![\"Els](\"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/004losprimerosenelcallao25-09-57.jpg\")
<\/a>Un cop m\u00e9s, es va emprar a fons a transmetre a aquells primers sacerdots diocesans l’esperit de l’Opus Dei, tal com ell l’havia rebut del Fundador. Els va anar visitant, conversant i convivint amb ells, contagiant amor a D\u00e9u i a les \u00e0nimes. Part important de la tasca de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu consisteix en fomentar la unitat amb el bisbe dins del presbiteri de cada di\u00f2cesi; d’aqu\u00ed que pos\u00e9s en marxa un pla de viatges per informar els Ordinaris, abans de comen\u00e7ar aquest treball amb els sacerdots de les di\u00f2cesis. Aix\u00ed ho deixa reflectit en una carta a sant Josepmaria des de Madrid, el 24 de setembre del 1957: “Els dies 7 i 8 de mar\u00e7 tindrem una conviv\u00e8ncia amb els que porten la tasca de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu per donar un impuls a aquesta tasca. Espero que d’aquests dies surti un bon fruit. Vaig estar amb Amadeo a Lle\u00f3 i el bisbe va quedar conforme amb la labor de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu a la seva di\u00f2cesi; \u00e9s un pas. Dem\u00e0 anirem a Sig\u00fcenza on tamb\u00e9 hi ha bones perspectives. Tamb\u00e9 hem comen\u00e7at a Madrid i abans d’acabar el curs ja hi haur\u00e0 resultats en la tasca de proselitisme; \u00e9s on estava bastant endarrerit.”<\/p>\n
I va col\u00b7laborar amb el comen\u00e7ament de la Prelatura de Yauyos, encomanada a l’Opus Dei per la Santa Seu, buscant alguns sacerdots que, amb el perm\u00eds dels seus bisbes respectius, estiguessin disposats a treballar pastoralment en aquelles terres.<\/p>\n Un cop reunits un petit grup d’ells, va succeir un imprevist. El vaixell que sortiria de Santander, va cancel\u00b7lar la travessia i els passatgers van quedar a terra. El Dr. Hern\u00e1ndez Garnica va anar a veure la seva mare que estava estiuejant a Noja, a uns quil\u00f2metres de la capital de Cant\u00e0bria. Aix\u00ed ho recordava una de les seves nebodes: “A l’agost de 1957 va ser a Noja amb tres o quatre sacerdots Agregats que anaven a treballar a Yauyos (Per\u00fa): encara es recorden els noms de Moss\u00e8n P\u00e8lach, d’un D. Frutos, que venia de Seg\u00f2via, i d’un altre, que era d’un poble de Navarra anomenat Pitillas. La nau en la qual embarcarien a Santander havia tingut una averia i va retardar la seva sortida, sense previ av\u00eds, per 4 \u00f3 5 dies. Chiqui, que els acompanyava, se’ls va emportar a Noja a casa de la seva mare, i li va dir que aquests sacerdots s’anaven al Per\u00fa, i que havien de tractar-los com la seva fam\u00edlia” (Testimoni de Maria i Teresa Temes Hern\u00e1ndez).<\/p>\n Es poden trobar uns relats detallats a Yauyos. Una aventura en los Andes<\/em>, S. Valero, ed. Rialp, Madrid 1990 i Abancay. Un obispo en los Andes peruanos<\/em>, E. P\u00e8lach, ed. Rialp, Madrid 2005.<\/p>\n Font : Roturando los caminos<\/em>. Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, ed. Palabra, 2012<\/p>\n L’inici d’una apassionant aventura. Yauyos. 2 de setembre de 1957<\/a><\/p><\/blockquote>\n<\/a><\/a>El Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va actuar amb rapidesa i va aconseguir situar-los en un altre vaixell per no retardar massa la marxa. Aix\u00ed ho resumia en una carta al fundador de l’Obra, el 7 de setembre del 1957: “Me’n vaig anar de seguida a Santander i all\u00ed es va confirmar que, per averia del vaixell Reina del Pac\u00edfic, s’havia susp\u00e8s el viatge. Com en la companyia no donaven solucions i veia que el problema s’agreujaria si ens dorm\u00edem, vaig anar al director del Banesto, que sempre est\u00e0 molt amable amb tots els de la fam\u00edlia, disposat a fer tots els serveis que se li demanin. Immediatament em va localitzar que l’\u00fanica soluci\u00f3, econ\u00f2mica, era el vaixell Marco Polo que sortia de Barcelona el 2 de setembre. Ens va acompanyar a veure al representant i vam aconseguir el dia seg\u00fcent les places”.<\/p>\n