{"id":4379,"date":"2013-07-09T14:53:41","date_gmt":"2013-07-09T12:53:41","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/chiqui-fill-prodig-55-anys-de-rouvray-la-primera-residencia-universitaria-a-paris\/"},"modified":"2026-03-23T12:24:33","modified_gmt":"2026-03-23T11:24:33","slug":"chiqui-fill-prodig-55-anys-de-rouvray-la-primera-residencia-universitaria-a-paris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/testimonis\/chiqui-fill-prodig-55-anys-de-rouvray-la-primera-residencia-universitaria-a-paris\/","title":{"rendered":"Chiqui, “fill pr\u00f2dig”. 55 anys de Rouvray, la primera resid\u00e8ncia universit\u00e0ria a Par\u00eds"},"content":{"rendered":"

55 anys de Rouvray<\/h3>\n
\""Chiqui"<\/a>
“Chiqui” a Par\u00eds<\/figcaption><\/figure>\n

El 9 de juliol de 1958, el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, va deixar reservat el Sant\u00edssim al sagrari de Rouvray, la primera resid\u00e8ncia d’universit\u00e0ries a Par\u00eds, al 122 Boulevard Bineau, a Neuilly-sur-Seine.<\/p>\n

El “fill pr\u00f2dig”<\/h3>\n

Per\u00f2 abans va caldre aconseguir els diners necessaris per fer front a la compra de l’edifici. I el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica no va veure altra soluci\u00f3 que fer de “fill pr\u00f2dig” i demanar diners a la seva mare. Aix\u00ed ho recordava la Sra. Adela: “va venir a veure’m i gaireb\u00e9 sense pre\u00e0mbuls em va dir: \u00abvinc com el fill pr\u00f2dig, a demanar-te la part de l’her\u00e8ncia que em toca\u00bb. Vam parlar d’altres coses, i quan vaig veure que feia gest de marxar, li vaig preguntar: \u00abja s\u00e9 que no t’ho gastar\u00e0s en meretrius i gent aix\u00ed, per\u00f2 s\u00ed que m’agradaria saber on van els meus diners\u00bb. Em va parlar de la casa de Par\u00eds, que s’anomenaria Rouvray … Li vaig dir: \u00abCuri\u00f3s. Els diners els va fer el teu avi, que era mar\u00ed, lluitant amb els francesos, i ara torna a Fran\u00e7a\u00bb” (Testimoni de Maria i Teresa Temes Hern\u00e1ndez, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, p\u00e0g. 151).<\/p>\n

Aix\u00ed ho recorda Teresa Temes, a la taula rodona que es va celebrar a Montalegre el 21 de juny de 2011:<\/p>\n

[youtube=http:\/\/youtu.be\/QcAAflV9e8E]<\/p>\n

La discreci\u00f3 del Dr. Hern\u00e1ndez Garnica<\/h3>\n

Efectivament, les primeres dones de l’Opus Dei van arribar a Par\u00eds el 14 de juny de 1958, per\u00f2 cap d’elles va saber com s’havia aconseguit la casa fins anys despr\u00e9s. Amelia D\u00edaz-Guardamino narra el que li va transmetre sant Josepmaria en una conversa, abans de marxar a Par\u00eds: “Em va explicar el dif\u00edcil que havia estat donar aquest primer pas. El Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, despr\u00e9s de fer moltes gestions infructuoses, li va demanar perm\u00eds per \u00abfer de fill pr\u00f2dig\u00bb per demanar a la seva mare, que li don\u00e9s en vida, la part de l’her\u00e8ncia que li corresponia, i poder cobrir les despeses amb aquests diners. Tot i que la soluci\u00f3 no era usual, li ho va concedir, amb la finalitat que no es retard\u00e9s m\u00e9s el trasllat de les dones de l’Obra a Fran\u00e7a. Poc despr\u00e9s de la meva arribada a Par\u00eds, un dia, en una tert\u00falia, parlant del Dr. Hern\u00e1ndez Garnica, vaig explicar el que m’havia dit el nostre Pare, i vaig veure com s’emocionaven, especialment algunes que estaven a Fran\u00e7a des de l’inici de la labor. \u00abQuan vam arribar aqu\u00ed nom\u00e9s sab\u00edem que alg\u00fa havia donat una quantitat de diners molt forta, que havia fet possible la compra de l’immoble, sense que hagu\u00e9ssim de suportar interessos i devolucions de cr\u00e8dits, amb els quals no hagu\u00e9ssim pogut carregar, pels escassos que eren els nostres ingressos. El Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda mai ens va dir d’on havien vingut aquests diners, per\u00f2 jo sempre he resat per aquest o aquests benefactors an\u00f2nims\u00bb, comentava la responsable dels assumptes econ\u00f2mics” (Testimoni d’Amelia D\u00edaz-Guardamino Echeverr\u00eda, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de D . Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, p\u00e0g. 152).<\/p>\n

El regal de sant Josepmaria<\/h3>\n

\"SANJOSEMAR\u00cdA\"<\/a>Aquell primer oratori va comptar tamb\u00e9 amb una contribuci\u00f3 directa de sant Josepmaria. El 25 de juny de 1958, el Dr. Hern\u00e1ndez Garnica va celebrar a Roma l’aniversari de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal. Abans de tornar a Par\u00eds, sant Josepmaria li va preguntar qu\u00e8 volia emportar-se, i li va respondre que tot el necessari perqu\u00e8 es pogu\u00e9s celebrar la Missa a Rouvray. Aix\u00ed ho recordava Lena Serpa: “El nostre Pare li va dir que li semblava molt pes per al viatge, per\u00f2 Jos\u00e9 Mar\u00eda va assegurar que no importava. Aix\u00ed que va arribar a Par\u00eds carregad\u00edssim, amb un sagrari, tots els vasos sagrats, safates, canadelles, missals i sacres d’altar, campaneta, ornaments de tots els colors lit\u00fargics, llen\u00e7os d’altar … I es va posar a fabricar un altar i \u00a1el retaule! Quan Anna Maria i jo vam arribar de Roma l’11 de juliol, ja s’havia celebrat la Santa Missa el 9 de juliol i el Senyor s’havia quedat al sagrari ” (Testimoni de Lena de Serpa, recollit a ROTURANDO LOS CAMINOS, de Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, p\u00e0g. 153).<\/p>\n

Chiqui, “fill pr\u00f2dig”. 55 anys de Rouvray, la primera resid\u00e8ncia universit\u00e0ria a Par\u00eds<\/a><\/p><\/blockquote>\n