{"id":4340,"date":"2009-12-03T20:46:01","date_gmt":"2009-12-03T19:46:01","guid":{"rendered":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/noticias\/jose-maria-hernandez-garnica-sacerdot-numerari-de-lopus-dei\/"},"modified":"2026-03-23T12:26:34","modified_gmt":"2026-03-23T11:26:34","slug":"jose-maria-hernandez-garnica-sacerdot-numerari-de-lopus-dei","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/vida-den-chiqui\/jose-maria-hernandez-garnica-sacerdot-numerari-de-lopus-dei\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Maria Hern\u00e1ndez Garnica, sacerdot numerari de l’Opus Dei"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/h3>\n

Un m\u00f3n nou<\/h3>\n

Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica va n\u00e9ixer a Madrid el 17 de novembre de 1913, en el si d’una fam\u00edlia cristiana de bona posici\u00f3 social. Els trets de la seva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia s\u00f3n els d’un jove responsable i bon cristi\u00e0. “Chiqui”, com li deien molts, va estudiar enginyeria en l’especialitat de Mines, amb gran intensitat, obtenint els primers llocs (el quart, el segon, el tercer) en les diverses promocions de cada curs.
\nA la tardor de 1934, poc temps despr\u00e9s de perdre el seu pare, que havia mort aquell estiu a causa d’una malaltia, va tornar a Madrid. Comen\u00e7ava una etapa decisiva en la seva vida. Un company de curs, Mateu Az\u00faa, el va convidar a la Resid\u00e8ncia DYA, un afany apost\u00f2lic de sant Josepmaria.
\nEn arribar a la resid\u00e8ncia estaven fent arranjaments materials, i sant Josepmaria, amb la seva cordialitat i espontane\u00eftat el va convidar a col\u00b7laborar:<\/p>\n

– Home, Chiqui, molt b\u00e9! Te, agafa aquest martell i uns claus i, \u00a1hala!, A clavar all\u00e0 dalt.<\/p>\n

Aquell gest inicial de confian\u00e7a li va agradar i molt aviat va comen\u00e7ar a tenir direcci\u00f3 espiritual amb el Pare, com deien al fundador de l’Opus Dei, i a incorporar a la seva vida el missatge cristi\u00e0 de sant Josepmaria: la sa0ntedat en la vida quotidiana per mitj\u00e0 del treball.
\nAnys m\u00e9s tard rememorava aquest succ\u00e9s: “all\u00e0 vaig poder descobrir un m\u00f3n nou (…) que era treure sentit a la vocaci\u00f3 i a les virtuts cristianes, aprendre a tractar amb D\u00e9u fins a arribar al concepte de fill de D\u00e9u. I en tot aix\u00f2 un lent, per\u00f2 constant, ascendir en les virtuts cristianes. ”
\nA poc a poc, D\u00e9u va anar entrant amb m\u00e9s intensitat en la seva \u00e0nima, fins que va descobrir que li demanava el lliurament de tota la vida al seu servei a l’Opus Dei. Respongu\u00e9 amb plena generositat a la crida de D\u00e9u el 28 de juliol de 1935.<\/p>\n

Guerra civil<\/h3>\n

Un any despr\u00e9s va esclatar la guerra civil espanyola i com tants joves de generaci\u00f3, va patir nombroses perip\u00e8cies. El 10 de novembre de 1936 va ser empresonat a la Pres\u00f3 Model, acusat de desafecci\u00f3 al r\u00e8gim i condemnat a mort per un tribunal popular. D’all\u00e0 el van portar a la pres\u00f3 de sant Ant\u00f3n, de la qual treien a molts per afusellar de forma indiscriminada.<\/p>\n

Compte un dels que el van con\u00e8ixer: “Potser el que va patir durant els mesos de pres\u00f3 en la guerra civil espanyola el va deixar com un segell gravat al cor. El fet d’haver vist la mort tan segura i propera, segurament li va obrir els ulls sobre el poc que \u00e9s tot el terreny. D. Jos\u00e9 Maria ens ho va explicar en tert\u00falies un parell de vegades: estava condemnat a mort i ja l’havien pujat al cami\u00f3 amb tots els altres per afusellar, quan un dels carcellers, li va dir: -Tu, baixa’t.<\/p>\n

Aix\u00ed es va salvar. Tot els altres van ser afusellats. Penso que aquestes experi\u00e8ncies potser van contribuir a que D. Jos\u00e9 Mar\u00eda estigu\u00e9s tan desenganxat de tot el terreny i fins i tot de la seva pr\u00f2pia vida”.<\/p>\n

El febrer de 1937 el van traslladar a una pres\u00f3 de Val\u00e8ncia, on el van tenir completament incomunicat durant uns mesos, fins que va ser posat en llibertat el mes de juny.<\/p>\n

Per\u00f2 amb la llibertat no va arribar la pau: despr\u00e9s de treballar a Rodalquilar, on va estar a punt de morir en una emboscada, va haver de tornar a Val\u00e8ncia, per incorporar-se a l’ex\u00e8rcit republic\u00e0. Va ser destinat a transmissions a Madrid, en un front sense activitat, on va poder trobar de nou al fundador de l’Opus Dei, que el va encoratjar en la seva dif\u00edcil situaci\u00f3.<\/p>\n

Quan va acabar la guerra Jos\u00e9 Mar\u00eda acusava f\u00edsicament els forts patiments de la pres\u00f3 i el front. Sant Josepmaria l’encoratjava a les seves cartes, com en aquesta del 27.IV.1939:<\/p>\n

“Estimad\u00edssim Chiqui: pels desigs teus pots deduir els que tinc, d’abra\u00e7ar i xerrar. Si em necessites, far\u00e9 un viatge de seguida encara que sigui a la fi del m\u00f3n. Tu tens la paraula. Anima’t. Despr\u00e9s del que has patit (…), necessites refer-te. Despr\u00e9s … \u00a1Veur\u00e0s com reaccionar i que b\u00e9 treballar\u00e0s!”
\nEl mar\u00e7 de 1940, m\u00e9s recuperat f\u00edsicament, va acabar brillantment la carrera. Francisco Ponz el recordava aix\u00ed: “Alt, aparentment fornit encara que la seva salut no fos bona, de cabell fosc i ampla front, d’ulls vius i mirada aguda i brillant, era de tracte simp\u00e0tic i senzill. (…) S’estava b\u00e9 al seu costat, per l’agudesa del seu pensament, la noblesa del seu cor i la claredat de la seva paraula plena d’afecte fort i profund”. El defineix com un “home lleial a tota prova, vivia la seva vocaci\u00f3 a l’Opus Dei amb total fidelitat al Senyor i al fundador i a aix\u00f2 supeditava tota la resta”.<\/p>\n

Sacerdot<\/h3>\n

“Aquells primers anys despr\u00e9s de la guerra espanyola en els que materialment va haver de tornar a comen\u00e7ar des de zero -explicava Jos\u00e9 Mar\u00eda- van ser anys molt durs, per les circumst\u00e0ncies externes en les que viv\u00edem: la persecuci\u00f3 dels bons, amb tanta cal\u00famnia que pesava sobre l’Obra, la falta de mitjans materials”.<\/p>\n

El 1940 el fundador li havia proposat la possibilitat d’ordenar-se sacerdot i Jos\u00e9 Maria havia respost amb gran generositat: “El Pare ens havia fet veure ben clarament -recordava- la necessitat de sacerdots en l’Obra, que arribessin al sacerdoci despr\u00e9s d’haver viscut la vocaci\u00f3 pr\u00f2pia nostra, per ajudar amb la seva predicaci\u00f3 -d’acord amb les directrius assenyalades pel Pare- a la formaci\u00f3 dels seus germans i per col\u00b7laborar en la seva direcci\u00f3 espiritual, sobretot a trav\u00e9s del Sagrament de la Penit\u00e8ncia “.<\/p>\n

Va fer compatible durant aquell temps el seu treball professional amb els estudis eclesi\u00e0stics, igual que \u00c1lvaro del Portillo i Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz, juntament amb els quals va ser ordenat sacerdot pel bisbe de Madrid, Mons. Leopoldo Eijo i Garay el 25 de juny de 1944. Era la primera ordenaci\u00f3 de fidels de l’Opus Dei.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A la fotografia, d’esquerra a dreta, Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz, mort amb fama de santedat: el Servent de D\u00e9u Jos\u00e9 Mar\u00eda Hern\u00e1ndez Garnica; sant Josepmaria i el Servent de D\u00e9u \u00c1lvaro del Portillo, que t\u00e9 oberta la causa de canonitzaci\u00f3.<\/p>\n

Des del principi del seu treball sacerdotal Hern\u00e1ndez Garnica va desenvolupar una \u00e0mplia tasca de direcci\u00f3 espiritual, amb persones de tot tipus, especialment amb joves universitaris, centrant-se -seguint les indicacions de sant Josepmaria- en l’impuls, desenvolupament i formaci\u00f3 de les tasques de l’Obra amb dones.<\/p>\n

“L’amor a D\u00e9u de D. Jos\u00e9 Mar\u00eda -recorda Dora Calvo- el portava a un afany apost\u00f2lic extraordinari. Constantment ens parlava de que hav\u00edem de acostar a D\u00e9u a les \u00e0nimes del m\u00f3n sencer. Aquesta universalitat en l’apostolat ens la inculcava amb tanta for\u00e7a que, m’atreviria a dir, per aix\u00f2 veiem tan natural anar-nos a altres pa\u00efsos a comen\u00e7ar la tasca, com ja est\u00e0vem fent en aquests anys”.<\/p>\n

Des de finals de 1954 als primers mesos de 1955, va fer un llarg viatge per Am\u00e8rica, per impulsar la marxa dels apostolats que s’havien iniciat anys enrere: Estats Units, M\u00e8xic, Guatemala, Vene\u00e7uela, Col\u00f2mbia, Equador, Per\u00fa, Xile i Argentina. Pocs mesos despr\u00e9s, va anar a Anglaterra i Irlanda amb la mateixa finalitat.<\/p>\n

Des de 1.957 a 1.972 va estar en nombrosos pa\u00efsos europeus impulsant els inicis de l’Opus Dei: Fran\u00e7a, Irlanda, Alemanya, \u00c0ustria Anglaterra, Su\u00efssa, Holanda, B\u00e8lgica,… La tasca d’obrir cam\u00ed per obrir el missatge de Crist li va exigir molta tenacitat i abordar constantment problemes nous: cultura, idiomes, treball apost\u00f2lic amb persones provinents d’altres religions, alimentaci\u00f3, etc. Els que van treballar amb ell recorden la seva fe indestructible en D\u00e9u i la seguretat que amb la preg\u00e0ria, el sacrifici i el treball constant arribarien els fruits apost\u00f2lics.<\/p>\n

La comprovaci\u00f3 de les escasses forces de les que disposava per a la magnitud de la tasca evangelitzadora, no li portava al des\u00e0nim, ni a la desesperan\u00e7a. Ho ressaltava ell mateix en una meditaci\u00f3:<\/p>\n

“Si volem ser fidels a la crida de D\u00e9u i realitzar un servei efectiu i continuat, hem de tenir present que l’acci\u00f3 principal \u00e9s de D\u00e9u -la seva gr\u00e0cia- per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 indispensable l’acci\u00f3 instrumental de l’home que realitza la seva acci\u00f3 pr\u00f2pia, humana i que la gr\u00e0cia de D\u00e9u eleva a sobrenatural. Aquesta acci\u00f3 instrumental requereix unes disposicions, una formaci\u00f3 i una docilitat a l’acci\u00f3 divina”.<\/p>\n

Ho confirma el Dr Steinkamp respecte d’Holanda: “Tenia una gran fe en D\u00e9u. Era t\u00f2nica constant en les seves converses amb nosaltres, que tingu\u00e9ssim fe en D\u00e9u”.<\/p>\n

El seu amor a D\u00e9u es manifestava de manera particular en la celebraci\u00f3 de l’Eucaristia: “El seu amor a la Missa -compte Eileen Hourihan- i la manera com la celebrava infonien molta devoci\u00f3. La manera tan devota amb qu\u00e8 besava l’altar, just en comen\u00e7ar, et deixava veure que realment era per a ell la seva cita m\u00e9s important del dia “.<\/p>\n

“El seu amor a D\u00e9u era visible quan celebrava la Missa -recorda Jos\u00e9 Gabriel de la Rica-. Sense distreure’s es concentrava en les paraules, llegia a poc a poc amb esfor\u00e7, ja que ell tendia a llegir rapid\u00edssim. Podia llegir en diagonal, per\u00f2 en la Missa s’aturava a cada pausa i s’esfor\u00e7ava a pronunciar cada paraula”.<\/p>\n

Per tot Europa<\/h3>\n

Sant Josepmaria seguia confiant en la seva entrega generosa i enamorada per fer l’Opus Dei a tants pa\u00efsos d’Europa.<\/p>\n

“La teva carta m’ha omplert de consol -li deia sant Josepmaria- en veure com m’ajudes, amb la teva oraci\u00f3 i el teu sacrifici, a portar la c\u00e0rrega que el nostre Jes\u00fas posa sobre les meves espatlles, i que tu saps b\u00e9 que tantes vegades \u00e9s molt pesada. El meu cor s’omple d’alegria davant les cont\u00ednues manifestacions del zel ardent i de la visi\u00f3 sobrenatural amb qu\u00e8 treballeu tots”.<\/p>\n

Gran part del treball apost\u00f2lic que realitzava pels pa\u00efsos europeus el va portar a con\u00e8ixer i tractar fraternalment a molts luterans, calvinistes i anglicans. Amb tots ells buscava immediatament crear un corrent de simpatia i d’afecte que arribava a l’amistat. Era conscient del que els separava en mat\u00e8ries doctrinals, per\u00f2 tamb\u00e9 que nom\u00e9s el di\u00e0leg confiat podria crear el necessari clima de confian\u00e7a m\u00fatua.<\/p>\n

Un sacerdot de mentalitat oberta i comprensiva<\/h3>\n

Els canvis socials i culturals a Europa a finals dels anys 60 es van realitzar vertiginosament i entre els anys 1966 i 1969, hi va haver una veritable revoluci\u00f3 a Europa, especialment entre la gent jove. Una mica despr\u00e9s, a Barcelona, a l’any 1972, D. Jos\u00e9 Maria passejava en una escola de nois.<\/p>\n

La moda del p\u00e8l llarg havia arribat a Espanya amb una mica de retard: “Recordo perfectament -recorda un professor que l’acompanyava- una an\u00e8cdota en la qual es reflecteix com respectava i defensava la llibertat en la manera d’actuar i de ser de totes les persones. Un mat\u00ed de diumenge passej\u00e0vem amb D. Jos\u00e9 Mar\u00eda un altre que el solia acompanyar i jo. Al nostre costat va passar un noi amb un p\u00e8l bastant llarg i no molt cuidat i una poblada barba, cosa que, en aquells anys, no era molt freq\u00fcent. El que venia amb nosaltres va comentar en pla de broma que “jo, a aquests, els raparia al zero i els afaitaria en sec\u00bb.<\/p>\n

En aquest moment, D. Jos\u00e9 Maria no coment\u00e0 res, per\u00f2 al cap de poc, va escriure a la seva llibreta, ja que no podia parlar per la seva malaltia, preguntant si entre els meus alumnes hi havia algun noi amb barba o amb cabellera. Davant la meva resposta, una mica vehement, que \u00abni molt menys\u00bb, va anotar en el seu quadern: \u00abAix\u00f2 \u00e9s tirania\u00bb i va afegir un comentari sobre el respecte que hem de tenir a la llibertat i la manera de fer de totes les persones, que sempre havia defensat el Pare.<\/p>\n

Coment\u00e0, sense donar-li cap import\u00e0ncia, que si els de l’Obra que havien anat a altres pa\u00efsos -especialment del centre d’Europa- haguessin actuat amb la nostra rigidesa i falta de comprensi\u00f3, no haurien pogut fer res”.<\/p>\n

Des de la seva joventut, per la lesi\u00f3 renal, D. Jos\u00e9 Maria havia tingut una salut delicada, i a partir del 1970 la seva salut va comen\u00e7ar a empitjorar seriosament. Tants anys de lliurament sense l\u00edmit, portats amb extraordinari bon humor, van comen\u00e7ar a passar factura al seu organisme. Alexandre Dig\u00f3n, que va viure amb ell a Col\u00f2nia, recordava: “D. Jos\u00e9 Maria no gaudia d’un estat de salut normal a causa de diverses operacions quir\u00fargiques que li havien fet en l’\u00faltima \u00e8poca de la seva vida, i al c\u00e0ncer de pell. No obstant aix\u00f2, mentre va tenir un m\u00ednim de for\u00e7a f\u00edsica es sobreposava l’esgotament i lluitava per complir el pla de vida i el pla de treball d’una manera normal, que vol dir heroica. La mateixa fortalesa demostrava a l’empenta amb que plantejava els plans apost\u00f2lics”.<\/p>\n

7 de desembre, Vig\u00edlia de la Immaculada<\/h3>\n

Mentre la malaltia li ho va permetre, va celebrar la Santa Missa, amb tota la unci\u00f3 possible, pregant per les necessitats de l’Esgl\u00e9sia a tot el m\u00f3n, especialment a Europa. “L’alegria a l’escoltar les bones not\u00edcies d’Holanda -escrivia- \u00e9s immensa. Ja es veu que s’ha comen\u00e7at a trencar el foc i \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d’insistir, no afluixar i seguir demanant al Senyor, per intercessi\u00f3 de la Mare de D\u00e9u”.<\/p>\n

El 22 de mar\u00e7 li va sobrevenir una crisi card\u00edaca bastant greu. Despr\u00e9s de diverses consultes m\u00e8diques se li va comunicar la gravetat de la seva situaci\u00f3, que va rebre amb gran sentit sobrenatural. En aquests dies, va rebre una carta de sant Josepmaria:<\/p>\n

“He rebut la teva darrera carta i li he donat moltes gr\u00e0cies al Senyor per aquest nou diagn\u00f2stic, que em fa demanar encara amb m\u00e9s insist\u00e8ncia la teva curaci\u00f3 al Senyor i a la nostra Bene\u00efda Mare. Agraeixo tamb\u00e9 a la Mare de D\u00e9u la pau i l’abandonament que vol mantenir en la teva \u00e0nima. Segueix aix\u00ed, fill meu, que les teves mol\u00e8sties s\u00f3n clam de preg\u00e0ria a Jesucrist Nostre Senyor per aquesta Santa Esgl\u00e9sia seva”.<\/p>\n

Plenament conscient del seu estat es va traslladar a Barcelona. Els \u00faltims mesos de la seva vida van ser especialment dolorosos des del punt de vista f\u00edsic, per\u00f2, quan se li preguntava com estava, o si havia dormit b\u00e9, contestava somrient amb un “molt b\u00e9” o “com les roses”.<\/p>\n

El seu patiment m\u00e9s gran va ser no poder celebrar la Santa Missa pel seu estat de salut i, despr\u00e9s, no poder ni tan sols combregar. Va morir el 7 de desembre, vig\u00edlia de la Immaculada, amb una pau i serenor envejables, donant gr\u00e0cies a tots per l’afecte amb qu\u00e8 li havien at\u00e8s.<\/p>\n

Des de llavors nombroses persones acudeixen a D\u00e9u per demanar per les seves necessitats espirituals i materials mitjan\u00e7ant la seva intercessi\u00f3.<\/p>\n

Jos\u00e9 Carlos Mart\u00edn de la Hoz, Postulador.<\/em><\/p>\n

Jos\u00e9 Maria Hern\u00e1ndez Garnica, sacerdot numerari de l’Opus Dei<\/a><\/p><\/blockquote>\n