![\"\"](\"http:\/\/hernandezgarnicacat.wordpress.com\/wp-content\/uploads\/2010\/05\/img_1654.jpg\")
<\/a>\u00abDesitjo en primer lloc agrair al rector de l’Esgl\u00e9sia de Montalegre i a la direcci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 d’amics del Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica l’amable invitaci\u00f3 que m’han cursat per estar aquesta tarda aqu\u00ed. Tamb\u00e9 agrair l’afecte i la professionalitat que han posat en aquesta acurada edici\u00f3 de la meva semblan\u00e7a del Servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica. Donat que els sants s\u00f3n eternament agra\u00efts, estic segur que aquest esfor\u00e7 ser\u00e0 compensat amb gr\u00e0cies del cel i la seguretat de les seves oracions davant de D\u00e9u Nostre Senyor. Sento no poder parlar amb flu\u00efdesa el catal\u00e0, de manera que els demano disculpes i venia per prosseguir en castell\u00e0.\u00bb<\/p>\n\n\n\n En els anys 60, en una entrevista concedida pel fundador de l’Opus Dei a un periodista itali\u00e0 deia aquestes paraules: \u00abL’Obra no es basa en l’entusiasme, sin\u00f3 en la fe. Els anys del principi -llargs anys- van ser molt durs, i nom\u00e9s es veien dificultats. <\/strong>L’Opus Dei va tirar endavant per la gr\u00e0cia divina, i per l’oraci\u00f3 i el sacrifici dels primers, sense mitjans humans. <\/strong>Nom\u00e9s hi havia joventut, bon humor i el desig de fer la voluntat de D\u00e9u. Des del principi, l’arma de l’Opus Dei ha estat sempre la preg\u00e0ria, la vida lliurada, el silenci\u00f3s renunciant a tot el que \u00e9s egoisme, per servir a les \u00e0nimes<\/strong>\u00bb (Converses amb Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, ed. Rialp, Madrid 1987, n.68).<\/p>\n\n\n\n En aquestes paraules hi ha un atape\u00eft resum de l’esperit de l’Opus Dei i tamb\u00e9 un delicat elogi dels que van seguir al seu Fundador en els primers anys, quan estava tot per fer. Van viure de la seva fe en D\u00e9u i de la seva confian\u00e7a a sant Josepmaria. Aquest \u00e9s el cas del servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica que lliur\u00e0 la seva vida a D\u00e9u en l’Opus Dei el 28 de juliol del 1935.<\/p>\n\n\n\n El Servent de D\u00e9u, doctor enginyer de mines, doctor en ci\u00e8ncies naturals, va exercir la seva professi\u00f3 a l’empresa Electra de Madrid. Posteriorment, el 25 de juny de 1944, va rebre l’ordenaci\u00f3 sacerdotal, de mans de l’Arquebisbe de Madrid Monsenyor Leopoldo Eijo i Garay. Despr\u00e9s, sant Josepmaria li va encarregar especialment l’impuls de la tasca apost\u00f2lica de l’Opus Dei entre les dones, el que va compaginar amb moltes altres tasques sacerdotals per tot l’estat. M\u00e9s tard, va marxar a desenvolupar el seu ministeri sacerdotal en diversos punts d’Europa. Va treballar al Regne Unit, Irlanda, Fran\u00e7a, \u00c0ustria, Alemanya, Su\u00efssa, B\u00e8lgica i Holanda. Va morir amb fama de santedat a Barcelona el 7 de desembre de 1972. L’haver caminat per llocs tan diferents, en cont\u00ednua adaptaci\u00f3 a diverses cultures i ambients, li fa ser un bon exemple per a l’evangelitzaci\u00f3 de la vella Europa.<\/p>\n\n\n\n Aquest cas i d’altres que podrien obrir-se en el futur, mostren aquesta corona de fills que van ser fidels a l’esperit de l’Opus Dei. Tant de bo que de l’exemple i amistat amb sant Josepmaria sorgeixin molts homes i dones que, amb la gr\u00e0cia de D\u00e9u, arribin a la santedat, i amb ella il\u00b7luminin el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Els sants: amics de D\u00e9u i dels homes<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Sant Pare Benet XVI a l’Enc\u00edclica Deus Caritas est<\/em> es plantejava una pregunta molt interessant: Com puc estimar a qui no veig? En la resposta tenim la clau de les meves paraules d’aquesta tarda: \u00abDe fet, D\u00e9u \u00e9s visible de moltes maneres. En la hist\u00f2ria d’amor que ens narra la B\u00edblia, Ell surt al nostre encontre, tracta d’atraure, arribant fins a l’\u00daltim Sopar, fins al Cor traspassat a la creu, fins a les aparicions del Ressuscitat i les grans obres mitjan\u00e7ant les quals Ell, per l’acci\u00f3 dels Ap\u00f2stols, ha guiat el caminar de l’Esgl\u00e9sia naixent. El Senyor tampoc ha estat absent en la hist\u00f2ria successiva de l’Esgl\u00e9sia: sempre ve a trobar-nos a trav\u00e9s dels homes en qu\u00e8 Ell es reflecteix, mitjan\u00e7ant la seva Paraula, en els Sagraments, especialment l’Eucaristia. En la lit\u00fargia de l’Esgl\u00e9sia, en la seva preg\u00e0ria, a la comunitat viva dels creients, experimentem l’amor de D\u00e9u, percebem la seva pres\u00e8ncia i, d’aquesta manera, aprenem tamb\u00e9 a recon\u00e8ixer en la nostra vida quotidiana\u00bb (N.17).<\/p>\n\n\n\n En efecte, a trav\u00e9s de les vides dels cristians que han estat fidels fins a la mort, es mostra la cara amable de Jes\u00fas. En aquest encreuament diari del temporal amb l’etern, del finit amb l’infinit, del natural amb el sobrenatural, els sants s\u00f3n un exemple de la felicitat que d\u00f3na l’amistat amb Jesucrist.<\/p>\n\n\n\n D’entre tots els sants, d’aquells que han aconseguit la benauran\u00e7a, l’Esperit Sant tria alguns perqu\u00e8 siguin models i intercessors davant del Poble de D\u00e9u. Avui, com en tota la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia, hi ha sants i s’obren nous processos de canonitzaci\u00f3. En el pontificat de Joan Pau II han estat elevats als altars un bon nombre d’ells. Homes i dones de tota classe i condici\u00f3. Benet XVI ha prosseguit aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Precisament Benet XVI, el 24 d’abril de 2006, amb ocasi\u00f3 de la sessi\u00f3 plen\u00e0ria de la Congregaci\u00f3 per a les Causes dels sants, recordava que per posar en marxa un proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3 \u00e9s essencial la fama de santedat: \u00ab\u00c9s evident que no es podr\u00e0 iniciar una causa de beatificaci\u00f3 i canonitzaci\u00f3 si no s’ha comprovat la fama de santedat, encara que es tracti de persones que es van distingir per la seva coher\u00e8ncia evang\u00e8lica i per particulars m\u00e8rits eclesials i socials\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Efectivament, el motor d’una causa de canonitzaci\u00f3 \u00e9s la fama de santedat i favors d’un servent de D\u00e9u. Una vegada concl\u00f2s el proc\u00e9s dioces\u00e0 del servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica, queda esperar el judici de l’Esgl\u00e9sia. Mentre, el que hem de fer nosaltres \u00e9s meditar sobre la seva vida i acudir a la seva intercessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 significa el Servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica per a les persones, de tot tipus i condici\u00f3, que acudeixen a ell, com intercessor davant D\u00e9u? La resposta \u00e9s senzilla: un amic. Els sants s\u00f3n amics dels homes: un amic que est\u00e0 sempre al nostre costat per ajudar-nos a arribar a la meta de la vida, que \u00e9s l’altra Vida.<\/p>\n\n\n\n Tots els homes hem rebut la invitaci\u00f3 de D\u00e9u a la seva intimitat enmig del m\u00f3n, el Dr. Jos\u00e9 Mar\u00eda \u00e9s un amic que ja ha recorregut aquest mateix cam\u00ed, i ara d’alguna manera, torna i es posa al nostre costat a rec\u00f3rrer-lo, mantenint al mateix temps la mirada en D\u00e9u i, des de D\u00e9u, la mirada en nosaltres.<\/p>\n\n\n\n Fa uns trenta anys, un malagueny d’Antequera tornava a casa en aquella bonica ciutat andalusa. Venia de Sevilla, on havia conegut el fundador de l’Opus Dei. Va reunir els seus fills i els va dir: he conegut a una persona santa que m’ha ensenyat a estimar D\u00e9u en el treball professional. I com treballar, treballar, tots hem de treballar; he pensat que haur\u00edeu con\u00e8ixer-lo, perqu\u00e8 aix\u00ed mateu dos pardals d’un tret: treballeu i trobeu a D\u00e9u, que \u00e9s el que us portar\u00e0 al cel.<\/p>\n\n\n\n Es compleix a la lletra el que tantes vegades hem vist a la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia. Els sants s\u00f3n amics de D\u00e9u i dels homes. Han recorregut el seu cam\u00ed i han assolit la benauran\u00e7a, i ara estan al costat nostre amb la for\u00e7a de l’exemple de les seves vides i amb la constant intercessi\u00f3 davant D\u00e9u, per a les nostres necessitats materials i espirituals.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>