{"id":4386,"date":"2013-09-14T20:54:19","date_gmt":"2013-09-14T18:54:19","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/pujar-i-baixar-servir-a-la-lingerie-de-bulevard-saint-germain-paris-15-ix-59\/"},"modified":"2026-03-23T12:24:27","modified_gmt":"2026-03-23T11:24:27","slug":"pujar-i-baixar-servir-a-la-lingerie-de-bulevard-saint-germain-paris-15-ix-59","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/pujar-i-baixar-servir-a-la-lingerie-de-bulevard-saint-germain-paris-15-ix-59\/","title":{"rendered":"Pujar i baixar; servir. A la “lingerie” de bulevard Saint Germain (Par\u00eds, 15-IX-59)"},"content":{"rendered":"

El Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va arribar a Par\u00eds el 22 de novembre de 1957 com Consiliari de l’Opus Dei a Fran\u00e7a. Abans es va posar en les mans de la Mare de D\u00e9u: “Vaig arribar ahir a Par\u00eds; abans vaig tenir la sort doble de passar per Lourdes. Confio que encomaneu molt la labor de Par\u00eds i veurem com es posa aix\u00f2 en marxa. S\u00f3c optimista, tot i que la realitat que em trobo no \u00e9s tant positiva com desitjar\u00edem” (Carta a Severino Monz\u00f3, Par\u00eds 23.XI.1957). Quan va arribar a Par\u00eds el 1957, feia ja uns anys que hi treballaven persones de l’Opus Dei. Despr\u00e9s de molt treballar, al gener de 1959 arribarien les primeres vocacions franceses.<\/p>\n

\"Amb<\/a>
Amb sant Josepmaria i D. \u00c1lvaro. Par\u00eds, 3 de febrer de 1959<\/figcaption><\/figure>\n

En el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica el lliurament a D\u00e9u tenia aire de normalitat. Als pocs mesos d’arribar els fruits apost\u00f2lics, \u00e9s requerit pel Fundador per a noves tasques. A la vista de la bona experi\u00e8ncia de la seva estada a Par\u00eds, sant Josepmaria va pensar en ell per realitzar la mateixa funci\u00f3 en altres llocs d’Europa. \u00c9s a dir, impulsar el creixement de les labors apost\u00f3liques i portar l’esperit de l’Opus Dei a altres pa\u00efsos.<\/p>\n

Tal era la confian\u00e7a que sant Josepmaria dipositava en ell, que li va encomanar realitzar les gestions per preparar al seu successor a Par\u00eds. Li ho escrivia en aquesta carta en qu\u00e8 narra el viatge realitzat a Espanya per preparar el nomenament de la persona que el substituir\u00e0: “Vaig sortir de Par\u00eds el 28 al migdia i aquell mat\u00ed vaig rebre unes lletres d’\u00c1lvaro de la seva part. Vaig arribar a Madrid el dissabte per la nit, i avui al mat\u00ed ha vingut \u00c1lvaro Calleja (de Val\u00e8ncia) . Li he plantejat l’assumpte que em portava i est\u00e0 totalment d’acord i amb molt bones disposicions per anar a treballar. Compr\u00e8n b\u00e9 el paper que ha d’exercir. Es torna de seguida a Val\u00e8ncia i posar\u00e0 en contacte amb qui el substitueix. Estar\u00e0 a Par\u00eds el 15 m\u00e9s o menys d’aquest mes. Pare, demani per mi perqu\u00e8 sigui bon fill i li serveixi a vost\u00e8 i a D\u00e9u on em posi” ( Carta a sant Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, Madrid, 1.IX.1959 ) .<\/p>\n

\"Par\u00eds,<\/a>
Par\u00eds, 4 de gener de 1959<\/figcaption><\/figure>\n

Efectivament, el 15 de setembre es va produir el relleu a Fran\u00e7a i queda a l’espera del que el fundador li digui. Aix\u00ed ho explica en una carta uns dies despr\u00e9s: “Ja s’ha incorporat \u00c1lvaro Calleja a les seves funcions. Tinc molt bona impressi\u00f3 i crec, fonamentalment, que tot funcionar\u00e0 millor que abans. Se’l veu piad\u00f3s i amb molt afany apost\u00f2lic. Fins ara, i aix\u00ed ser\u00e0 sempre, molt units, i tot el que proposa amb sentit com\u00fa. Com \u00e9s l\u00f2gic ell t\u00e9 la meva antiga cambra i jo m’he instal\u00b7lat a la \u201clingerie\u201d. Ja pot figurar, Pare, que dem\u00e0 demanarem molt al Senyor per vost\u00e8 en una data que ens porta a donar tantes gr\u00e0cies a D\u00e9u, i perqu\u00e8 aconsegueixi fer de tots els seus fills d’aquestes terres instruments d\u00f2cils i efica\u00e7os” (Carta a sant Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, Par\u00eds, 1.X.1959 ) .<\/p>\n

El fet de deixar la seva habitaci\u00f3 al nou Consiliari \u00e9s un detall que reflecteix en la seva carta sense donar-li cap import\u00e0ncia, per\u00f2 que mostra el seu lliurament gener\u00f3s, doncs va passar a dormir en una petita cambra on es guardaven els instruments per arranjaments dom\u00e8stics. Guy L\u00e9onardon va ser testimoni: “El veig tamb\u00e9 instal\u00b7lat en una petita habitaci\u00f3 (en realitat una estreta habitaci\u00f3 de roba blanca) del boulevard Saint Germain, amb un llit abatible d’un armari, molt inc\u00f2mode: llegia, crec, un llibre d’electricitat general, que jo havia adquirit per als meus estudis”.<\/p>\n

La seva generosa entrega, en aquest detall i en molts d’altres, no va passar desapercebuda, com subratllava Amelia D\u00edaz-Guardamino en el seu testimoni: “El seu exemple era tan eloq\u00fcent que les seves paraules cobraven una for\u00e7a arrasadora. Aix\u00ed es compr\u00e8n que les poques que vivien a Fran\u00e7a, en aquest Centre de les afores de Par\u00eds, a Neully-sur-Seine, que s’havia posat en marxa un any abans, estiguessin desolades davant la marxa del Dr. Jos\u00e9 Maria que, tot i que seguiria sent delegat de Fran\u00e7a, traslladava el seu domicili a Londres. Els havia ajudat enormement durant aquest primer any de treball, no nom\u00e9s en l’aspecte material, sin\u00f3 sobretot amb les seves orientacions, amb l’esperit sobrenatural que els havia inf\u00f3s, amb la vibraci\u00f3 apost\u00f2lica i l’optimisme que els transmetia i amb el toc de constant bon humor que posava a la vida en fam\u00edlia”.<\/p>\n

Selecci\u00f3 de <\/em>Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, ed. Palabra, 2012<\/p>\n

\n

Pujar i baixar; servir. A la “lingerie” de bulevard Saint Germain (Par\u00eds, 15-IX-59)<\/a><\/p><\/blockquote>\n