obsequi podria portar-li, per alegrar i ajudar a aquest fill seu. Al final, va decidir comprar un petit tr\u00edptic amb les catorze estacions del Via Crucis. El dia previst per a la visita, el nostre Pare va tenir una tert\u00falia al Brafa. Al acostar-se el temps de concloure aquesta reuni\u00f3, em vaig acostar al nostre Pare per avisar-li, i li vaig recordar que Chiqui ens estava esperant. El Pare es va dirigir immediatament als que l’escoltaven: \u00abM’espera un malalt, i no tinc dret a fer esperar un malalt, que \u00e9s Crist. Li cal el pare i la mare, i jo s\u00f3c pare i mare.<\/b>\u00bb.<\/p>\n

\"Una<\/a>
Una tertulia a Brafa<\/figcaption><\/figure>\n

D. \u00c1lvaro, D. Javier i jo v\u00e0rem acompanyar el Pare fins al centre del carrer Balmes, on esperava el Dr. Josep Maria. La trobada amb el nostre Pare va ser un dels episodis m\u00e9s emotius que he presenciat en la meva vida, per les mostres de fidelitat que el Dr. Hern\u00e0ndez Garnica -conscient que era l’\u00faltima vegada que es trobava amb el nostre fundador- va voler demostrar al Pare, vencent la seva completa prostraci\u00f3 f\u00edsica. El Pare estava commogut.<\/p>\n

Aquesta mateixa tarda, poques hores despr\u00e9s d’aquesta trobada, sant Josepmaria comentaria: \u00abAvui he estat amb un germ\u00e0 vostre… He de fer uns esfor\u00e7os molt grans per <\/b>a <\/b>no plorar, perqu\u00e8 us vull amb tot el cor, com un pare i com una mare. Fa uns mesos que no l’havia vist; m’ha semblat un cad\u00e0ver ja … Ha treballat molt i amb molt d’amor, potser el Senyor ha decidit donar-li ara ja la gl\u00f2ria del Cel … \u00bb<\/b>”<\/p>\n

I ho recordaria tamb\u00e9 l’endem\u00e0, a Bell-lloc del Pla, amb ocasi\u00f3 d’una nombrosa tert\u00falia: \u00abAhir vaig estar amb un fill meu que s’est\u00e0 morint, i el vaig veure ser\u00e8, tranquil…, Ja gaireb\u00e9 no pot parlar, i sense gaireb\u00e9: no li vaig entendre res. Nom\u00e9s vaig poder mirar-li els ulls, veure<\/b>‘l<\/b> f\u00edsicament destru\u00eft … Ha treballat pr\u00e0cticament a tot Europa: a Anglaterra, Irlanda, Su\u00efssa, Fran\u00e7a, Holanda, B\u00e8lgica, \u00c0ustria, Alemanya… Est\u00e0 amb una pau inefable. Ell no va voler de cap manera donar-me a entendre que no em veuria m\u00e9s a la terra, i jo tampoc ho vaig voler dir, per\u00f2 ens vam entendre tot i no voler entendre<\/b>‘ns<\/b>. <\/b>N<\/b>o es queixa de la Creu, i \u00e9s molt dur el que t\u00e9! Una malaltia tremenda… Per qu\u00e8 no es queixa de la Creu? Perqu<\/b>\u00e8<\/b> l’estima. Quan anem de front al dolor i l<\/b>‘<\/b>abracem, la Creu ja no \u00e9s pes, \u00e9s el triomf de D\u00e9u en les nostres \u00e0nimes i en la nostra vida\u00bb.<\/b><\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josepmaria a Brafa<\/figcaption><\/figure>\n

Dies m\u00e9s tard -en con\u00e8ixer la seva mort- el Dr. Florencio S\u00e1nchez Bella resumiria aix\u00ed les seves impressions d’aquell moment: \u00abse’l veia ja consumit, desfet. No podia parlar, per\u00f2 estava tan content, tan feli\u00e7. Va voler dir alguna cosa, i no el vaig entendre sin\u00f3 pels gestos. Quan li vaig comentar el b\u00e9 que estava fent amb els guions i meditacions que preparava -ell els donava per si servien per a alguna cosa-, suplint aix\u00ed el seu treball sacerdotal, em va donar a entendre que ho feia fins on li arribava el cap. I el cap li arribava fins molt lluny, perqu\u00e8 tenia una ment formidable i una mem\u00f2ria extraordin\u00e0ria\u00bb. Amb paraules gaireb\u00e9 inintel\u00b7ligibles, el Dr. Josep Maria va dir al Pare que patia especialment per no poder celebrar la Santa Missa. El nostre Fundador li va donar llavors el Via Crucis que portava, i li va dir: \u00abara el Senyor et deixa que estiguis en la seva Creu les vint <\/b>i cuatre<\/b> hores: tot el teu dia \u00e9s una Missa\u00bb<\/b>. Encara que, mentre va ser al costat del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica, el nostre Pare es va esfor\u00e7ar a treure import\u00e0ncia a les coses, per ajudar a aquest fill seu a ser m\u00e9s fort i a oferir els seus dolors amb alegria, en sortir se’l veia commogut, molt adolorit; ja al cotxe, va haver d’esfor\u00e7ar-se per canviar de tema de conversa, acceptant plenament la Voluntat de D\u00e9u”.<\/p>\n

I afegia D. Florencio: “Al acomiadar-nos, el servent de D\u00e9u, es va agenollar per rebre la benedicci\u00f3 del Pare; a continuaci\u00f3, amb gran sorpresa dels que est\u00e0vem all\u00e0, es va inclinar per besar-li els peus. Va ser un instant commovedor i sorprenent, impropi de la seva manera de ser i d’actuar. Penso que en acomiadar-se del Pare per \u00faltima vegada, va voler manifestar aix\u00ed el seu afecte i veneraci\u00f3 amb aquell acte d’humilitat”.<\/p>\n

El Dr. Eusebio Baz\u00e1n recordava d’aquesta manera l’alegria del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica despr\u00e9s d’aquesta trobada amb el fundador de l’Opus Dei: “Quan, a la nit, vaig anar a dormir a la cl\u00ednica (… ), ja estava al llit. En entrar a l’habitaci\u00f3, immediatament va escriure al bloc: \u00abHa estat amb la ru\u00efna\u00bb. Afectuosament, com en altres ocasions similars, el renyava si utilitzava expressions aix\u00ed o semblants. Alhora, em va mostrar un Via Crucis, petit, emmarcat, que li havia regalat el nostre Pare i que va fer lloc a la tauleta, per veure’l des del llit. En mostrar-me’l, amb expressi\u00f3 ja molt feli\u00e7, va escriure: \u00abA qui li toca, li toca\u00bb. Va ser desig del nostre Pare anar-lo a visitar una segona vegada, per\u00f2 el Dr. Josep Maria va preferir que no hi torn\u00e9s i va escriure: \u00abLa segona vegada no vaig voler jo que vingu\u00e9s el Pare, per a no fer-li passar una mala estona\u00bb”.<\/p>\n

Abans de sortir per a Roma, sant Josepmaria li va escriure aquestes l\u00ednies: ” Estimad\u00edssim Chiqui: abans de sortir de viatge a Roma, mil abra\u00e7ades plenes d’afecte, la seguretat que et acompanyo sempre, i la millor benedicci\u00f3 del teu Pare”.<\/p>\n

Poc despr\u00e9s d’ arribar a la Ciutat Eterna, va estar una estona amb les seves filles de l’Assessoria Central i, entre altres coses, els va relatar la seva conversa amb el Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica amb aquestes expressives paraules: “Ens ho hem dit tot amb la mirada: aqu\u00ed a la terra no tornarem a veure’ns<\/b>“.<\/p>\n

En aquest petit v\u00eddeo ens ho explica el mateix Postulador:<\/p>\n