{"id":4343,"date":"2009-12-27T18:19:25","date_gmt":"2009-12-27T17:19:25","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/una-familia-cristiana-gust-de-llar\/"},"modified":"2026-03-23T12:26:27","modified_gmt":"2026-03-23T11:26:27","slug":"una-familia-cristiana-gust-de-llar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/noticies\/una-familia-cristiana-gust-de-llar\/","title":{"rendered":"Una fam\u00edlia cristiana: gust de llar"},"content":{"rendered":"

Reprodu\u00efm unes p\u00e0gines de \u00abApuntes sobre la vida del fundador del Opus Dei\u00bb, de Salvador Bernal. Explica el patiment i l’afecte de sant Josepmaria davant la malaltia de D. Jos\u00e9 M\u00aa Hern\u00e1ndez de Garnica i d’altres membres de l’Opus Dei.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
El 25 maig 1975 rep la medalla d'or de Barbastre, ciutat natal de sant Josepmaria <\/figcaption><\/figure>\n

\u00abMoltes vegades -expressa D. Jos\u00e9 Lu\u00eds M\u00fazquiz, un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei, juntament amb D. \u00c1lvaro del Portillo i D. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez de Garnica- he vist el Pare, tot i tenir molta feina, passar temps al costat d’un malalt, donant-li visi\u00f3 sobrenatural, explicant-li coses per distreure’l, fent alguna norma de pietat amb ell\u00bb.<\/p>\n

En els anys setanta, quan va comen\u00e7ar a estar molt malalt D. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez de Garnica -Mons. Escriv\u00e0 de Balaguer sempre es dirigia a ell pel seu sobrenom familiar, \u00abChiqui\u00bb-, D. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz va rebre el febrer de 1972 una carta de D. \u00c1lvaro, dient-li que \u00abChiqui est\u00e0 molt malament de salut\u00bb, i que vol \u00abel Pare que t’ho escrigui jo directament perqu\u00e8 preguis per ell\u00bb. Al llegir aix\u00f2, D. Jos\u00e9 Luis va recordar\u00a0 que, de la mateixa manera que, amb la malaltia d’Isidoro Zorzano -com les mares quan tenen els seus fills petits malalts- el Pare pressentia alguna cosa greu, abans del diagn\u00f2stic dels metges. El mateix succe\u00efa en aquesta ocasi\u00f3: D. Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez de Garnica havia anat a Roma i quan el Pare el va veure, el va enviar immediatament a que li fessin una revisi\u00f3 m\u00e8dica a fons.<\/p>\n

La vig\u00edlia de la Festa de la Immaculada -7 de desembre del 1972- va morir a Barcelona D. Jos\u00e9 Mar\u00eda. Poc despr\u00e9s, D. Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz rebia una carta de Roma:<\/p>\n

M’ha arribat fa uns moments la doloros\u00edssima not\u00edcia de la mort de Chiqui (a.c.s.). <\/strong>Ben purificat se’ns l’ha volgut emportar el Senyor. No puc ocultar que he patit -que pateixo molt-, que he plorat.<\/strong>
\nFes molts sufragis per ell, i demana a tots que els facin, encara que estic segur que ja no els necessitar\u00e0. Encomana-li -jo ho he fet des del primer moment- totes les coses que portem al cor, que Chiqui seguir\u00e0 empenyent, com ha fet sempre, molt a prop de la Sant\u00edssima Verge.
\nQue estiguis ser\u00e8 i amb pau: el Senyor sap m\u00e9s. <\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed en la mort, com en la vida. Encarnaci\u00f3n Ortega subratlla la delicada tendresa del Pare: \u00abIntu\u00efa les nostres preocupacions, el nostre estat d’\u00e0nim\u00bb. I detalla manifestacions ben concretes de com feia compatible aquest afecte seu -matern- amb l’energia en la correcci\u00f3 i la fortalesa d’un pare que sap exigir als seus fills, tamb\u00e9 perqu\u00e8 els vol. Aix\u00ed, quan arribaven a Roma associades de l’Obra, sovint per cursar estudis, es preocupava que se’ls facilit\u00e9s l’ambientaci\u00f3, especialment si venien de pa\u00efsos llunyans, molt diferents: evitar els rigors del clima, fer que s’incorporessin gradualment als \u00e0pats italians, proporcionar-los la companyia de persones que parlessin el seu idioma.<\/p>\n

Encarnaci\u00f3n Ortega estava a Londres el setembre de 1960. Poc abans, algunes associades de l’Opus Dei havien marxat a Osaka i Nairobi. Comen\u00e7aven el treball apost\u00f2lic de l’Obra, com sempre, amb molt pocs mitjans materials. El Fundador, que per aquells dies es trobava a Londres, sentia en el seu cor la necessitat de trucar per tel\u00e8fon per tenir not\u00edcies directes d’elles. Va preguntar quant costaria, i va calcular que, prescindint d’altres coses, podrien fer aquesta despesa. I ho va fer. El va v\u00e8ncer el seu cor de Pare.<\/p>\n

Per\u00f2 l’afecte no exclo\u00efa la fortalesa, que era una manera diferent de manifestar aquest afecte. Mai va deixar de corregir: ni en assumptes de fons, en que estaven en joc aspectes medul\u2219lars de l’esperit de l’Opus Dei, ni en q\u00fcestions menudes, aparentment sense import\u00e0ncia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 sabia estimar, va saber corregir. Els seus advertiments no ferien, no aplanaven. Posava tal afecte -per en\u00e8rgica i clara que fos la correcci\u00f3-, que tots se sentien estimats, i animats a fer les coses b\u00e9.<\/p>\n

Aquest afecte determina que l’Opus Dei sigui fam\u00edlia, fora de tot eufemisme. I aquest afecte arriba especial\u00edssim a les fam\u00edlies dels socis de l’Obra.<\/p>\n

Fruit de la seva meditaci\u00f3 del cinqu\u00e8 misteri de goig del Sant Rosari -el Nen perdut i trobat al Temple-, el fundador de l’Opus Dei havia escrit: (…) I, en consolar-nos amb el goig de trobar Jes\u00fas -, tres dies <\/strong>d’abs\u00e8ncia! – disputant amb els mestres d’Israel (Le., II, 46), quedar\u00e0 molt gravada en la teva \u00e0nima i en la meva l’obligaci\u00f3 de deixar als de casa nostra per servir al Pare Celestial.<\/strong><\/p>\n

Era una obligaci\u00f3 clara, sempre viscuda aix\u00ed en l’Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 tamb\u00e9, sempre que fos possible, volia el fundador de l’Opus Dei que els socis de l’Obra que no vivien amb els seus pares els acompanyessin en els moments durs, si m\u00e9s no -quan els resultava impossible estar f\u00edsicament al seu costat- amb la seva preg\u00e0ria incessant, amb les seves cont\u00ednues cartes, o amb la companyia d’altres socis de l’Obra.<\/p>\n

Ho va viure aix\u00ed. I va ensenyar a viure-ho als m\u00e9s joves, que -per temperament, gaireb\u00e9 per llei de vida- podien encobrir l’amor i l’agra\u00efment cap als seus pares amb un cert i aparent -de vegades simplement mandr\u00f3s- distanciament.<\/p>\n

Com anota D. Remigio Abad, que des de fa anys \u00e9s capell\u00e0 de Xaloc, obra apost\u00f2lica promoguda per l’Opus Dei a Hospitalet de Llobregat, \u00abem va ensenyar a estimar als meus pares amb un afecte m\u00e9s intens; en diverses ocasions em va preguntar -sabia que jo era mandr\u00f3s per escriure-: Quants dies fa que no escrius als teus pares? Ell els encomanava cada dia a la Santa Missa-.<\/p>\n

Quan li parlaven de pares que no acaben d’estar contents que els seus fills fossin socis de l’Obra, era a aquests, generalment, i amb tota ra\u00f3, a qui tirava la culpa. Perqu\u00e8 no sabien ser fidels, en la pr\u00e0ctica, a l’esperit de l’Obra. Una mare brasilera escrivia el 1974 el seu fill, despr\u00e9s de con\u00e8ixer a Monsenyor Escriv\u00e0 de Balaguer:
\n\u00abEstimat fill:
\n\u00abDespr\u00e9s de set anys, puc novament mirar-te als ulls i dir-te: realment va ser millor aix\u00ed. Realment havia de ser aix\u00ed.
\n\u00abAra ja puc veure una creu, una esgl\u00e9sia, sense sentir dolor en el cor. S\u00ed, ara ja puc veure que no te’m van robar. Que tu havies de marxar. I que el teu m\u00f3n \u00e9s meravell\u00f3s.
\n\u00abTu, fill meu, ets un privilegiat. \u00a1Com em va canviar el Pare! Ell em va tornar a tu. I tamb\u00e9 a D\u00e9u, a qui ara puc estimar.
\n\u00abFill meu, procura seguir els ensenyaments del Pare. Per a mi \u00e9s com si fos el mateix amor de Crist \u00ab.<\/p>\n

El cor del fundador de l’Opus Dei era de deb\u00f2 patern. Per aix\u00f2 comprenia molt b\u00e9 els sentiments de tots els pares. I per aix\u00f2 tenia sempre en compte a les fam\u00edlies dels socis de l’Obra. Quan les necessitats del treball els portaven lluny, els animava sempre a que els escrivissin sovint, a que els donessin bones not\u00edcies, a que els fessin part\u00edcips de la seva alegria: ja que la felicitat del fill \u00e9s el que m\u00e9s alegra el cor d’uns pares.<\/p>\n

Ho va viure aix\u00ed, amb tots, fins i tot en els moments terribles de la guerra d’Espanya. Li emocionava molt a Enric Espin\u00f3s Radu\u00e1n, que va estar unes hores amb el Pare a Val\u00e8ncia, l’octubre de 1937, quan va passar per all\u00e0 cam\u00ed de Barcelona. Espin\u00f3s va anar a acomiadar a l’estaci\u00f3 al seu cos\u00ed Francisco Botella. D’aquella entrevista conserva una impressi\u00f3 de serenitat i de pau, d’immensa confian\u00e7a en D\u00e9u. M\u00e9s endavant Paco es reuniria amb D. Josepmaria a Barcelona, i estaria amb ell fins a creuar els Pirineus. Uns mesos despr\u00e9s Enric Espin\u00f3s va comen\u00e7ar a rebre cartes signades per Isidor, Zorzano donant-li detalls sobre els seus passos des de Val\u00e8ncia a Burgos: \u00abEra una mostra de fina caritat amb mi i amb els pares de Paco, no hi ha dubte que ho feia per suggeriment del Pare, ja que jo no coneixia Isidoro \u00ab.<\/p>\n

Tamb\u00e9 Pedro Casciaro va tenir ocasi\u00f3 d’experimentar-ho per aquells dies. Havia parlat moltes vegades al Fundador de l’Obra sobre la vida espiritual del seu pare, home de virtuts humanes i gran bondat, per\u00f2 al que la seva preocupaci\u00f3 per millorar les condicions dels obrers el va portar a militar en un partit pol\u00edtic que va ser derivant cap a postures cada vegada m\u00e9s anticlericals. Dins d’aquest ambient, es retreia de pr\u00e0ctiques externes de la religi\u00f3. Don Josepmaria animava a Pedro a invocar confiadament a la Sant\u00edssima Verge. El desembre de 1937, despr\u00e9s d’arribar a Andorra, va voler passar per Lourdes abans de tornar a Espanya. Pedro es disposava a ajudar-lo en la Missa que anava a celebrar. Ja al peu de l’altar, es va tornar delicadament cap a ell, que estava agenollat a la grada, i li va dir en veu baixa: -Suposo que oferir\u00e0s la Missa pel teu pare, perqu\u00e8 el Senyor li doni molts anys de vida cristiana<\/strong>. Don Pedro Casciaro va quedar sorpr\u00e8s: \u00abRealment jo en aquell moment no havia fet aquesta intenci\u00f3, per\u00f2 li vaig contestar en el mateix to: -Ho far\u00e9, Pare\u00bb.<\/p>\n

Quan va acabar la guerra, el seu pare va haver d’exiliar-se. Va patir moltes privacions, per\u00f2 el Senyor el va moure a viure com a cristi\u00e0 fervor\u00f3s, amb una pietat sincera. Durant els darrers onze anys de la seva vida -va morir amb molta pau el 10 de febrer de 1960, vig\u00edlia de la festa de la Mare de D\u00e9u de Lourdes- va ser home de preg\u00e0ria, de Missa i comuni\u00f3 di\u00e0ries. Va estimar molt al Fundador de l’Opus Dei i era Cooperador de l’Obra.<\/p>\n

Quan l’Opus Dei va cr\u00e9ixer pel m\u00f3n, no va disminuir l’afecte. \u00c9s una cosa que no pot atribuir-se a causes humanes: persones de races i temperaments molt diversos, que no coneixien el castell\u00e0 i potser mai havien vist f\u00edsicament a Escriv\u00e0 de Balaguer, el tractaven -el volien- com a aut\u00e8ntic Pare. I \u00e9s que era Pare de deb\u00f2. Ho feia notar un destacat pedagog espanyol, V\u00edctor Garc\u00eda-Hoz, que l’havia conegut el 1939: \u00abUna de les coses que m\u00e9s em va cridar l’atenci\u00f3 en els darrers anys del Pare va ser veure com en les catequesis multitudin\u00e0ries, en tert\u00falies de centenars i fins i tot milers de persones, sabia conversar amb aire d’intimitat. \u00c9s cosa que no m’explico sin\u00f3 per una gr\u00e0cia especial de D\u00e9u\u00bb.<\/p>\n

El Fundador de l’Opus Dei havia recomanat i practicat sempre l’apostolat personal, d’amistat i confid\u00e8ncia. Per\u00f2 a mesura que el desenvolupament de l’Obra va anar fent impossible que reb\u00e9s i parl\u00e9s amb tots i cada un dels que volien escoltar el seu ensenyament, va sorgir amb naturalitat aquest tipus de tert\u00falies, en algunes de les quals van arribar a participar m\u00e9s de cinc mil persones al voltant d’Escriv\u00e0 de Balaguer. Era sorprenent comprovar que mai resultaven massives, sin\u00f3 que tenien l’ambient d’una reuni\u00f3 familiar. Tots se sentien en fam\u00edlia, identificats amb qui anava preguntant o explicant coses: tant una senyora de vuitanta anys, com un noi de quinze, un casat amb molts fills o una dona soltera, un obrer, un professor universitari o una artista de cinema … Els temes de conversa sorgien de problemes o inquietuds personals. El Pare mantenia el to personal, \u00edntim. I tots s’unien en la mateixa preocupaci\u00f3 i rebien les seves respostes com si es dirig\u00eds a cada un en particular.<\/p>\n

D’algunes d’aquestes tert\u00falies es conserven imatges filmades en color, amb so directe. Una sola d’aquestes pel\u00b7l\u00edcules descriu millor que moltes p\u00e0gines com era el fundador de l’Opus Dei i com volia a totes les persones que s’apinyaven al seu costat. El 16 juny 1974 la reuni\u00f3 va ser en un sal\u00f3 enorme del Palau de Congressos General San Mart\u00edn, de Buenos Aires. Es va iniciar amb unes paraules molt breus:
\nNo us cridar\u00e0 l’atenci\u00f3 si us dic -perqu\u00e8 us semblar\u00e0 l\u00f2gic- que jo aquest mat\u00ed, a la Santa Missa, m’he recordat molt de vosaltres, i tamb\u00e9 en l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies. He demanat al Senyor per cadasc\u00fa: per les seves preocupacions, per les seves ocupacions, pels seus afectes, pels seus interessos, per la seva salut temporal, material, i per la seva salut espiritual. Perqu\u00e8 us vull feli\u00e7os. I recordava que an\u00e0vem a semblar aqu\u00ed com una multitud. Ja estem acostumats a l’Opus Dei, i sabem que no som aix\u00f2: som una fam\u00edlia. Als dos minuts de parlar, la multitud es converteix en un grupet. Parlem amb l’afecte de mitja dotzena de persones que s’entenen.<\/strong><\/p>\n

Poc despr\u00e9s, un paraguai\u00e0 va assenyalar que la seva mare, de l’Obra, havia mort resant pel seu fundador. Una dona, el marit era de l’Opus Dei, volia saber qu\u00e8 li faltava a ella per decidir-se tamb\u00e9. Un altre estava preocupat perqu\u00e8, de vegades, la intensitat del treball professional fa m\u00e9s dif\u00edcil donar-li sentit sobrenatural. Despr\u00e9s va prendre la paraula un soci de l’Obra, que estava all\u00e0 amb la seva mare, v\u00eddua, inquieta pel que pogu\u00e9s ser del seu fill quan arrib\u00e9s a vell …
\n-Diu que no vaig a tenir fam\u00edlia … I com ella est\u00e0 aqu\u00ed, al costat meu, jo vull que vost\u00e8 li expliqui que tenim fam\u00edlia, que ens estimem molt, i que a m\u00e9s som sempre joves, com vost\u00e8 …<\/p>\n

Escriv\u00e0 de Balaguer il\u00b7lustr\u00e0 la seva resposta amb una an\u00e8cdota antiga. Una vegada un gran personatge va atacar un soci de l’Obra, perqu\u00e8 aquest, en l’exercici de la seva llibertat civil, havia manifestat la seva disconformitat. Entre altres coses, va parlar de que aquest soci de l’Obra no tenia fam\u00edlia. Llavors, el fundador de l’Opus Dei va anar a veure’l, i li va dir: -T\u00e9 la meva fam\u00edlia, t\u00e9 la meva llar.<\/strong> Aquell personatge va demanar perd\u00f3. I continuava: Tu ja saps que el teu fill t\u00e9 fam\u00edlia i t\u00e9 llar, i que morir\u00e0 envoltat dels seus germans amb un afecte immens. <\/strong>Feli\u00e7 de viure i feli\u00e7 de morir! Sense por a la vida i sense por a la mort! (…) \u00c9s el millor lloc per viure i el millor lloc per a morir: l’Opus Dei! Que b\u00e9 s’est\u00e0, fills meus! <\/strong><\/p>\n

Molts van apreciar aquell dia que all\u00e0 -al Palau de Congressos- havia gust de primitiva cristiandat, que vibrava amb un sol cor, amb una sola \u00e0nima, amb un \u00fanic afecte. I entendre que, veritablement, l’Opus Dei \u00e9s llar, ple d’afecte hum\u00e0 i delicadeses santes.<\/p>\n

Dos anys abans, el 22 de novembre de 1972, a Barcelona, una noia jove va manifestar al Pare, en una reuni\u00f3 semblant:
\n-L’altre dia vaig estar tamb\u00e9 en una tert\u00falia amb vost\u00e8. En sortir, una amiga em va dir: -T’has fixat en aquests sacerdots que estaven amb el Pare? Segur que l’han sentit milers de vegades dir les mateixes coses. I, per\u00f2, amb quin afecte el miraven. Com s’estima la gent de l’Opus Dei!<\/p>\n

La resposta va ser r\u00e0pida, immediata, emocionada:
\n– Doncs s\u00ed! Ens estimem! S\u00ed, senyor. Ens estimem! I \u00e9s la millor floreta que ens poden dir. Perqu\u00e8 dels primers fidels afirmaven els pagans: mireu com s’estimen.<\/strong> <\/strong><\/p>\n

Una fam\u00edlia cristiana: gust de llar<\/a><\/p><\/blockquote>\n