![\"201311180004\"](\"http:\/\/hernandezgarnicacat.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/201311180004.jpg\")
<\/a>El dilluns 18 de novembre, en un dia de pluja continuada, ha tingut lloc l’obertura del Centenari del Servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, a la Facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna, de Barcelona.<\/p>\nHa moderat l’acte Antonio Gil, membre de la comissi\u00f3 preparat\u00f2ria del Centenari, que despr\u00e9s de donar la benvinguda als assistents i agrair la pres\u00e8ncia del Postulador de la causa de canonitzaci\u00f3, ha donat la paraula al Dr. Francesc Perarnau, rector de Montalegre.<\/p>\n
Abans, m\u00e9s i millor<\/b><\/h2>\n
\u00bb On hi ha sants sorgeixen sants\u00bb. Al voltant de sant Josepmaria, que va ser pare, mestre, model i guia de sants, van sorgir altres persones que van seguir aquest mateix cam\u00ed de santedat. Entre ells, Mons. \u00c0lvar del Portillo, que pr\u00f2ximament ser\u00e0 beatificat, i el servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, tots dos amics de la inf\u00e0ncia. El fil conductor de la intervenci\u00f3 ha consistit a glossar el seu exemple de fidelitat, seguint el tracte que van mantenir al llarg de tota la seva vida.<\/p>\n Es recull a continuaci\u00f3 el text de la seva intervenci\u00f3, que tamb\u00e9 es pot descarregar des d’aquest link en Word<\/a> * * * * * * * * * * *<\/p>\n \u00c9s per a mi un motiu de gran alegria ser a Barcelona tan a prop de l’esgl\u00e9sia de Montalegre, on es troben les restes mortals del Servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, per celebrar el centenari del seu naixement. Els homes que s\u00f3n molt a prop de D\u00e9u i han arribat a la meta del cel, s\u00f3n models de fidelitat i intercessors davant D\u00e9u per obtenir gr\u00e0cies i favors de dalt. Vull donar les gr\u00e0cies al rector de Montalegre per la seva amable invitaci\u00f3 a aquest acte i, amb la vostra benevol\u00e8ncia, passar\u00e9 al castell\u00e0 on podr\u00e9 expressar-me amb m\u00e9s facilitat.<\/p>\n Els sants criden a altres sants<\/b><\/p>\n \u00c9s commovedor comprovar com, on hi ha sants sorgeixen altres sants, perqu\u00e8 el b\u00e9 de per si \u00e9s difusiu. Sant Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, el Pare com li deien tots, va ser pare, mestre, model i guia de sants, com li havia demanat D\u00e9u Nostre Senyor. Les persones que van ser fidels a aquest cam\u00ed, com el servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, s\u00f3n models propers a nosaltres. Eren, doncs, com nosaltres, tenien la mateixa gr\u00e0cia i el mateix esperit que nosaltres cridats a la santedat.<\/p>\n \u00a0D’altra banda, ens estem preparant per celebrar, d’aqu\u00ed a uns mesos a Roma, la solemne cerim\u00f2nia de beatificaci\u00f3 del Venerable servent de D\u00e9u \u00c0lvar del Portillo (1914-1994), bisbe i prelat de l’Opus Dei, que ser\u00e0 incl\u00f2s en el cat\u00e0leg dels sants pel Sant Pare Francesc. Seguim demanant per un altre miracle atribu\u00eft a la seva intercessi\u00f3, ja que aix\u00f2 obriria el pas per a la canonitzaci\u00f3 i, per tant, a l’extensi\u00f3 del culte p\u00fablic, que a la beatificaci\u00f3 quedar\u00e0 restringit als \u00e0mbits i di\u00f2cesis que determini la Santa Seu.<\/p>\n D\u00e8iem que on hi ha sants sorgeixen altres sants, amb el conseg\u00fcent entrella\u00e7aments dels exemples de vida. Segurament, Mons. \u00c0lvar del Portillo intercedir\u00e0 perqu\u00e8 la Causa del Dr. Josep Maria, el centenari del qual estem celebrant, vagi cap endavant.<\/p>\n Amics des de la inf\u00e0ncia<\/b><\/p>\n Al juliol de 1935, va tenir lloc per a tots dos una trobada crucial amb D\u00e9u. El set d’aquest mes l’\u00c0lvar va assistir a un rec\u00e9s espiritual en el qual, despr\u00e9s de la segona meditaci\u00f3 de sant Josepmaria, en qu\u00e8 va quedar, segons les seves pr\u00f2pies paraules, \u00abfet fosfatina\u00bb, va decidir lliurar la vida a D\u00e9u en l’Opus Dei.<\/p>\n Des de llavors, el seu tracte amb Chiqui, com li deien tots, va augmentar encara m\u00e9s. Durant el mes de juliol, aprofitant les vacances d’estiu, tots dos acudien di\u00e0riament a la Resid\u00e8ncia del carrer Ferraz. Parlaven molt i, especialment, en el llarg trajecte de tramvia de tornada a casa. Aix\u00ed recordava el Dr. Josep Maria que quan eren a la resid\u00e8ncia d’estudiants del carrer Ferraz 50 i passaven per davant d’un petit gravat clavat a la paret que representava Crist amb els ap\u00f2stols a la barca, sota del qual tenia gravat de puny i lletra de sant Josepmaria el text evang\u00e8lic de Sant Marc: \u00abI al passar al costat del mar de Galilea, vei\u00e9 Sim\u00f3 i Andreu, el germ\u00e0 de Sim\u00f3, que tiraven les xarxes a l’aigua, perqu\u00e8 eren pescadors\u00bb (Mc 1,16), Mons. \u00c0lvar del Portillo \u00abFeia comentaris ad hoc, perqu\u00e8 em decid\u00eds a servir D\u00e9u\u00bb (Meditaci\u00f3. AGP, JHG, E-0238, 8\/3).<\/p>\n Cal recon\u00e8ixer que el servent de D\u00e9u Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica no es va resistir gaire a la gr\u00e0cia de D\u00e9u, ja que tres setmanes despr\u00e9s, el 28 de juliol, va demanar l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei; aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s d’haver fet, per indicaci\u00f3 de sant Josepmaria, un tridu a l’Esperit Sant.<\/p>\n El ritme de la fidelitat<\/b><\/p>\n Aquest era el secret de la fidelitat a sant Josepmaria d’aquests dos joves enginyers: tot el recolzaven en l’oraci\u00f3 personal i en el treball convertit en preg\u00e0ria personal.<\/p>\n \u00c9s interessant saber que la mare de Josep Maria, Adela, v\u00eddua des d’agost de 1934, en comprovar com el seu fill sortia molt aviat al mat\u00ed, va decidir enviar el porter perqu\u00e8 el segu\u00eds. Uns dies despr\u00e9s, penedida de la seva desconfian\u00e7a, li va comunicar al seu fill el cam\u00ed pel qual havia esbrinat que l’\u00c0lvar i ell anaven a Missa de 7 del mat\u00ed a la ve\u00efna esgl\u00e9sia del Crist del carrer d’Ayala. Per aquest motiu van ser els dos perseguits durant la guerra civil i empresonats, ja que aquest porter els va denunciar i van ser empresonats.<\/p>\n La guerra. Temps d’abatiment i enfortiment<\/b><\/p>\n Eren dies de calor i de treball intens. L’esperit de l’Obra de cura de les coses petites s’havia de materialitzar en alguna cosa tan concret com posar claus, quadres, cortines i llums. \u00c9s alli\u00e7onador pensar que D\u00e9u, que havia donat tantes llums sobrenaturals a sant Josepmaria per fundar l’Opus Dei i als seus fills per descobrir la vocaci\u00f3 i seguir-la, no els avis\u00e9s que interrompessin els seus treballs, per in\u00fatils, ja que aquest dia les tropes insurgents que s’havien concentrat en la Caserna de la Munta\u00f1a, serien bombardejades i assaltades, amb els conseg\u00fcents danys als edificis adjacents, com el de davant: la resid\u00e8ncia d’estudiants. A m\u00e9s, en els seg\u00fcents dies aquella casa es transformaria en una txeca i, finalment, en els bombardejos de la Ciutat Universit\u00e0ria quedaria completament destru\u00efda menys un quadre que havia fet posar sant Josepmaria a la biblioteca, que deia: \u00abQue us estimeu els uns als als altres com jo us he estimat\u00bb (Io 15,12). Aquest quadre es va trobar entre les runes l’abril de 1939 i es conserva actualment a la biblioteca del centre del carrer Diego de Le\u00f3n 14 de Madrid.<\/p>\n La meditaci\u00f3 i la missa que els anava a celebrar van quedar interromputs pel comen\u00e7ament del bombardeig: vidres trencats, xiulet de les bales, crits i explosions. Van haver de sortir amb corredisses de la resid\u00e8ncia; sant Josepmaria va fugir amb la granota d’arranjaments que usava en Chiqui. Van travessar la massa enfervorida de milicians que assaltaven la caserna i es van dispersar per la ciutat. La guerra civil havia comen\u00e7at a Madrid i duraria fins a finals de mar\u00e7 de 1939.<\/p>\n All\u00e0 sol, amb la calor del mes de juliol, tancat i menjant les restes del rebost, mentre la fam\u00edlia estava a Noja (Santander), li va arribar el temps del profund abatiment. Li pesava la incertesa sobre el futur de l’Obra i de l’Esgl\u00e9sia a Espanya cruelment perseguida.<\/p>\n A finals de mes, en Chiqui no va aguantar m\u00e9s i va sortir al carrer; necessitava tenir not\u00edcies. Providencialment, es va trobar al portal amb l’\u00c0lvar del Portillo. Tots dos es van fondre en una gran abra\u00e7ada. L’\u00c0lvar que tenia un any menys que ell, per\u00f2 unes setmanes m\u00e9s de vocaci\u00f3, se n’adonar de seguida del desconcert que es reflectia a la seva cara.<\/p>\n Quan va acabar la guerra civil i el Dr. Josep Maria va tornar a Madrid al juny de 1939, va poder, despr\u00e9s de veure sant Josepmaria i refer espiritualment, comptar tamb\u00e9 amb el suport del Dr. \u00c0lvar, ja convertit llavors en un gran suport per a sant Josepmaria.<\/p>\n \u00a0La salut de<\/b>l<\/b> D<\/b>r<\/b>. <\/b>Hern\u00e0ndez Garnica<\/b><\/p>\n Van haver d’extirpar-li un rony\u00f3. La seva mare, que estava estiuejant a Noja, va tornar i el va acompanyar en l’operaci\u00f3. Despr\u00e9s, va passar una temporada de convalesc\u00e8ncia a Madrid, a casa de la seva mare a Conde de Aranda. Sant Josepmaria i els grans de l’Obra el visitaven amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n Aqu\u00ed es va bolcar el cor del fundador. Com recordava el Dr. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz: \u00abMoltes vegades he vist al Pare, tot i tenir molta feina, passar temps al costat d’un dels seus fills malalts, donant-li visi\u00f3 sobrenatural, explicant-li coses per distreure’l, de vegades fent alguna Norma del pla de vida amb ell\u00bb. Sant Josepmaria es preocupa tamb\u00e9 que li portin amb freq\u00fc\u00e8ncia la Sagrada Comuni\u00f3, i en ocasions ho feia ell mateix.<\/p>\n En operar-li per extirpar-li el rony\u00f3 esquerre van veure que estava atrofiat i adherit al diafragma; quan el van retirar, es va esquin\u00e7ar el diafragma, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia el postoperatori es va complicar amb pioneum\u00f2nia doble. Fins a sis mesos despr\u00e9s no va cicatritzar completament la ferida. Com el postoperatori es va perllongar, i la seva mare desitjava que estigu\u00e9s tranquil, es van produir alguns moments de tensi\u00f3, entre en Chiqui i la seva mare, quan ella posava dificultats a les visites. Aix\u00f2 era normal tenint en compte l’afecte que es tenien mare i fill, i el fort car\u00e0cter de tots dos.<\/p>\n Es va recuperar satisfact\u00f2riament i es va reintegrar a la vida normal. Aix\u00ed ho recordava el Dr. Francisco Botella: \u00abChiqui en marxa era com un tanc fidel\u00edssim als desitjos del Pare i a les indicacions d’\u00c0lvar\u00bb.<\/p>\n La crida al sacerdoci<\/b><\/p>\n Aviat va comen\u00e7ar la intensa preparaci\u00f3 per aquesta ordenaci\u00f3 sacerdotal a la que es va unir de seguida el tamb\u00e9 servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz. L’ordenaci\u00f3 va tenir lloc a Madrid el 25 de juny de 1944.<\/p>\n Fem un salt ara i anem al 15 de setembre de 1975. A primera hora del mat\u00ed, el Dr. \u00c0lvar del Portillo estava assegut com a Secretari General de l’Opus Dei al banc d’entrada de l’oratori de Santa Maria actual esgl\u00e9sia prelat\u00edcia que guarda sota l’altar les restes mortals de sant Josepmaria, i veia entrar als Electors, carregats d’anys i de fidelitat. L’Obra havia madurat i en aquella jornada es triaria al primer successor del fundador.<\/p>\n El comentari del Dr. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz d’aquell dia va ser molt significatiu: \u00ab\u00c0lvar ha celebrat la missa com ens l’havia ensenyat sant Josepmaria el maig de 1944\u00bb. Efectivament, en aquestes dates els tres primers sacerdots de l’Opus Dei s’havien tancat a la zona d’hostes de l’Escorial i a l’habitaci\u00f3 nomenada del Bisbe, que t\u00e9 una petita capella, els havia predicat els exercicis previs a l’ordenaci\u00f3 sacerdotal i els havia ensenyat les r\u00fabriques i la pietat a l’hora de celebrar la santa missa.<\/p>\n Els tres havien estat fidels a la lit\u00fargia de l’Esgl\u00e9sia i l’amor a la Missa d’un sant i d’aquesta manera havien pogut portar i desenvolupar l’Opus Dei al costat del fundador, pels cinc continents.<\/p>\n A m\u00e9s, la formaci\u00f3 teol\u00f2gica que van rebre dels millors professors que va poder trobar sant Josepmaria, els va possibilitar d’impulsar el creixement de les virtuts, ja que no hi ha pietat sense fond\u00e0ria teol\u00f2gica, i tampoc podrien haver contestat als problemes que es trobarien en la predicaci\u00f3 i la direcci\u00f3 espiritual.<\/p>\n Enc\u00e0rrecs pastorals<\/b><\/p>\n Per al Dr. Josep Maria la connexi\u00f3 amb el fundador era a trav\u00e9s del Dr. \u00c0lvar del Portillo. Les cartes entre tots dos s\u00f3n significatives al respecte. Aix\u00ed, en Chiqui sempre li recordava a l’\u00c0lvar que era b\u00e0cul del Pare. per qui calia resar i a qui calia seguir. Tenia la seguretat que estava a prop del fundador: \u00abSuposo que amb totes les mol\u00e8sties que has tingut aquesta temporada, i amb aix\u00f2 d’estar a prop del Pare, etc. tindr\u00e0s una mica m\u00e9s de \u00abvara alta\u00bb, espero que te’n recordis de mi perqu\u00e8 sigui fidel a la gr\u00e0cia de D\u00e9u i s\u00e0piga tenir energies i dol\u00e7or per treure-li al Pare, aix\u00f2 d’aqu\u00ed endavant\u00bb (carta de Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica a l’\u00c0lvar del Portillo, Madrid 18.II.1959, AGP, JHG, A-00917).<\/p>\n El Dr. Josep Maria tenia una gran confian\u00e7a en el Dr. \u00c0lvar del Portillo i no li importava obrir-li l’\u00e0nima, com feia amb el fundador. Per exemple, en una carta li parlava de la seva lluita per viure l’esperit de l’Obra i corregir el que fos necessari: \u00abLi demano al Senyor que et faci bon instrument per ajudar al Pare cada dia millor i perqu\u00e8 segueixis sent alegre i efica\u00e7. No t’oblidis de demanar per aquest company de fatigues. Puc dir-te que estic molt content i que fins i tot he de recon\u00e8ixer que la meva vida interior t\u00e9 una llera serena i plena de pau. \u00danicament tinc de vegades por de no saber fer-ho b\u00e9, encara que procuro posar tot el que tinc. El bon humor no em falta i el geni el tinc aquesta temporada dominat \u00a1ser\u00e0 la gr\u00e0cia de D\u00e9u!\u00bb. (Carta de Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica a \u00c0lvar del Portillo, Col\u00f2nia 7.VII.1966. AGP, JHG, A-1164).<\/p>\n Les noces d<\/b>‘argent<\/b> sacerdotals<\/b><\/p>\n Vaig anar a Roma i la nit abans el Pare ens va dir que tindr\u00edem Benedicci\u00f3 solemne amb el Sant\u00edssim. I va afegir dirigint-se a Paco Vives: \u00abl\u00f2gicament l’haureu de donar un de vosaltres tres, per\u00f2 d\u00f3na-la tu Paco, fill meu, perqu\u00e8 amb aquests no hi ha res a fer\u00bb, al\u00b7ludint de broma, a com cantaven de malament els de la primera promoci\u00f3\u00bb.<\/p>\n Seguidament el Dr. Jos\u00e9 Luis relatava multitud de detalls petits d’afecte d’aquests dies, com localitzar el calze amb que cadasc\u00fa havia celebrat la seva primera Missa i fer-los portar a Roma per a l’ocasi\u00f3, etc. Finalment, afirmava: \u00abV\u00e0rem assistir en Chiqui i jo a la missa del Pare, a l’oratori de la Sant\u00edssima Trinitat, mentre l’\u00c0lvar celebrava tamb\u00e9 la santa missa. En acabar, an\u00e0vem a tenir la Benedicci\u00f3, despr\u00e9s de donar gr\u00e0cies al Pare. Per\u00f2 ens va dir: \u00abespereu un moment\u00bb. Va trucar a l’Administraci\u00f3 i vam passar tots tres amb ell. El Pare va dir que truquessin a totes. Vam anar a un descans de l’escala i havia germanes nostres per dalt i per baix. \u00abEstan totes?\u00bb, va preguntar el Pare. Van arribar encara algunes m\u00e9s, i llavors el Pare va dir que volia dir tres coses: La primera que havien de demanar al Senyor pels sacerdots, la segona que havien de donar gr\u00e0cies al Senyor pel sacerdoci en l’Obra, i va afegir: \u00abfa 25 anys nom\u00e9s tenia a aquests tres fills meus i ara som uns centenars a tot el m\u00f3n\u00bb\u00bb. I la tercera que els sacerdots \u00ab\u00absom instruments d’unitat\u00bb. Llavors els va dir que s’agenollessin i els vam donar la benedicci\u00f3 el Pare i nosaltres tres\u00bb. (Testimoni de Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz de Miguel, AGP, JHG, D\u20131241).<\/p>\n Arriba la malaltia<\/b><\/p>\n Com sabem, al setembre de 1972, el Dr. Josep Maria es va traslladar a Barcelona per rebre sessions de radioter\u00e0pia, ja que el diagn\u00f2stic va ser un c\u00e0ncer de laringe. A Barcelona va estar molt ben at\u00e8s, per\u00f2, malauradament, va morir el 7 de desembre d’aquest any.<\/p>\n B\u00e0culs de sant Josepmaria<\/b><\/p>\n Hem celebrat ja el centenari del Dr. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz, el 14 d’octubre de 1912, el del Dr. Josep Maria, ho vam fer ahir: 17 de novembre de 1913 i d’aqu\u00ed a uns mesos, l’11 de mar\u00e7 de 1914, celebrarem el d’\u00c0lvar del Portillo; han estat uns mesos de gr\u00e0cies de D\u00e9u i de crides a l’examen personal sobre la nostra fidelitat a la voluntat de D\u00e9u, on radica per a cadasc\u00fa la veritable felicitat. Com solia insistir el Venerable \u00c0lvar del Portillo: felicitat \u00e9s fidelitat.<\/p>\n Amb aquests exemples dels qui ens han precedit en el cam\u00ed, tinguem el convenciment que tamb\u00e9 ara i fins al final dels temps la fidelitat crida a la fidelitat.<\/p>\n Barcelona, 18 de novembre de 2013<\/p>\n \u00a0* * * * * * * * * * *<\/p>\n El Dr. Jos\u00e9 Carlos ha recordat la resposta de sant Josepmaria a la pregunta d’un periodista recollida en el num. 68 de Converses: Qu\u00e8 ha previst l’Opus Dei per als temps de decad\u00e8ncia que s’esdevenen a tota instituci\u00f3?<\/p>\n Sant Josepmaria respon \u00abPenso que la santedat crida a la santedat\u00bb. A cada etapa de la hist\u00f2ria D\u00e9u fa sorgir sants, que revitalitzen. Avui dia hi ha moltes persones santes, fent refer\u00e8ncia als traspassos recents del Dr. Benet Badrinas i del Dr. Tom\u00e1s Guti\u00e9rrez, persones de gran santedat de vida.<\/p>\n La santedat \u00e9s l’Esperit Sant que va portant la seva gr\u00e0cia. \u00c9s molt commovedor veure com els sants no neixen, sin\u00f3 que es fan. El sant \u00e9s el que va corresponent a la gr\u00e0cia de D\u00e9u; per aix\u00f2 \u00e9s meravell\u00f3s veure aquesta conjunci\u00f3 entre gr\u00e0cia de D\u00e9u i llibertat personal.<\/p>\n I despr\u00e9s, per als que es desanimen, he de dir que una bona mort ho arregla molt. \u00c9s a dir, que tamb\u00e9 els dolors i malalties, porten a la santedat. A m\u00e9s, no ens podem quedar curts en l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies a D\u00e9u. Per exemple, moltes vegades una persona pot tenir defectes, i com no veiem l’interior, no ens adonem del proc\u00e9s de santedat que s’est\u00e0 duent a terme. A vegades, darrere d’una malaltia ps\u00edquica, hi ha una crida de D\u00e9u, una creu molt forta; \u00a1quina santedat de vida est\u00e0 adquirint aquesta persona! \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil portar un c\u00f2lic nefr\u00edtic que un problema de salut mental, o persones que ja van perdent el cap…<\/p>\n Del Dr. Adolfo Rodr\u00edguez Vidal recordo la carta que vaig llegir datada a Roma, el 18 de gener de 1950. Per situar-la, cal assenyalar que uns mesos abans, el Dr. Benet Badrinas, era el director de Barcelona. Llavors nom\u00e9s hi havia \u00abel Centre\u00bb i s’anaven a dividir entre els joves i els grans. El Dr. Badrinas s’anava a quedar amb els joves, en el primer Centre de joves de Barcelona. I va anar a Madrid perqu\u00e8 s’ordenava el Dr. Rodr\u00edguez Vidal, que seria el seu capell\u00e0, i tornar amb ell a Barcelona on comen\u00e7aria a treballar.<\/p>\n Doncs al cap d’un any de l’ordenaci\u00f3 rep aquesta carta, amb aquella lletra tan caracter\u00edstica de sant Josepmaria, en un foli; s\u00f3n quatre l\u00ednies:<\/p>\n Per Adolfo Rodr\u00edguez Vidal,<\/em><\/p>\n Que Jes\u00fas te’m guardi.<\/em><\/p>\n Pensa en la pres\u00e8ncia de D\u00e9u i respon-me despr\u00e9s de consultar al Director si t’atreviries a anar a comen\u00e7ar l’Opus Dei a Xile. En cas afirmatiu la sortida seria en quinze dies. T’estima i t’abra\u00e7a, el teu Pare, Mariano.<\/em><\/p>\n En aquest sentit seria una mica pobre fer judicis de coses externes. \u00c9s molt interessant aquest aire nou que D\u00e9u Nostre Senyor ha volgut subratllar a l’Esgl\u00e9sia amb la paraula \u00abmiseric\u00f2rdia\u00bb. Tota la predicaci\u00f3 del Papa Francesc es pot resumir en aquesta paraula: \u00abmiseric\u00f2rdia\u00bb. I \u00e9s molt interessant veure les coses amb m\u00e9s miseric\u00f2rdia, perqu\u00e8 ens adonarem que, al final, el sant que n’\u00e9s un, \u00e9s el misericordi\u00f3s que n’\u00e9s amb D\u00e9u i amb els altres.<\/p>\n El Dr. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz ha explicat que el treball hum\u00e0 ja est\u00e0 fet, i ara nom\u00e9s queda resar per demanar un miracle. Est\u00e0 fet el proc\u00e9s, est\u00e0 entregat, hi ha el decret de validesa, est\u00e0 acabada la Possitio<\/i> i s’est\u00e0 perfilant per lliurar-la en aquests dies. La veu del poble de D\u00e9u, que s’expressa en els documents del proc\u00e9s, ja est\u00e0 recollida, i \u00e9s un\u00e0nime; \u00e9s clara. Ha viscut les virtuts en grau heroic; l’Esgl\u00e9sia ho haur\u00e0 de ratificar.<\/p>\n Queda la veu de D\u00e9u, que s\u00f3n els favors. Gr\u00e0cies a D\u00e9u, n’hi ha molts de favors que van arribant, fins que sorgeixi el que t\u00e8cnicament s’anomena un \u00abmiracle\u00bb, que t\u00e9 unes caracter\u00edstiques molt clares: que no tingui cap explicaci\u00f3 f\u00edsica, que sigui r\u00e0pid, que no tingui recidives, que sigui definitiva, que es pugui demostrar la intercessi\u00f3 del servent de D\u00e9u, etc. Un cop estudiat, el cas queda sub iudice<\/i> fins que el Sant Pare no signa el decret del miracle.<\/p>\n Es nota que el miracle de Mons. \u00c0lvar del Portillo ja est\u00e0 aprovat, perqu\u00e8 ja hi ha m\u00e9s favors importants de tots els dem\u00e9s. Es nota que Mons. \u00c0lvar del Portillo est\u00e0 all\u00e0 dalt treballant amb sant Josepmaria per a tota l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n El Dr. Mart\u00edn de la Hoz recorda un succ\u00e9s amb el metge que tenia cura de la seva atenci\u00f3 a Barcelona el 1972. Per fer-lo descansar passejaven pel jard\u00ed del col\u00b7legi Viar\u00f3, on vivia. Era l’\u00e8poca en qu\u00e8 la gent jove estava deixant-se els cabells llargs, els pantalons acampanats,…. Aquest metge no estava molt conforme amb aquesta moda i no l’entenia. Veient als nois amb els cabells llargs, inconformistes,… va dir: \u00abjo a aquests els tallaria els cabells al zero\u00bb. En aquest moment el Dr. Hern\u00e0ndez Garnica va demanar una tauleta -no podia parlar- i va escriure: \u00abamb aquesta falta de llibertat, no hagu\u00e9ssim fet res a Europa\u00bb. El Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica connectava meravellosament b\u00e9 amb la gent jove, perqu\u00e8 sempre sabia respectar i ficar-se en la mentalitat de les persones.<\/p>\n<\/a>El Dr. Perarnau ha rememorat el cam\u00ed recorregut des que fa cinc anys a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montalegre es van proposar un objectiu per al Centenari: el trasllat de les restes del Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica a la capella del Sant\u00edssim. Dos anys abans del que era d’esperar, l’11 de novembre de 2011, es va poder dur a terme aquest somni, prova de l’arrelada devoci\u00f3 al Servent de D\u00e9u i de la seva fama de santedat.<\/p>\nEl logo del Centenari<\/b><\/h2>\n
<\/a>El rector de Montalegre ha explicat que al llarg dels propers mesos la comissi\u00f3 preparat\u00f2ria del Centenari impulsar\u00e0 diferents actes orientats a donar a con\u00e8ixer la vida del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica, i difondre aix\u00ed la seva devoci\u00f3. I ha presentat el logo del Centenari que, sota el lema \u00abConviure a Europa\u00bb, vol fer-se ress\u00f2 de l’esperit evangelitzador del Servent de D\u00e9u, que el va portar a difondre la llavor de la vida cristiana, segons el carisma espec\u00edfic de l’Opus Dei, per molts pa\u00efsos d’Europa i de la resta del m\u00f3n. Les estrelles recorden la bandera de la Uni\u00f3 Europea, aprovada el 8 de desembre de 1955 pel Consell d’Europa. Aquestes estrelles s\u00f3n un record de la Mare de D\u00e9u i de la seva protecci\u00f3 maternal, que tamb\u00e9 va guiar la vida del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica i a la que tenia gran devoci\u00f3. Una de les estrelles del logo es distingeix de la resta; simbolitza la llum del zel sacerdotal del Dr. Josep Maria Hern\u00e1ndez Garnica que va deixar un rastre fecund pels pa\u00efsos que va rec\u00f3rrer.<\/p>\nUn DVD d’actualitat<\/b><\/h2>\n
<\/a>Seguidament s’ha projectat una versi\u00f3 redu\u00efda del DVD \u00abPels camins d’Europa\u00bb, que recull un perfil biogr\u00e0fic del servent de D\u00e9u, amb testimonis de la fama de santedat, entre els quals destaquen les paraules colpidores de sant Josepmaria, durant la catequesi a Barcelona l’any 1972, poc abans que mor\u00eds.<\/p>\n\u00c0lvar del Portillo i Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica<\/b><\/h2>\n
<\/a>El moment central de l’acte ha estat l’exposici\u00f3 del Dr. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, postulador de la causa, sota el t\u00edtol \u00abEl valor de la fidelitat\u00bb, al que segu\u00ed un col\u00b7loqui amb diverses preguntes.<\/p>\n
\n<\/a><\/p>\nEl valor de la fidelitat<\/h2>\n
<\/a>\u00a0\u00c0lvar i Josep Maria eren amics des de la inf\u00e0ncia, ja que eren senzillament ve\u00efns. Es van con\u00e8ixer al carrer Conde de Aranda de Madrid, on un vivia al n\u00famero 14 i l’altre al 12 del mateix carrer. All\u00e0, en els jocs infantils i compartint el mateix pati del col\u00b7legi del Pilar, del carrer Castell\u00f3, on estudiaven, va cr\u00e9ixer la seva amistat i, finalment, en la preparaci\u00f3 d’ingr\u00e9s a l’escola d’enginyers de mines, on tots dos es van examinar el mateix dia. Els dos van aprovar, per\u00f2 l’\u00c0lvar es va incorporar a la de camins, a la qual estava m\u00e9s inclinat, mentre que en Chiqui es quedaria en mines, ja que la seva fam\u00edlia tenia interessos a les mines de Rodalquilar (Almeria).<\/p>\n<\/a>\u00a0El temps de la fidelitat va comen\u00e7ar a transc\u00f3rrer: de vegades molt de pressa i de vegades molt poc a poc. Sense fer coses rares, Josep Maria va poder observar el r\u00e0pid creixement en la vida de lliurament d’\u00c0lvar. Aix\u00ed ho expressava anys despr\u00e9s en una meditaci\u00f3 escrita a Pamplona el 1972 per celebrar el sant de D. \u00c0lvar, que era el 19 de febrer: \u00abVan ser sorprenents els r\u00e0pids progressos que va fer l’\u00c0lvar en aquests mesos, sobretot quan es pensa avui, s\u00f3n els fruits dels dons de l’Esperit Sant; sobretot, del de pietat i d’Amor de D\u00e9u. Puc dir que el seu car\u00e0cter \u00e9s passar d’una idea, d’una paraula i arribar fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. Pot semblar poc important aquesta virtut, per\u00f2 d’ella l’\u00c0lvar ser\u00e0 el fruit de ser l’home bo i fidel -el fill- que m\u00e9s i millor va correspondre i va comprendre el nostre esperit i que m\u00e9s ajuda presta al nostre Pare\u00bb (Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, Meditaci\u00f3, AGP, JHG, E-0238, 8\/3).<\/p>\n<\/a>Una de les coses que m\u00e9s li cridava l’atenci\u00f3 a Josep Maria era com l’\u00c0lvar havia ven\u00e7ut la timidesa tan r\u00e0pidament. Potser perqu\u00e8 notava la seva lentitud davant el mateix problema. Aix\u00ed, al veure com sant Josepmaria es recolzava en l’\u00c0lvar i li encomanava gestions i enc\u00e0rrecs, un dia li va preguntar obertament: si no li feia vergonya de visitar el bisbe de Madrid en representaci\u00f3 de sant Josepmaria o altres gestions amb les autoritats religioses, acad\u00e8miques o civils. L’\u00c0lvar, tan t\u00edmid com ell, li va respondre amb tota senzillesa: \u00abme’n recordo de la pesca miraculosa i procuro fer el que va fer Sant Pere: \u00abin nomine tuo laxabo re<\/i>te<\/i>\u00bb. Recordo el que m’ha dit el Pare i recordo aquesta escena evang\u00e8lica\u00bb (Ibidem).<\/p>\n<\/a>\u00a0El 19 de juliol de 1936, un any despr\u00e9s, tots dos estaven aquell mat\u00ed a primera hora a la Resid\u00e8ncia del carrer Ferraz 16, doncs ja s’ultimava el trasllat a un nou local, m\u00e9s capa\u00e7 per a albergar la resid\u00e8ncia i l’acad\u00e8mia, sense els crits del pati i la tranquil\u00b7litat d’un edifici exempt per a aquella tasca apost\u00f2lica amb la joventut.<\/p>\n<\/a>L’\u00c0lvar i en Chiqui van sortir fugint. L’\u00c0lvar va poder entrar a la seva casa de Conde de Aranda per amagar-se, per\u00f2 en Chiqui no perqu\u00e8 el porter vigilava l’entrada. Se’n va anar al ve\u00ef carrer de Jorge Juan 5, a casa dels seus cosins Garnica. Per\u00f2 unes hores despr\u00e9s la casa del president de Banesto, D. Pablo Garnica Echevarr\u00eda, va ser assaltada pels milicians. Feli\u00e7ment, en Chiqui va poder saltar al pati i va trobar refugi a la seva casa del carrer de Conde de Aranda aprofitant una badada del porter.<\/p>\n<\/a>Amb total inconsci\u00e8ncia, sense documentaci\u00f3, es van ficar a un bar i es van prendre una cervesa. L’\u00c0lvar el va asserenar i centrar: el primer la confian\u00e7a en D\u00e9u. Tornar al pla de vida, a l’amor de D\u00e9u. En segon lloc, recuperar la confian\u00e7a en el Pare: l’Obra \u00e9s de D\u00e9u i havia de durar fins al final dels temps. A poc a poc, en Chiqui es va anar recuperant. Unes setmanes despr\u00e9s, el va portar a veure sant Josepmaria. Mai oblidaria en Chiqui la lli\u00e7\u00f3 de maduresa d’\u00c0lvar que li va salvar la vocaci\u00f3 i el va enfortir, aix\u00ed com altres converses que van tenir a la pres\u00f3 de Sant Ant\u00f3n, on tots dos van coincidir al desembre i gener seg\u00fcents.<\/p>\n<\/a>La guerra havia estat dura, i la salut del Dr. Josep Maria havia quedat trencada. Les seves afeccions de rony\u00f3 es van accentuar. Al juliol de 1940, mentre vivia i treballava amb el Dr. \u00c0lvar del Portillo a la petita casa de Mart\u00ednez Campos que s’havia instal\u00b7lat per als grans de l’Obra, va caure greument malalt.<\/p>\n<\/a>\u00a0Molt poc temps despr\u00e9s, sant Josepmaria va demanar a tots dos que s’incorporessin a viure al nou centre del carrer Lagasca. L’\u00c0lvar com a Secretari General de l’Opus Dei i el Dr. Josep Maria com a director del Centre de formaci\u00f3 que havia comen\u00e7at l’octubre de 1941. Els dos van utilitzar el mateix m\u00e8tode: explicar a les seves respectives mares v\u00eddues la futura ordenaci\u00f3 sacerdotal, ja que tots dos s’havien convertit en el mocador de ll\u00e0grimes i de consell de les mares.<\/p>\n<\/a>A l’altre extrem de l’oratori, al costat de l’altar, estava assegut el Dr. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz i des d’aqu\u00ed va seguir la solemne missa de l’Esperit Sant pr\u00e8via a l’elecci\u00f3 del president general de l’Opus Dei, actual prelat. Mentrestant, el Dr. Josep Maria contemplava des del cel, la cerim\u00f2nia, ja que havia mort tres anys abans aqu\u00ed a Barcelona.<\/p>\n<\/a>A partir l’ordenaci\u00f3 sacerdotal la distribuci\u00f3 va ser senzilla: el Dr. \u00c0lvar es va quedar al costat del fundador, el Dr. Josep Maria va atendre les dones i el Dr. Jos\u00e9 Luis els homes. Geogr\u00e0ficament: el Sud per al Dr. Jos\u00e9 Luis i el Nord i Catalunya per al Dr. Josep Maria.<\/p>\n<\/a>Per\u00f2 tamb\u00e9 li demanava a l’\u00c0lvar que es cuid\u00e9s. Per exemple, davant la greu malaltia que havia patit en els anys cinquanta, li deia en una carta: \u00abT’envio una felicitaci\u00f3 amb tot l’afecte en el dia dels teus quaranta d’aquest altre quarant\u00f3. Ja saps com t’encomanar\u00e9, encara que me’n recordo de tu moltes vegades, perqu\u00e8 hem recorregut moltes coses junts des de l’any 35, i per tot el que has ajudat al Pare en aquests darrers anys. Em permetr\u00e0s que et digui que deixis que et cuidin: jo em vaig quedar preocupat quan vaig ser-hi a desembre de no haver tingut \u00abpesquis\u00bb perqu\u00e8 et cuidessin seriosament i despr\u00e9s s\u00e9 que has tingut diverses recaigudes i no crec que encara ens puguem permetre el luxe de desapar\u00e8ixer de l’\u00abescenari\u00bb. Espero que pugui realitzar-se el pla del Pare i que podr\u00e0 venir aviat; suposo que podr\u00e0s venir, aix\u00ed tu descansar\u00e0s i tindr\u00e9 l’alegria doble per estar amb el Pare i per donar-te una abra\u00e7ada\u00bb (carta de Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica a \u00c0lvar del Portillo, Madrid 7.III.1954. AGP, JHG, A-00713).<\/p>\n<\/a>\u00a0Va ser un motiu de gran goig la trobada d’aquests tres primers sacerdots amb sant Josepmaria el 1969, amb motiu de les noces d’argent sacerdotals. Sant Josepmaria va tenir cura fins de l’\u00faltim detall d’aquelles celebracions. Aix\u00ed ho recordava el Dr. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz: \u00abA l’escriure’m el Pare, el dia 18 de mar\u00e7 de 1969, felicitant-me pel dia de sant Josep, m’afegia: \u00abAmb l’\u00c0lvar, et tinc en tot moment molt present, i ja comencem a pensar en la celebraci\u00f3 de les vostres noces de plata sacerdotals. Per descomptat, a Chiqui i a tu, us far\u00e9 venir a Roma, perqu\u00e8 desitjo festejar i agrair a D\u00e9u aquest aniversari amb els meus tres curicas<\/i> grans, sense que me’n falti cap\u00bb.<\/p>\n<\/a>\u00a0Pocs anys despr\u00e9s, al desembre de 1971, el Dr. Josep Maria va comen\u00e7ar a trobar-se malament, amb grans dificultats per menjar i per parlar. Aix\u00ed ho resumia una carta del Dr. \u00c0lvar del Portillo al Dr. Jos\u00e9 Luis: \u00abm’ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 rebre la teva carta, amb motiu de la meva propera festa de sant \u00c0lvar. Te l’he agra\u00eft molt, perqu\u00e8 va acompanyada de tanta preg\u00e0ria i expressa l’afecte que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, ens tenim tots a l’Obra. Suposo que estar\u00e0s assabentat que en Chiqui est\u00e0 malament de salut. Per\u00f2 em diu el Pare que t’ho escrigui jo directament, perqu\u00e8 preguis. Aquest estiu passat estava molt b\u00e9: per\u00f2 despr\u00e9s va comen\u00e7ar a notar mol\u00e8sties a la llengua, i gran dificultat per parlar i per menjar. Quan va venir a Roma, el Pare va manar anar immediatament a Pamplona: ja tenia paralitzada la llengua, i no podia fer passar els aliments a la gola, ni pronunciar sons. Va fer despr\u00e9s el curs a La Pililla i el van tornar a veure a Pamplona, on li van posar un r\u00e8gim per a dos o tres mesos, i va sortir de nou cap a Alemanya passant -com li hav\u00edem dit- per Roma. Aqu\u00ed, en veure’l, va decidir el Pare que an\u00e9s a Alemanya per recollir les seves coses, i tornar una altra vegada a Pamplona, on estaria millor at\u00e8s. Per fi, aqu\u00ed, li han fet un diagn\u00f2stic greu: una lesi\u00f3 no s\u00e9 si cerebral (\u00e9s pseudo-bulbar), \u00e9s la que li produeix aquesta par\u00e0lisi. La malaltia \u00e9s progressiva i, per ara, incurable i molest\u00edssima. En Chiqui pot durar, segons els metges, d’uns mesos a un o dos anys, per\u00f2 amb perill de mort en qualsevol moment. En Chiqui se n’adona de tot, per\u00f2 com est\u00e0 preparad\u00edssim, de moment no se li ha dit res, per veure com evoluciona la malaltia. El Pare est\u00e0, com pots suposar, enormement afectat: en Chiqui ha estat sempre un instrument ple d’efic\u00e0cia, que ha malbaratat totes les seves forces per servir l’Obra, alegre sempre amb els sacrificis que se li demanaven. Resa per ell, perqu\u00e8 el Senyor, si \u00e9s la seva Voluntat, faci un miracle: i, si no, perqu\u00e8 concedeixi a Chiqui la gr\u00e0cia necess\u00e0ria per portar airosament els seus dolors, fins a la fi, en lloan\u00e7a a D\u00e9u i per a b\u00e9 de tota l’Obra. \u00a1Resa! I recorda’t tamb\u00e9 una mica de mi, que estic sa com mai, perqu\u00e8 sigui bo i fidel\u00bb (carta d’\u00c0lvar del Portillo a Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz, Roma, 16.II.1972, AGP, JHG, D-1227).<\/p>\n<\/a>En aquests moments durs de malaltia, no li va faltar al Dr. Josep Maria una carta del Dr. \u00c0lvar: \u00abMolt estimat Chiqui: avui, dia del meu sant, em fa especial alegria escriure’t, per dir-te el que ja saps: que estem tots molt units a tu, perqu\u00e8 el Senyor t’ajudi per portar amb gr\u00e0cia sobrenatural i humana la teva malaltia. Com \u00e9s dia del meu sant, \u00e9s bona ocasi\u00f3 per demanar regals al Cel: i entre els que jo demano, com a regal per a mi, est\u00e0 tot el que tu vulguis, i el que jo desitjo per a tu. Procura augmentar la teva uni\u00f3 i la teva identificaci\u00f3 amb les intencions del Pare: l’Esgl\u00e9sia, l’Obra, totes les \u00e0nimes. I no deixis de demanar tamb\u00e9 una mica per mi. Amb tot l’afecte et recorda sempre -molts cops al dia- i t’encomana i envia una abra\u00e7ada ben forta el teu germ\u00e0\u00bb (carta d’\u00c0lvar del Portillo a Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica, Roma, 19-II-1972, AGP, JHG, C-1319)<\/p>\n<\/a>\u00a0Acabarem amb unes paraules del Dr. Josep Maria que resumeixen la fidelitat i la grandesa conseq\u00fcent de la humilitat que vivia el Venerable \u00c0lvar del Portillo: \u00abEn suma, gr\u00e0cies donem a D\u00e9u perqu\u00e8 \u00c0lvar ha estat per al nostre Pare un regal de D\u00e9u, un veritable b\u00e0cul que li ha servit de suport quan ho ha necessitat, i que \u00c0lvar ha sabut ser b\u00e0cul i no m\u00e9s, al llarg d’aquests anys\u00bb (Meditaci\u00f3. AGP, JHG, E-0238, 8\/3).<\/p>\nCol\u00b7loqui final<\/b><\/h2>\n
Calen ara tamb\u00e9 sants?<\/b><\/h3>\n
<\/a>Se li ha preguntat en primer lloc si hi ha alguna difer\u00e8ncia entre la generaci\u00f3 del Dr. \u00c0lvar del Portillo i del Dr. Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica i l’actual de l’Opus Dei: si sants criden a altres sants, calen ara m\u00e9s sants?<\/p>\n<\/a>Una de les persones de les que ara mateix est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar el proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3 \u00e9s el Dr. Adolfo Rodr\u00edguez Vidal, a Xile. Els \u00faltims anys de la seva vida va tenir alzheimer. \u00c9s molt impressionant veure una persona que va posar en marxa l’Opus Dei a Xile, que despr\u00e9s va treballar tant\u00edssim all\u00e0, que despr\u00e9s va ser bisbe de la di\u00f2cesi de Los Angeles, i acaba amb alzheimer. Aquesta hist\u00f2ria de la seva santedat \u00e9s molt impressionant.<\/p>\n<\/a>Als 15 dies el Dr. Rodr\u00edguez Vidal va marxar a Xile. I all\u00e0 va estar molt temps sol, per\u00f2 amb el Pare, amb tota l’Obra, amb el Senyor. Ara l’Opus Dei a Xile \u00e9s dels llocs on m\u00e9s ha crescut la tasca : hi ha universitats, col \u00b7 legis, escoles agr\u00e0ries… \u00c9s una meravella. I \u00e9s bonic que tot aix\u00f2 surt de l’atreviment per llan\u00e7ar-se, per fer coses que ens sobrepassen. Fer la Voluntat de D\u00e9u \u00e9s una cosa que ens sobrepassa, dur a terme una vocaci\u00f3 divina \u00e9s una cosa que ens sobrepassa. \u00c9s la gr\u00e0cia de D\u00e9u, per fer coses que ens sobrepassen.<\/p>\nCom est\u00e0 el proc\u00e9s de’n Chiqui?<\/b><\/h3>\n
<\/a>La segona pregunta l’ha formulat un nebot del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica i demana que detalli com est\u00e0 el proc\u00e9s en aquest moment.<\/p>\nEl <\/b>Feeling<\/b><\/i> amb la gent jove<\/b><\/h3>\n
<\/a>A la seg\u00fcent intervenci\u00f3 es demana al postulador que expliqui algun fet del Dr. Hern\u00e0ndez Garnica pensant en la gent jove.<\/p>\n<\/a>I recorda tamb\u00e9 el que comentava la directora de la resid\u00e8ncia de Louvaina. Ell no sabia holand\u00e8s. Les noies que hi vivien el veien passar, celebrava missa… Elles el veien, el miraven i deien: \u00abjo vull confessar-me amb aquest sacerdot, encara que hagi de fer servir una altra llengua o parlem amb gestos\u00bb. I era per aquesta mirada, aquesta comprensi\u00f3, aquesta miseric\u00f2rdia, aquest amor a la llibertat,… Aquest \u00e9s un punt on la gent jove sempre ha connectat i connectar\u00e0, aquests grans ideals, aquestes il\u00b7lusions.<\/p>\nUna petici\u00f3 final<\/b><\/h2>\n