{"id":4393,"date":"2013-10-27T19:53:06","date_gmt":"2013-10-27T18:53:06","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/65-anys-duna-audiencia-amb-pius-xii-exemple-damor-a-lesglesia-i-al-sant-pare\/"},"modified":"2026-03-23T12:24:13","modified_gmt":"2026-03-23T11:24:13","slug":"65-anys-duna-audiencia-amb-pius-xii-exemple-damor-a-lesglesia-i-al-sant-pare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/documentacio\/65-anys-duna-audiencia-amb-pius-xii-exemple-damor-a-lesglesia-i-al-sant-pare\/","title":{"rendered":"65 anys d’una audi\u00e8ncia amb Pius XII. Exemple d’amor a l’Esgl\u00e9sia i al Sant Pare"},"content":{"rendered":"
\"Aut\u00f2graf<\/a>
Aut\u00f2graf de Pius XII a sant Josepmaria<\/figcaption><\/figure>\n

Als pocs dies d’arribar a Roma, al juny de 1946, sant Josepmaria va rebre una benedicci\u00f3 aut\u00f2grafa de Pius XII; l’havia sol\u00b7licitat temps enrere \u00c1lvaro del Portillo a Giovanni Battista Montini, sabent quanta alegria donaria aquest detall al fundador. El text \u00e9s el seg\u00fcent: \u00abAl nostre estimat fill \/ Jos\u00e9 Mar\u00eda Escriv\u00e1 de Balaguer \/ Fundador de la Societat Sacerdotal \/ de la Santa Creu i de l’Opus Dei \/ amb una Benedicci\u00f3 especial \/ 28 juny 1946 \/ Pius pp. XII\u00bb. Jos\u00e9 Orlandis la descrivia aix\u00ed als directors de l’Obra a Espanya: \u00abLa benedicci\u00f3 est\u00e0 escrita, tota de puny i lletra del Papa al revers d’una estampa amb la seva ef\u00edgie en qu\u00e8 est\u00e0 impr\u00e8s el segell en sec de Sa Santedat […]. Aquestes benediccions, totes de puny i lletra, el Papa no les concedeix gaireb\u00e9 a ning\u00fa. Ja podeu imaginar l’alegria enorme del Pare\u00bb.<\/p>\n

Per aquests anys, sant Josepmaria va voler que el Sant Pare salud\u00e9s a diferents persones de l’Opus Dei perqu\u00e8 conegu\u00e9s la tasca que s’estava duent a terme al m\u00f3n. Aix\u00ed doncs, el 1948, el servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va tenir l’alegria de ser rebut en audi\u00e8ncia pel Papa Pius XII. El viatge a Roma es va concretar pel 21 octubre de 1948. Va ser profunda seva preparaci\u00f3 interior, tant per a l’audi\u00e8ncia amb el Rom\u00e0 Pont\u00edfex com per resar davant la tomba de Sant Pere. En una carta a \u00c1lvaro del Portillo, datada el 14 d’octubre, li relatava la seva emoci\u00f3 i tamb\u00e9 el goig d’haver assistit a l’obertura del proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3 del primer fidel de l’Opus Dei, Isidoro Zorzano: “El dia 11 va ser la sessi\u00f3 inaugural del proc\u00e9s informatiu per la canonitzaci\u00f3 d’Isidoro. Va ser-hi molta gent. Una delicadesa m\u00e9s de la Verge: sense buscar-ho, \u00a1el dia de la Maternitat, la primera sessi\u00f3! Aquesta nit em donen el visat de sortida, aix\u00ed que si el Pare no disposa una altra cosa, anir\u00e9 segurament el dijous vinent. Ja comprendr\u00e0s que tinc una alegria enorme “.<\/p>\n

\"Pius<\/a>
Pius XII<\/figcaption><\/figure>\n

Nom\u00e9s arribar a Roma, el mateix 21 d’octubre, va escriure al fundador de l’Opus Dei, que estava absent de la ciutat eterna: “Li escric despr\u00e9s de sopar, a la ciutat del Papa. Vaig fer un viatge molt bo. (…). Tinc ganes de veure moltes coses, per fer-me un \u00abxerraire\u00bb i explicar moltes coses a la tornada. Veurem si em quedo en prop\u00f2sits \u00fanicament. \u00c1lvaro demana dem\u00e0 l’audi\u00e8ncia amb el Sant Pare. Veurem si no faig el ximple i s\u00e9 dir-li les coses que siguin \u00fatils, b\u00e9, clara i breument. Demani, Pare, perqu\u00e8 no faci el ximple aquell dia i no estigui fet un estaquirot “.<\/p>\n

En totes les seves tasques, i al llarg de la seva vida, el Dr. Hern\u00e1nez Garnica, va ser plenament conscient de la confian\u00e7a que el fundador havia dipositat en ell: ajudar les persones a viure amb fidelitat l’esperit de l’Obra. Quan va arribar a Roma, es va afanyar de seguida per parlar amb algunes: “Dem\u00e0 comen\u00e7ar\u00e9 a parlar amb elles: em fa l’efecte, per l’estona que he estat a dalt, que estan b\u00e9 i contentes. La casa es veu neta i ordenada. Comprenc el que li fem patir pel nostre desordre. Hi ha vegades que li demano a D\u00e9u tenir mal geni i fins a ser xinxa” (carta a sant Josepmaria , del 21 d’octubre de 1948).<\/p>\n

No es tenen m\u00e9s dades d’aquesta visita al Sant Pare, per\u00f2 li va deixar una devoci\u00f3 molt profunda en la seva \u00e0nima que es va manifestar al llarg de tota la seva vida.<\/p>\n

Nou anys despr\u00e9s, el 1957, el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica va arribar a Fran\u00e7a. En aquella \u00e8poca el seu amor a l’Esgl\u00e9sia i al Papa es va manifestar amb m\u00e9s profunditat davant la mort de Pius XII i l’elecci\u00f3 del futur beat Joan XXIII: “Vam dir dels sufragis pel Papa i tots l’hem encomanat en les nostres oracions i sacrificis. Resem perqu\u00e8 l’Esperit Sant ajudi la persona que sigui designada per succeir al Papa Pius XII. Ja hem tingut el primer rec\u00e9s per a gent jove. Van venir uns deu nois. Ho vam fer igual que l’any passat, el dissabte a la tarda. Despr\u00e9s sopar en fred i aix\u00ed tenim una tert\u00falia en acabar el sopar. Tots paguen les despeses i l’ambient va ser, com sempre, agradable. Tots esperem fruits de tota aquesta tasca. Un dels nois que es van con\u00e8ixer en els primers temps, ha entrat aquests dies al Seminari de Par\u00eds. Ens ha donat alegria -no semblava tenir les condicions per ser de l’Opus Dei-, i quan ens ho ha vingut a dir ha agra\u00eft tot el que li havia ajudat l’Obra en aquesta decisi\u00f3” (carta a sant Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, Par\u00eds, 14.X.1958).<\/p>\n

En una altra carta posterior, manifesta joi\u00f3s el comen\u00e7ament del Pontificat de Joan XXIII: “Ens ha donat molta alegria el que ja tinguem Papa i demanem per la seva persona i totes les seves intencions” (carta a Laureano L\u00f3pez Rod\u00f3, Par\u00eds, 4.XI.1958).<\/p>\n

\"Audi\u00e8ncia<\/a>
Audi\u00e8ncia del Beat Joan XXIII a sant Josepmar\u00eda i Mons. \u00c1lvaro del Portillo, el 5-III-1960<\/figcaption><\/figure>\n

L’arribada al papat del Beat Joan XXIII, que comptava amb 77 anys, va produir una onada d’optimisme a tota l’Esgl\u00e9sia. Al consistori del 25 de gener de 1959, el Sant Pare va marcar els tres grans objectius del seu pontificat: l’anunci d’un s\u00ednode de Roma, la reforma del Codi de Dret Can\u00f2nic i la convocat\u00f2ria d’un Concili Ecum\u00e8nic.<\/p>\n

Com descrivia des d’Alemanya el llavors cardenal Ratzinger, testimoni d’excepci\u00f3 en aquests anys: “A principis dels anys 60 estava a punt d’entrar en escena la generaci\u00f3 de la postguerra, una generaci\u00f3 que no havia participat directament en la reconstrucci\u00f3, que trobava un m\u00f3n ja reconstru\u00eft, i buscava, en conseq\u00fc\u00e8ncia, altres motius de comprom\u00eds i de renovaci\u00f3. Hi havia una atmosfera general d’optimisme, de confian\u00e7a en el progr\u00e9s. A m\u00e9s, tots en l’Esgl\u00e9sia, compartien l’esperan\u00e7a en un ser\u00e8 desenvolupament de la seva doctrina” (Informe sobre la fe, ed . BAC, Madrid 1985, p. 131).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, els anys seixanta de l’Esgl\u00e9sia a Europa es van moure entre dos pols: la preparaci\u00f3 i recepci\u00f3 del Concili Vatic\u00e0 II, que va portar una doctrina molt rica, de la qual l’Esgl\u00e9sia ha de seguir extraient molts fruits, i l’altre pol: la aparici\u00f3 d’un fenomen de contestaci\u00f3 dins de l’Esgl\u00e9sia que va amena\u00e7ar de fer sucumbir l’autoritat del Magisteri de l’Esgl\u00e9sia. El fet va ser que, al costat de grans fruits, tamb\u00e9 es van produir situacions de desorientaci\u00f3 en molts fidels i sacerdots. Finalment, el desenvolupament econ\u00f2mic va amena\u00e7ar de secularitzar molts ambients.<\/p>\n

\"Sant<\/a>
Sant Josepmar\u00eda acomiada Pau VI a la sortida del Centre El\u00eds, 21-XI-1965<\/figcaption><\/figure>\n

En aquests anys el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica va viure amb intensitat la situaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia. El seu amor al Papa i al fundador de l’ Opus Dei el mantenia segur. Com narrava des de Col\u00f2nia, el 23 de juny de 1963, en una carta al fundador, va estar pendent de la mort de Joan XXIII i de l’elecci\u00f3 de Pau VI: “Em vaig assabentar unes poques hores despr\u00e9s de sortir de Londres que el Conclave havia elegit nou Papa. Estic segur, com vost\u00e8 deia, que ser\u00e0 el que m\u00e9s ens conv\u00e9 i ja reso per la seva persona perqu\u00e8 faci molt b\u00e9 a l’Esgl\u00e9sia durant el seu regnat”.<\/p>\n

\"El<\/a>
El beat Joan Pau II rep Mons. \u00c1lvaro del Portillo, acompanyat de Mons. Javier Echevarr\u00eda i D. Joaqu\u00edn Alonso<\/figcaption><\/figure>\n
\"Audi\u00e8ncia<\/a>
Audi\u00e8ncia de Benet XVI al Prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarr\u00eda<\/figcaption><\/figure>\n

Aquesta preocupaci\u00f3 la portaria fins al final de la seva vida, oferint-la tota ella per l’Esgl\u00e9sia. Com recordava D. Florencio S\u00e1nchez Bella en el seu testimonial: “En les converses amb Chiqui durant aquells dies, el vam veure content i optimista amb la tasca apost\u00f2lica que es realitzava a Alemanya, tot i que no era gens f\u00e0cil tirar-la endavant. Mostrava una gran esperan\u00e7a en els resultats del Concili Vatic\u00e0 II, que s’estava celebrant. Tenia molta caritat i sentit sobrenatural davant els escrits o les veus descompassades que difonien alguns te\u00f2legs alemanys, en obert contrast amb el magisteri eclesi\u00e0stic. Confiava en l’acci\u00f3 de l’Esperit Sant i en les conclusions conciliars”.<\/p>\n

Es recull per acabar el testimoni de D. Eusebio Baz\u00e1n, que el va acompanyar en els \u00faltims mesos de la seva vida, que deixa patent la seva fama de santedat, i el seu amor a l’Esgl\u00e9sia i al Papa:<\/p>\n

\"El<\/a>
El Papa Francesc amb Mons. Javier Echevarr\u00eda<\/figcaption><\/figure>\n

“No li importava absolutament res ni el seu diagn\u00f2stic, ni la seva salut, ni el seu futur; ni tampoc el morir. Tan sols li preocupava en la mesura que li afect\u00e9s al nostre Pare. A la vegada, notava una gran pau, perqu\u00e8 no se sentia ni necessari ni imprescindible, com va poder ser, en certa mesura, en altres moments de la hist\u00f2ria de l’Obra en qu\u00e8 el nostre Fundador s’hi va recolzar, de manera molt especial, per l’expansi\u00f3 de l’ Opus Dei, en els primers que van estar al seu costat. Ara, manifestava que no tenia aquesta preocupaci\u00f3, perqu\u00e8 l’Obra ja estava desenvolupada a tot el m\u00f3n i el seu paper era -i aix\u00ed ho feia i havia fet sempre- oferir la seva vida i la seva malaltia pel Pare i les seves intencions, pel Papa , per l’Esgl\u00e9sia i per l’Obra. I per aix\u00f2, tenia una gran pau i sentia un gran aband\u00f3 en complir la Voluntat de D\u00e9u, tamb\u00e9, en aquests moments, d’inactivitat, per la seva malaltia”.<\/p>\n

Estret de ROTURANDO LOS CAMINOS. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2012.<\/em><\/p>\n

65 anys d’una audi\u00e8ncia amb Pius XII. Exemple d’amor a l’Esgl\u00e9sia i al Sant Pare<\/a><\/p><\/blockquote>\n