Hi ha una manifestaci\u00f3 de \u201ccofoisme\u201d que no fa mal a ning\u00fa, i \u00e9s la de considerar lligats a casa nostra figures eminents o persones entranyables que han nascut en altres llocs per\u00f2 han estat entre nosaltres, encara que no pretenguem fruir-ne en exclusiva. Per m\u00e9s que em ve al cap el cas de Picasso \u2013un malagueny que es form\u00e0 a Barcelona- he comen\u00e7at ara pensant -deixeu-m\u2019ho dir aix\u00ed- en un col\u00b7lega o un company, b\u00e9 que jugui en favor d\u2019ell una difer\u00e8ncia de prestigi, i en contra -segons com es miri-, el fet d\u2019haver nascut abans, a qui vaig tenir ocasi\u00f3 de tractar a Barcelona, en diverses \u00e8poques i tamb\u00e9 a fora d\u2019aqu\u00ed, com va ser a Roma. Fou Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica. No volem descon\u00e8ixer que aquest barcelon\u00e8s per a l\u2019eternitat va n\u00e9ixer a Madrid i dels seus progenitors, el pare, Josep Maria Hern\u00e0ndez Del\u00e0s, era enginyer de camins i havia nascut a Val\u00e8ncia, i la mare, Adela Garnica Echevarr\u00eda, de cognoms ben coneguts en el m\u00f3n de les finances, havia nascut a Madrid, amb les arrels a la costa cant\u00e0brica.<\/p>\n\n\n\n
Jo havia tingut la sensaci\u00f3 de no estar-ne lluny, de Jos\u00e9 M. Hern\u00e1ndez Garnica, des de for\u00e7a anys abans del temps de tractar-lo ass\u00edduament. Vaig tenir coneixement de la seva exist\u00e8ncia l\u2019any 1944, amb motiu de la seva ordenaci\u00f3 sacerdotal. Pel que he pogut experimentar repetidament, ja des de jovenet, no m\u2019ha mancat la curiositat pr\u00f2pia del periodista. Resulta que havia vist en una revista de temes religiosos -\u201cCatolicismo\u201d- un article d\u2019un eclesi\u00e0stic, el nom del qual sonava molt -Mons. \u00c1ngel Sagarm\u00ednaga- en qu\u00e8 glossava un esdeveniment que s\u2019acabava de produir: l\u2019ordenaci\u00f3 com a preveres, de tres professionals joves: dos Enginyers de Camins i un de Mines. Eren, a m\u00e9s, Doctors en Lletres o en Ci\u00e8ncies, perqu\u00e8 tenien gran capacitat intel\u00b7lectual i els convenia el doctorat, el qual, en aquella \u00e8poca nom\u00e9s es podia obtenir en les facultats cl\u00e0ssiques, a Madrid, per\u00f2 no en les Escoles d\u2019enginyers, malgrat l\u2019alt\u00edssima consideraci\u00f3 dels t\u00edtols d\u2019aquestes.<\/p>\n\n\n\n
Jo vaig preguntar a algun dels professors del Col\u00b7legi dels claretians, on estudiava el 4rt curs de batxillerat, el sentit d\u2019aquella not\u00edcia que es relacionava amb l\u2019Opus Dei, ja que a aquest pertanyien aquells tres enginyers, que en endavant, serien tamb\u00e9, i sobretot, capellans. Si no ho recordo malament, vaig tenir llavors la primera informaci\u00f3 sobre l\u2019esmentada instituci\u00f3; me la va donar el director del Col\u00b7legi, un gran llatinista, el P. Josep Jim\u00e9nez Delgado qui, anys despr\u00e9s va ser catedr\u00e0tic d\u2019universitat. Vaig copsar la seva estima per l\u2019Opus Dei, que havia estat fundat el 1928 pel qui \u00e9s ara sant Josepmaria Escriv\u00e0 de Balaguer, i a ella contribu\u00efa la circumst\u00e0ncia que el P. Jim\u00e9nez era amic d\u2019infantesa d\u2019un altre home de lletres, natural de Corella, i despr\u00e9s catedr\u00e0tic de filosofia a Sevilla, Jes\u00fas Arellano. Tamb\u00e9 s\u2019hi unia el fet que sabia la simpatia que diversos religiosos de la seva congregaci\u00f3 tenien envers el fundador de l\u2019Opus Dei, arran de la seva participaci\u00f3 com a especialistes en mat\u00e8ries teol\u00f2giques, en la formaci\u00f3 d\u2019aquells estudiants madurs que van fer uns estudis profunds, dels quals s\u2019examinaren brillantment al seminari de Madrid.<\/p>\n\n\n\n
Sempre m\u00e9s em vaig recordar de la suggerent fotografia de la cerim\u00f2nia, que il\u00b7lustrava l\u2019article, on es veien aquells tres homes: \u00c0lvaro del Portillo, Jos\u00e9 M. Hern\u00e0ndez Garnica i Jos\u00e9 Luis M\u00fazquiz, als quals havia conferit el sagrament de l\u2019orde el Dr. Leopoldo Eijo y Garay, patriarca de les \u00cdndies Occidentals i bisbe de Madrid.<\/p>\n\n\n\n
En el seu moment vaig saber que un d\u2019aquests sacerdots, el Dr. Hern\u00e0ndez Garnica, entre els enc\u00e0rrecs encaminats a l\u2019atenci\u00f3 sacerdotal dels membres de l\u2019Obra que anaven sorgint aqu\u00ed i all\u00e0 i la tasca de fer con\u00e8ixer el que era aquest cam\u00ed de santificaci\u00f3 en el treball professional i en el compliment dels deures ordinaris del cristi\u00e0, li tocava venir regularment a Barcelona. He tingut not\u00edcia que va dirigir molts recessos i cursos de rec\u00e9s espiritual. Vaig poder comprovar, per ell i alguns dels assistents, que hi havien participat amics i coneguts meus. Un d\u2019aquests fou Jordi Rubi\u00f3 i Lois, i em consta que Josep M. Hern\u00e0ndez Garnica s\u2019havia pogut assabentar de l\u2019exemplaritat del seu pare, Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer, dolorosament perjudicat en la postguerra, i que havien sortit en les converses detalls de l\u2019erudici\u00f3 d\u2019altres de la nissaga: dels Rubi\u00f3 i Lluch i dels Rubi\u00f3 i Ors. No s\u00e9 si el Dr. Hern\u00e0ndez Garnica li havia contat quelcom dels avatars de la guerra, que va passar \u00edntegra tamb\u00e9 en la zona republicana: va estar a la pres\u00f3, i a punt de ser afusellat per\u00f2 quan el portaven a Paracuellos, es va sentir cridar el seu nom, i misteriosament va ser alliberat, i el van incorporar al front republic\u00e0 fins al final de la guerra.<\/p>\n\n\n\n
Vull pensar, i encara em torna a sortir el \u201ccofoisme\u201d que la seva identificaci\u00f3 amb la gent del nostre pa\u00eds, i el seu entrenament pastoral a Barcelona li van ser molt \u00fatils per a la feina que l\u2019esperava, d\u2019impulsar la labor perqu\u00e8 l\u2019Opus Dei arrel\u00e9s en altres diversos pa\u00efsos d\u2019Europa on va residir: Fran\u00e7a, Su\u00efssa, Illes Brit\u00e0niques, Holanda, Alemanya, ajudant els primers homes i dones d\u2019aquelles contrades que potser havien conegut l\u2019Obra, fora d\u2019all\u00ed, per ra\u00f3 d\u2019estudi o de treball. He sentit parlar, amb afectuosa reconeixen\u00e7a, a una de les germanes Mart\u00ed i Bas \u2013la Maria Roser- la primera barcelonina que va demanar l\u2019admissi\u00f3 a l\u2019Opus Dei- del seu inter\u00e8s per la gent i les coses del nostre pa\u00eds, de la seva tasca formativa, que havia realitzat per aquells anys i en els que seguiren, amb gran sentit pr\u00e0ctic, en escoles que tiraven endavant les dones de l\u2019Obra amb una considerable incid\u00e8ncia en el m\u00f3n professional.<\/p>\n\n\n\n
Tinc la convicci\u00f3 que no \u00e9s per casualitat, ni decisi\u00f3 graciosa de sant Josepmaria, quan Josep Maria Hern\u00e0ndez Garnica ja estava greument malalt, amb la mort pronosticada a curt termini, encara que incert, que volgu\u00e9s que des de la Cl\u00ednica Universit\u00e0ria de Navarra, es trasllad\u00e9s a Barcelona, on li havien d\u2019intentar un tractament radiol\u00f2gic innovador que, tanmateix no va reeixir a aturar el proc\u00e9s ineluctable de la malaltia, que el port\u00e0 a la mort a Barcelona el 7 de desembre de 1972. Aqu\u00ed, en una de les estades hist\u00f2riques de sant Josepmaria a Barcelona, es veieren per \u00faltima vegada a la terra, amb tota naturalitat, fermesa i afecte, sense donar a l\u2019encontre un to expr\u00e9s d\u2019acomiadament.<\/p>\n\n\n\n
I lliga b\u00e9 amb tot aix\u00f2 que el seu cos mortal s\u2019hagi quedat en una tomba al cementiri de Montjuic, i que sempre estigui acompanyat de visites, de preg\u00e0ries i de flors, i que, des de Barcelona, el seu tr\u00e0nsit i el seu estatge, hagin accentuat una dimensi\u00f3 internacional, combinada amb una nota hist\u00f2rica barcelonina. I tamb\u00e9 des de Barcelona molts estem segurs de les bondats de D\u00e9u amb ell i de la seva correspond\u00e8ncia a la gr\u00e0cia, i veiem amb goig i esperan\u00e7a que s\u2019hagi obert un proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3, a Madrid, per a tota la gl\u00f2ria de D\u00e9u. Plau de recordar-ho en l\u2019escaien\u00e7a del 95 aniversari de la seva naixen\u00e7a, el 17 de novembre del 1913.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ferran Blasi Catalunya Cristiana, 11 juny 2009 Hi ha una manifestaci\u00f3 de \u201ccofoisme\u201d que no fa mal a ning\u00fa, i \u00e9s la de considerar lligats a casa nostra figures eminents o persones entranyables que han nascut en altres llocs per\u00f2 han estat entre nosaltres, encara que no pretenguem fruir-ne en exclusiva. Per m\u00e9s que em […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[457],"tags":[],"class_list":["post-4333","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-testimonis"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4333","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4333"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4333\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4333"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4333"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amigosdechiqui.prestigiaonline.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4333"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}