{"id":4364,"date":"2011-10-23T18:53:16","date_gmt":"2011-10-23T16:53:16","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/breu-semblanca-previa-al-trasllat-a-montalegre\/"},"modified":"2026-03-23T12:25:34","modified_gmt":"2026-03-23T11:25:34","slug":"breu-semblanca-previa-al-trasllat-a-montalegre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/breu-semblanca-previa-al-trasllat-a-montalegre\/","title":{"rendered":"Breu semblan\u00e7a pr\u00e8via al trasllat a Montalegre"},"content":{"rendered":"

Es recull a continuaci\u00f3 una breu semblan\u00e7a del Servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, poques setmanes abans del seu trasllat a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montalegre. Consta d’un perfil biogr\u00e0fic i tamb\u00e9 d’una explicaci\u00f3 detallada dels passos que s’han anat donant en el seu proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

\"\"Descarrega el tarjet\u00f3 d’invitaci\u00f3<\/a><\/p>\n

Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va n\u00e9ixer a Madrid el 17 de novembre de 1913. Va ser batejat als quatre dies del seu naixement. Va morir a Barcelona amb fama de santedat el 7 de desembre de 1972, d’un c\u00e0ncer a la base de la llengua.<\/p>\n

Doctor enginyer de mines i doctor en ci\u00e8ncies naturals per la Universitat Central de Madrid, ara Universitat Complutense. Doctor en sagrada teologia per la Universitat Lateranense de Roma.<\/p>\n

La mort sobtada del seu pare, l’agost de 1934, el va portar a replantejar-se el sentit de la seva exist\u00e8ncia. Pocs mesos despr\u00e9s va con\u00e8ixer sant Josepmaria, a trav\u00e9s d’uns amics i companys de curs. A partir de llavors va comen\u00e7ar a acudir a la Resid\u00e8ncia del carrer Ferraz 50 a Madrid, per formar-se amb m\u00e9s intensitat. All\u00e0 va descobrir la voluntat de D\u00e9u per a ell, i va demanar l’admissi\u00f3 a l’Opus Dei el 28 de juliol de 1935, poques setmanes despr\u00e9s que el seu amic i ve\u00ed, el Servent de D\u00e9u \u00c1lvaro del Portillo.<\/p>\n

Un any m\u00e9s tard va esclatar la guerra civil espanyola. Van ser tres anys de dures circumst\u00e0ncies, que el van fer madurar profundament. Va estar diverses vegades a punt de morir, fet que va deixar en la seva \u00e0nima el desig de buscar nom\u00e9s els b\u00e9ns que perduren. En acabar la guerra, a causa de la duresa dels esdeveniments viscuts i d\u2019una davallada de la seva salut, va tenir una crisi espiritual, que va resoldre el juny de 1939. Des de llavors la seva fidelitat fins a la mort va ser incommovible, i la seva vida cristiana un in crescendo de virtuts i gr\u00e0cies de D\u00e9u.<\/p>\n

El Servent de D\u00e9u va posar en joc tots els seus talents humans, i va viure oblidat de si mateix. Va realitzar els seus estudis universitaris amb brillantor i li van donar un bagatge de serietat professional i de capacitat d’observaci\u00f3 que van desenvolupar els dons naturals que havia rebut de D\u00e9u. Va treballar amb prestigi professional en l’empresa p\u00fablica d’Electricitat de Madrid. Per\u00f2 sobretot es va lliurar generosament als altres, en la vida quotidiana, mostrant el cam\u00ed de la santedat enmig del m\u00f3n.<\/p>\n

La responsabilitat de ser una de les primeres vocacions de l’Opus Dei el va esperonar sempre, en consci\u00e8ncia, a viure amb fidelitat els compromisos que havia adquirit, i a ser exemple de vida per als altres. D’altra banda va estar sempre agra\u00eft a D\u00e9u, per haver apr\u00e8s directament l’esperit de l’Obra de llavis del seu fundador.<\/p>\n

El 25 de juny del 1944 reb\u00e9 l\u2019ordenaci\u00f3 sacerdotal de mans de l’Arquebisbe de Madrid, Mons. Leopoldo Eijo y Garay. Despr\u00e9s, sant Josepmaria li encarreg\u00e0 especialment que impuls\u00e9s la tasca apost\u00f2lica de les dones de l\u2019Opus Dei a Espanya, cosa que compagin\u00e0 amb altres moltes feines sacerdotals a Barcelona i arreu de l\u2019Estat.<\/p>\n

M\u00e9s tard, va exercir el ministeri sacerdotal a la Gran Bretanya, Irlanda, Fran\u00e7a, \u00c0ustria, Alemanya, Su\u00efssa, B\u00e8lgica i Holanda. Aprengu\u00e9 diversos idiomes, s\u2019adapt\u00e0 als\u00a0 diferents ambients i s\u2019enfront\u00e0 a incomoditats de tot tipus en pa\u00efsos on la labor apost\u00f2lica de l\u2019Opus Dei tot just comen\u00e7ava. Aquestes viv\u00e8ncies el fan ser un bon exemple per a la reevangelitzaci\u00f3 de la vella Europa, a la qual instava constantment Joan Pau II i ara Benet XVI.<\/p>\n

Va patir amb gran paci\u00e8ncia i esperit de sacrifici diverses malalties, i de manera especial el llarg proc\u00e9s de la darrera, que dur\u00e0 m\u00e9s d\u2019un any. Per aquest motiu es trasllad\u00e0 a Barcelona el 1972, a fi de rebre un tractament m\u00e8dic nou. Poques setmanes abans del seu trasp\u00e0s el va veure el fundador de l\u2019Opus Dei, durant una llarga estada a Espanya en qu\u00e8 va tenir ocasi\u00f3 de realitzar una \u00e0mplia catequesi a Barcelona i altres indrets de Catalunya. En una reuni\u00f3 davant alguns milers de persones a l\u2019Escola Brafa, a Nou Barris, va parlar tamb\u00e9 d\u2019ell, de la seva fortalesa d\u2019\u00e0nim i de l\u2019acceptaci\u00f3 de la voluntat de D\u00e9u.<\/p>\n

Des del seu trasp\u00e0s a Barcelona, el 7 de desembre de 1972, la seva fama de santedat s’ha consolidat i est\u00e8s per tot el m\u00f3n. S\u00f3n moltes les persones que invoquen la seva intercessi\u00f3 per obtenir gr\u00e0cies de D\u00e9u. El proc\u00e9s d’investigaci\u00f3 sobre la seva vida, virtuts i fama de santedat va tenir lloc a Madrid, entre el 28 de febrer de 2005 i el 17 de mar\u00e7 de 2009.<\/p>\n

El 17 de de febrer de 2005 l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Madrid, Antonio Mar\u00eda Rouco Varela, va signar el Decret pel qual instava la introducci\u00f3 de la causa de canonitzaci\u00f3 del servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, i va nomenar el tribunal corresponent per a la seva instrucci\u00f3.<\/p>\n

La sessi\u00f3 d’obertura va tenir lloc a Madrid, el 28 de febrer de 2005, sota la presid\u00e8ncia de Mons C\u00e9sar Augusto Franco Mart\u00ednez, Bisbe Auxiliar de Madrid, per delegaci\u00f3 del Sr. Cardenal Arquebisbe de l’Arxidi\u00f2cesi. El Tribunal nomenat a aquest efecte va prendre declaraci\u00f3 a Madrid, des de l’11 d’abril de 2005 fins el 7 d’octubre de 2007.<\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3, el Sr. Cardenal Arquebisbe de Madrid va demanar el 21 de novembre de 2006 al Prelat de l’Opus Dei, Mons Javier Echevarr\u00eda, que nomen\u00e9s un tribunal Rogatorial a la C\u00faria Prelat\u00edcia de Roma, per tal de demanar la declaraci\u00f3 dels testimonis que vivien all\u00e0 o es despla\u00e7arien a Roma. El Prelat de l’Opus Dei va nomenar, mitjan\u00e7ant Decret del 2 de febrer de 2007, el corresponent tribunal. Del 4 de maig de 2007 al 16 de desembre de 2008, el tribunal Rogatorial reb\u00e9 la testificaci\u00f3 de 18 testimonis al llarg de 36 sessions, i va remetre les Actes el 27 de desembre de 2008, que es van incorporar a les Actes del Tribunal de Madrid.<\/p>\n

La sessi\u00f3 de cloenda va tenir lloc el 17 de mar\u00e7 de 2009, a la Cripta de la Bas\u00edlica Pontif\u00edcia de Sant Miquel, de Madrid, sota la presid\u00e8ncia de Mons. C\u00e9sar Augusto Franco Mart\u00ednez, Bisbe Auxiliar de Madrid, per delegaci\u00f3 del Sr. Cardenal Arquebisbe de l’Arxidi\u00f2cesi.<\/p>\n

El 18 de mar\u00e7 de 2010, la Congregaci\u00f3 per a les Causes dels Sants va emanar el Decret de Validesa de la Recerca diocesana, sobre la vida i virtuts del Servent de D\u00e9u.<\/p>\n

\n

\n

Breu semblan\u00e7a pr\u00e8via al trasllat a Montalegre<\/a><\/p><\/blockquote>\n