{"id":4392,"date":"2013-10-20T12:00:33","date_gmt":"2013-10-20T10:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/el-viatge-exploratori-a-lermita-de-torreciutat\/"},"modified":"2026-03-23T12:24:17","modified_gmt":"2026-03-23T11:24:17","slug":"el-viatge-exploratori-a-lermita-de-torreciutat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/el-viatge-exploratori-a-lermita-de-torreciutat\/","title":{"rendered":"El viatge \u201cexploratori\u201d a l’ermita de Torreciutat"},"content":{"rendered":"

21 d’octubre de 1956; el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica amb tres m\u00e9s surten cap a Bolturina a \u00abexplorar\u00bb l’ermita de Torreciutat. La vig\u00edlia, el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica havia arribat de Madrid amb una estampa de la Mare de D\u00e9u de Torreciutat, que sant Josepmaria havia enviat des de Roma.<\/em><\/p>\n

\"Gravat<\/a>
Gravat de la imatge de la Mare de D\u00e9u de Torreciutat amb anotaci\u00f3 aut\u00f2grafa al marge de sant Josepmaria, recordant el primer cop que va anar a l’ermita, en bra\u00e7os de la seva mare, el 1904.<\/figcaption><\/figure>\n

Al 1904 la mare de sant Josepmaria hi va portar el seu fill quan tot just tenia dos anys d’edat. Encara que havia nascut sa, va patir una malaltia infecciosa molt greu quan tenia al voltant d’any i mig. El metge de cap\u00e7alera, Ignacio Camps Valdovinos, que era amic del seu pare, Jos\u00e9 Escriv\u00e1, va arribar a dir que d’aquella nit no passaria. Els pares de sant Josepmaria van reaccionar com a bons cristians i, despr\u00e9s de resar abandonant-se en la Voluntat de D\u00e9u, van prometre que si el nen es guaria, el portarien en peregrinaci\u00f3 a l’ermita de Torreciutat. L’endem\u00e0 pel mat\u00ed el doctor Camps va anar a visitar la casa dels Escriv\u00e1 i va preguntar a quina hora havia mort el nen. Jos\u00e9 Escriv\u00e1 li va respondre que s’havia curat, la qual cosa va poder comprovar el propi metge. Temps despr\u00e9s, van complir la promesa i van peregrinar en acci\u00f3 de gr\u00e0cies a Torreciutat.<\/p>\n

Van passar els anys. El 1956 sant Josepmaria va enviar al Consiliari de l’Opus Dei a Espanya un fullet que inclo\u00efa dues p\u00e0gines relatives a la Mare de D\u00e9u de Torreciutat. Sant Josepmaria havia escrit en una de les p\u00e0gines: A aquesta ermita em va portar la meva mare, despr\u00e9s de la meva curaci\u00f3, quan jo tenia un parell d’anys: perqu\u00e8 -repetia sempre- desnonat pel metge, em va curar la Stma. Verge<\/b>.<\/p>\n

\"Aspecte<\/a>
Aspecte de l’ermita de Torreciutat i la vall del Cinca, abans de la construcci\u00f3 de l’embasament i del santuari<\/figcaption><\/figure>\n

El dissabte 20 d’octubre de 1956, el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, va anar des de Madrid a Saragossa. Al laboratori de Geografia de la Facultat de Lletres, es va reunir amb D. Jos\u00e9 Orlandis i Jos\u00e9 Manuel Casas Torres, catedr\u00e0tics d’Hist\u00f2ria del Dret i de Geografia, respectivament, amb la finalitat de buscar en els mapes la situaci\u00f3 exacta de Torreciutat. No apareixia en els mapes disponibles i, despr\u00e9s de molt buscar, per fi van trobar una refer\u00e8ncia en una obra publicada el 1798, la “Historia de la Econom\u00eda Pol\u00edtica de Arag\u00f3n”, d’Ignacio Jord\u00e1n de Asso, que el professor Casas Torres havia dirigit poc abans la seva reedici\u00f3. En un dels mapes apareixia Bolturina i, com coneixien la seva proximitat a Torreciudad, van poder per fi fixar el recorregut.<\/p>\n

L’endem\u00e0, diumenge 21, van anar en cotxe amb D. Juan Domingo Celaya, per visitar l’ermita i veure sobre el terreny on era Torreciutat. Van arribar fins Bolturina, que va resultar ser un poble molt petit i mig abandonat, on nom\u00e9s vivien uns vuit o deu ve\u00efns. All\u00e0 van preguntar a una dona del poble pel cam\u00ed per anar a Torreciutat i tamb\u00e9 si hi havia alguna persona que tingu\u00e9s les claus de l’ermita i pogu\u00e9s obrir-la. La dona va respondre que durant l’estiu a la casa adossada a l’ermita vivia una santera, per\u00f2 quan avan\u00e7ava la tardor tancava la casa i baixava al poble. Com varen insistir per intentar esbrinar on estaria ara la santera, la dona els va contestar: “Si trobaran l’ermita oberta no ho puc dir, per\u00f2 vost\u00e8s de totes maneres vagin, que encara que la trobin tancada la Verge igual s’ho ha d’agrair “.<\/p>\n

\"Imatge<\/a>
Imatge de la Mare de D\u00e9u de Torreciutat<\/figcaption><\/figure>\n

Amb aquestes informacions van continuar pel cam\u00ed que aquella dona els havia indicat. “Trigar\u00edem al voltant d’una hora en arribar, recorda D. Juan Domingo Celaya. En un cert moment -continua-, en arribar a la corda de la muntanya vam poder veure a l’extrem del vessant l’ermita, com penjada sobre uns escarpats molt abruptes -potser d’uns cent metres d’altura- que queien en vertical sobre la llera del Cinca”. El paisatge era molt \u00e0rid, muntanya pedregosa, de tipus erm, amb vegetaci\u00f3 estep\u00e0ria, excepte unes parcel millors en qu\u00e8 es conreaven cereals. Es veien tan sols uns ametllers prop de l’ermita i la talaia propera a ella. A l’horitz\u00f3, cap al Nord, es veien els Pirineus. Existia el projecte d’aixecar una presa a El Grado, i fer un embassament que embelliria notablement el paisatge, per\u00f2 llavors no havien comen\u00e7at les obres.<\/p>\n

“Vam trobar l’ermita oberta -continua D. Juan Domingo-, i all\u00ed estava la santera amb unes noies de El Grado que havien pujat a resar a la Mare de D\u00e9u. Vam entrar a l’ermita i pregarem una bona estona davant de la Mare de D\u00e9u, per agrair-li el gran favor que mig segle abans ens havia fet. Despr\u00e9s vam treure fotografies de la Verge. Vam poder fins i tot donar la volta a la Mare de D\u00e9u al cambril, per retratar-la amb m\u00e9s llum i m\u00e9s a prop. La Mare de D\u00e9u anava coberta amb un mantell, i tant d’Ella com del Nen nom\u00e9s quedaven al descobert el cap i les mans, pel que no es podia apreciar la qualitat de la tall . Tamb\u00e9 vam fer fotografies de l’interior i de l’exterior de l’ermita”. L’antiga ermita es trobava mig en ru\u00efnes. Durant la guerra civil espanyola havien destrossat el retaule i cremat els estris de culte. Afortunadament, un ve\u00ed va aconseguir salvar la imatge de la Mare de D\u00e9u amagant-la entre les penyes.<\/p>\n

\"Santuari<\/a>
Santuari de Torreciutat<\/figcaption><\/figure>\n

Com s’havia fet tard i estaven lluny d’un lloc poblat, van preguntar a la santera si els podria preparar alguna cosa per menjar. Ella va dir que mataria un pollico<\/i> dels que tenia i els el cuinaria. Mentrestant, van rec\u00f3rrer la talaia i els voltants i van resar per les gestions que calia emprendre per aconseguir que algun dia poguessin realitzar-se els plans de pietat i devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u a Torreciutat que sant Josepmaria tenia. La santera va preparar el dinar en el petit menjador de l’hostatgeria, ajudada per les noies de El Grado, que es van quedar all\u00e0 per aix\u00f2, i els van servir el menjar. Van pagar a la senyora i en intentar donar una propina a les noies, aquestes no van voler prendre-la, dient que havien tingut molt de gust en servir a uns sacerdots i uns pelegrins, i que ho feien per devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u.<\/p>\n

Van tornar a Bolturina pel mateix cam\u00ed que a la vinguda, “amb la impressi\u00f3 -recorda D. Jos\u00e9 Orlandis- que, amb criteris de prud\u00e8ncia humana, res no es podia fer en aquell lluny\u00e0 i inh\u00f2spit paratge on es trobava l’ermita. Era necess\u00e0ria la robusta fe i l’enc\u00e8s amor a la Mare de D\u00e9u del fundador de l’Opus Dei per emprendre una “bogeria” m\u00e9s i aconseguir all\u00f2 “impossible” de transformar el que hav\u00edem vist aquell dia en el que avui \u00e9s el santuari de Torreciutat”. Cam\u00ed de Saragossa es van aturar a Barbastre per visitar a D. Santos Lalueza, Vicari General de la di\u00f2cesi.<\/p>\n

\"Maig<\/a>
Maig de 1975. Sant Josepmaria resant davant el retaule de l’Ermita<\/figcaption><\/figure>\n

Un mes m\u00e9s tard, el 24 de novembre, van tornar a Barbastre el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica i D. Jos\u00e9 Orlandis per veure el Bisbe D. Segundo Garc\u00eda de la Sierra i tractar dels futurs plans per a Torreciutat. D. Santos havia preparat la visita i el Bisbe es va mostrar en principi ben disposat a una possible cessi\u00f3 de l’ermita a l’Obra, tot i que en aquesta primera visita no es va concretar cap f\u00f3rmula de soluci\u00f3. Aix\u00ed es van iniciar les gestions que es perllongarien uns anys fins que per fi pugueren iniciar-se les obres de construcci\u00f3 del nou santuari.<\/p>\n

Recorda D. Florencio S\u00e1nchez Bella en la seva testimonial que “quan es van iniciar els treballs de construcci\u00f3 del nou santuari, Chiqui es va emportar una gran alegria. Va entendre perfectament la magnitud de l’obra que s’emprenia gr\u00e0cies a l’amor a la Mare de D\u00e9u que tenia el Pare. En les diferents ocasions en qu\u00e8 ens varem trobar al llarg d’aquells anys, es va interessar per la marxa de les obres, i ens animava a v\u00e8ncer tots els obstacles que es presentaven. Deia que donar\u00edem una alegria molt gran al Pare, i que quan es concloguessin seria un lloc espl\u00e8ndid per fomentar peregrinacions de tots els llocs per honrar a la Mare de D\u00e9u, aconseguint conversions i el foment de la pietat mariana “<\/p>\n

\"Maig<\/a>
Maig de 1975. Sant Josepmaria contemplant el retaule del santuari, acompanyat per don \u00c1lvaro<\/figcaption><\/figure>\n

El servent de D\u00e9u, per\u00f2, moriria sense poder veure acabat el santuari de Torreciutat. Sant Josepmaria va ser-hi per \u00faltim cop al maig de 1975, un mes abans de la seva marxa al Cel.<\/p>\n

cfr. Barbastro y el Beato Josemar\u00eda Escriv\u00e1<\/i>, Manuel Garrido, Ed. Ayuntamiento de Barbastro, 1995; El Fundador del Opus Dei (Tomo III)<\/i>, Andr\u00e9s V\u00e1zquez de Prada, Ed. Rialb, 2003; Roturando los caminos<\/i>, Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Ed. Palabra, 2012.<\/p>\n

El viatge \u201cexploratori\u201d a l’ermita de Torreciutat<\/a><\/p><\/blockquote>\n