![\"Sant](\"http:\/\/hernandezgarnicacat.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/021.jpg\")
<\/a>\u00ab<\/span>Pocs mesos despr\u00e9s d’acabar la guerra civil espanyola, i un cop superats els moments de dificultats interiors, [Sant Josepmaria] li va plantejar la possibilitat de preparar-se per la seva ordenaci\u00f3 sacerdotal. Com escrivia el Dr. Jos\u00e9 Maria el 1972: “El Pare ens havia fet veure ben clarament la necessitat de sacerdots en l’Obra, que arribessin al sacerdoci despr\u00e9s d’haver viscut la vocaci\u00f3 pr\u00f2pia nostra, per ajudar amb la seva predicaci\u00f3 -d’acord amb les directrius assenyalades pel Pare- a la formaci\u00f3 dels seus germans, i per col\u00b7laborar en la seva direcci\u00f3 espiritual, sobretot a trav\u00e9s del sagrament de la Penit\u00e8ncia “[cfr. Meditacions<\/i>, 25.VI.1972, AGP, JHG, E-74, p\u00e0g. 1].<\/p>\n \u00bb<\/span>En recordar aquest esdeveniment, comentava D. \u00c1lvaro del Portillo: “Tot va ser molt senzill! No hi ha res barroc a l’Obra. El nostre Pare sabia perfectament que podia disposar de nosaltres, i nosaltres vam respondre lliurement, sense cap coacci\u00f3” [S. BERNAL, Recuerdos de \u00c1lvaro del Portillo, p\u00e0g. 84].<\/p>\n (…)<\/p>\n \u00bb<\/span>Es van anar celebrant els diversos ritus. “El dia 20 va tenir lloc al Palau Episcopal de Madrid la Tonsura, segons el que establien en aquella \u00e8poca les lleis de l’Esgl\u00e9sia. Despr\u00e9s, els dies 21 i 23, les ordres menors. El 28 de maig, Mons. Marcelino Olaechea, Bisbe de Pamplona, els va conferir el subdiaconat a l’oratori de Diego de Le\u00f3n. El 3 de juny, a la capella del Seminari de Madrid, van rebre el Diaconat, de mans de Mons. Casimiro Morcillo, Bisbe Auxiliar de Madrid-Alcal\u00e1. Finalment, Mons Leopoldo Eijo i Garay va oficiar l’ordenaci\u00f3 de preveres el 25 de juny, a la capella del Palau Episcopal” [S. BERNAL, Recuerdos de \u00c1lvaro del Portillo, p\u00e0g. 85].<\/p>\n (…)<\/p>\n \u00bb<\/span>Era la primera ordenaci\u00f3 de fidels de l’Opus Dei i va ser extremadament cuidada pel Fundador, tant per la qualitat dels professors escollits, com per la categoria humana i espiritual dels candidats. Com assenyalava el servent de D\u00e9u en una meditaci\u00f3 escrita el 1972: “De la nostra formaci\u00f3 apost\u00f2lica i espiritual, aix\u00ed com de la pastoral, no vam poder tenir millor mestre, perqu\u00e8 va ser el Pare mateix qui es va encarregar d’aquesta tasca. Van ser constants les converses en qu\u00e8 ens anava donant normes, consells, per a la nostra futura tasca de sacerdots. No se’m poden oblidar algunes passejades per les afores de Madrid, en qu\u00e8 caminant, al vespre, alguna vegada el Pare ens parlava del millor mitj\u00e0 de servir l’Obra” [cfr. Meditacions<\/i>, 25.VI.1972, AGP, JHG, E-74, pp. 2-3].<\/p>\n \u00bb<\/span>Per fi va arribar el 25 de juny, data de l’ordenaci\u00f3 sacerdotal. Joan Massi\u00e0 recordava que: “El nostre Fundador no va assistir a l’ordenaci\u00f3; va celebrar la Missa a Diego de Le\u00f3n, ajudat per D. Jos\u00e9 Mar\u00eda Albareda, i despr\u00e9s es van quedar al jard\u00ed per esperar els nous sacerdots. El primer a entrar per la porta lateral del jard\u00ed va ser D. \u00c1lvaro i li van seguir D. Jos\u00e9 Mar\u00eda i D. Jos\u00e9 Luis. El nostre Pare, que estava assegut en un banc del jard\u00ed, a penes els va veure, es va aixecar com mogut per un ressort i va anar a besar els palmells de les mans de D. \u00c1lvaro que, a la vegada, va agafar la m\u00e0 del nostre Pare per besar-se-la primer. El nostre Fundador no va cedir i llavors es va produir un emocionant i afectu\u00f3s tira i afluixa, dif\u00edcil d’oblidar. Com era d’esperar, el nostre Pare va acabar besant els palmells de les mans a D. \u00c1lvaro i, a continuaci\u00f3, les dels altres dos” [Testimoni de Joan Masi\u00e0 Mas-Bag\u00e0, AGP, APD, T-00503, p\u00e0g. 2].<\/p>\n (…)<\/p>\n \u00bb<\/span>L\u00f2gicament, sant Josepmaria va albergar molts projectes d’expansi\u00f3 de la tasca apost\u00f2lica amb l’ordenaci\u00f3 dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei. Precisament, anys despr\u00e9s, el servent de D\u00e9u recordava: “\u00c9s f\u00e0cil imaginar el Pare aquells dies, ple de goig i d’alegria, perqu\u00e8 una cosa, la necessitat de la qual la sentia tan al viu, i per la que tant havia resat i treballat, es realitzava. Hem sentit dir al nostre Pare que les ordenacions de les primeres promocions li havien donat una gran alegria, per\u00f2 al mateix temps tamb\u00e9 pena. Una pena que no era tristesa, sin\u00f3 el dolor de perdre per a l’apostolat de l’Obra uns laics grans, que tanta falta feien. \u00a1\u00c9rem tan pocs! Avui dia segueix patint per aquesta p\u00e8rdua, per\u00f2 la tasca que realitzen per tot el m\u00f3n aquests germans nostres sacerdots -elements d’unitat i de servei- compensa amb escreix la p\u00e8rdua que suposa l’ordenaci\u00f3 dels nostres germans” [cfr. Meditacions<\/i>, 25.VI.1972, AGP, JHG, E-74, p\u00e0g. 1].<\/p>\n L’ordenaci\u00f3 sacerdotal, 25 de juny de 1944<\/a><\/p><\/blockquote>\n<\/a><\/a>