\u201cQuan tenia 20 anys <\/b>-explicava-, vaig anar per primer cop per la resid\u00e8ncia d\u2019estudiants de I’Obra, all\u00e0 vaig poder descobrir un m\u00f3n nou, que era donar sentit a la vocaci\u00f3 i a les virtuts cristianes, aprendre a tractar amb D\u00e9u fins obtenir el concepte de Fill de D\u00e9u. I un lent per\u00f2 constant ascendir en les virtuts cristianes. \u00c9s a dir, que aprengu\u00e9rem a parlar amb D\u00e9u, a con\u00e8ixer I’amorosa provid\u00e8ncia divina, el sentit sobrenatural del treball que donava un sentit cristi\u00e0 complet a la nostra vida. I tot aix\u00f2 respirant un aire d’amistat que ens ensenyava a ser humils, desconfiant de nosaltres mateixos, per\u00f2 que obria un panorama en descobrir I’alegria de donar\u201d<\/b> (Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, Meditacions, 8, V,1972).<\/i><\/p>\n\n\n\n El cam\u00ed que inici\u00e0 a Ferraz el va portar m\u00e9s tard per tot el m\u00f3n; sempre disposat a servir on fes falta. Va impulsar la tasca apost\u00f2lica entre homes i dones de l\u2019Opus Dei als Estats Units, M\u00e8xic, Guatemala, Col\u00f2mbia, Anglaterra, Alemanya, Su\u00efssa i Barcelona. Va ser un viatger al servei de les \u00e0nimes. I aix\u00ed es pot comprovar en la biografia que es presentar\u00e0 a l\u2019esgl\u00e9sia on reposen les seves despulles, Santa Maria de Montalegre.<\/p>\n\n\n\n Fidel col\u00b7laborador de sant Josepmaria<\/b><\/p>\n\n\n\n El Dr. Hern\u00e1ndez Garnica va n\u00e9ixer a Madrid el 1913, i fou doctor enginyer de mines i tamb\u00e9 en ci\u00e8ncies naturals. Va fer el doctorat en sagrada teologia a la Universitat Lateranense de Roma amb una tesi en teologia moral que es titulava \u201cLa moral en els sistemes d’intervenci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d, dirigida pel fam\u00f3s te\u00f2leg Pietro Palazzini.<\/p>\n\n\n\n Deman\u00e0 l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei un any abans d’esclatar la guerra civil. Des de ben aviat va ser un bon suport pel seu fundador. Va ser un dels tres primers sacerdots de la prelatura. Reb\u00e9 l’ordenaci\u00f3 sacerdotal el 1944 i sant Josepmaria<\/a> li encarreg\u00e0 especialment que impuls\u00e9s la tasca apost\u00f2lica de les dones de l\u2019Opus Dei a Espanya, cosa que compagin\u00e0 amb altres moltes feines sacerdotals a Barcelona i arreu de l\u2019Estat, i tamb\u00e9 exercir el ministeri sacerdotal per altres pa\u00efsos adaptant-se a ambients i mentalitats ben diverses.<\/p>\n\n\n\n Va morir el 1972 a Barcelona amb fama de santedat, per un c\u00e0ncer a la base de la llengua. S’havia traslladat a Barcelona mesos abans per a ser tractat d’aquesta malaltia que, finalment, no super\u00e0. A poques setmanes del seu trasp\u00e0s va poder veure per \u00faltima vegada sant Josepmaria<\/a>, amb ocasi\u00f3 d’una catequesi a Barcelona i d’altres ciutats. A l’Escola esportiva Brafa, a Nou Barris, el fundador de l’Opus Dei va parlar d’ell, de la seva fortalesa d\u2019\u00e0nim i de l\u2019acceptaci\u00f3 de la voluntat de D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n Presentaci\u00f3 \u201cRoturando los caminos<\/b>\u201d<\/p>\n\n\n\n Dijous 30 de maig a les 19:00 h.<\/p>\n\n\n\n Sala d\u2019actes Santa Maria de Montalegre<\/p>\n\n\n\n C\/ Valdonzella, 13, 08001 \u2013 Barcelona<\/p>\n\n\n\n telf. 93 301 43 47<\/p>\n\n\n\n![\"Opus](\"http:\/\/www.opusdei.cat\/image\/roturando-los-caminos.gif\")
\n![\"Opus](\"http:\/\/www.opusdei.cat\/image\/roturando-los-caminos.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n