El 28 de febrer es compleixen deu anys de la sessió d’obertura de la investigació diocesana
sobre la Causa del Servent de Déu José María Hernández Garnica. Va tenir lloc a la Cripta de la Basílica Pontifícia de San Miguel, a Madrid, i va estar presidida per Monsenyor César Augusto Franco, bisbe auxiliar de Madrid.
Una mica d’història
L’arribada de nombrosos testimonis i records dels que van conèixer al Servent de Déu, poc després de la seva mort, va portar a Monsenyor Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, a sol·licitar a la Santa Seu l’obertura de la corresponent Causa de Canonització.
Amb l’autorització de la Santa Seu, el 26 de juliol de 2003 es va traslladar la jurisdicció de Barcelona, on va morir el Servent de Déu, a Madrid, ciutat en la qual havia nascut.
En resposta a la petició del Postulador, el Cardenal-Arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, va publicar el Decret d’Introducció de la Causa de Canonització del Servent de Déu, el 13 de gener del 2004.
Més endavant va ser nomenat el Tribunal i les comissions corresponents amb l’encàrrec de recollir totes les proves testificals i documentals, amb les quals poder elaborar un complet estudi sobre la vida d’en José María.
La Sessió d’obertura
Un any després, el 28 de febrer de 2005, Monsenyor César Augusto Franco, bisbe auxiliar de Madrid, en representació del Senyor Cardenal, va presidir la sessió d’obertura de la investigació diocesana sobre la vida i virtuts del Servent de Déu. Aquest acte, que va tenir lloc a la cripta de la Basílica Pontifícia de San Miguel, va obrir el procés que l’Església exigeix per comprovar la possible santedat d’aquest sacerdot i enginyer que, des de 1935, va formar part de l’Opus Dei.
Iniciat l’acte, el Postulador de la Causa, Dr. José Carlos Martín de la Hoz va manifestar en la seva dissertació que, complint l’encàrrec del prelat de l’Opus Dei, proposava a l’Església Arxidiocesana de Madrid que prengui la vida de José María “en consideració, i reuneixi totes les proves necessàries per examinar amb profunditat i determinar si pot ser considerat com a exemple i com intercessor per a tots els cristians”.
Es va referir després a com intervenen els sants en les nostres vides, quan va recordar que “l’exigent i radical crida a la santedat necessita testimonis que ens il·lustrin en el camí i que ens motivin a la resposta a la gràcia de Déu que aquest requeriment comporta. Els sants són una ajuda constant en la nostra marxa cap al Cel. La seva ajuda, la seva intercessió davant Déu i el seu exemple, dinamitzen el nostre camí, el vigoritzen”.
El Dr. Martín de la Hoz va acabar la seva intervenció demanant “l’assistència de l’Esperit Sant, a qui acabem d’invocar, perquè ens il·lumini en aquest treball que ara comencem”.
“Ens hem de donar pressa per ser sants”
En el seu discurs, Monsenyor César Franco va parlar també de la santedat personal. Va destacar primer la bellesa que comporta un procés de canonització, perquè equival a “reconèixer que la Santedat de Crist és inesgotable, que emana del seu costat obert, del costat de Crist mort i ressuscitat per tots nosaltres. Els qui s’acosten a ell participen de la santedat de Crist, que és el que constitueix en definitiva la vida més íntima, més bella de l’Església”.
Es va referir a més a la implicació personal que aquest procés suposa, ja que “per a tots nosaltres (…) ha de ser aquest acte una crida clara i rotunda, a la santedat a què tots en vida aspirem. I ens hem de donar pressa per ser sants”, ja que -citant a sant Joan Pau II, va continuar- “la primera i fonamental resposta que un cristià ha de donar a la gràcia baptismal és la d’oferir la seva pròpia santedat a l’Església. És la primera tasca, la fonamental que tots tenim per haver rebut la gràcia del baptisme”.
Monsenyor Franco va posar fi a les seves paraules amb la invocació a la Mare de Déu, “reina i senyora de tots els sants”, expressant que “estarà encantada de que un dels seus fills -si passa per aquest procés de discerniment de l’Església- brilli al costat de ella a la glòria del cel”.
Les persones que havien d’intervenir en el procés, juntament amb el Senyor Bisbe, van jurar complir fidelment les seves tasques al Tribunal o en les comissions. També el Postulador va prestar jurament, i va oferir una primera relació de testimonis que compareixerien a la Causa, entre els quals es trobaven familiars i diverses persones que van conèixer i tractar en José María, tant a Espanya com en altres països d’Europa.
Finalment, el notari de la Cúria va aixecar acta. Amb el cant de la Salve es va donar per conclosa la sessió.
Els següents passos
El 17 de març de 2009 es va clausurar aquesta fase diocesana del procés. Un any després, el 18 de març de 2010, la Congregació per a les causes dels sants va emanar el Decret de validesa de la investigació diocesana sobre la vida i virtuts del Servent de Déu.
El 21 de febrer de 2011, el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va sol·licitar a la Congregació per a les causes dels sants autorització per al trasllat de les restes del Servent de Déu a l’església de Santa Maria de Montalegre, en atenció a la creixent devoció i fama de santedat; i es va concedir un mes després.
Finalment, l’11 de novembre de 2011 va tenir lloc la cerimònia del trasllat de les restes del Servent de Déu a l’església de Santa Maria de Montalegre, en un acte presidit pel Cardenal-Arquebisbe de Barcelona.
El futur
Mentre la Congregació per a les causes dels sants estudia tota la documentació recollida, i jutjar sobre l’heroïcitat de virtuts del Servent de Déu, la seva fama de santedat segueix creixent i es va estenent per diversos llocs del món. Així ho proven els nombrosos favors que es reben, i la difusió que estan tenint les seves biografies, fulls informatius i estampes per a la devoció privada.
De tants favors n’haurà de sortir un de tipus mèdic de què pugui provar-se el caràcter extraordinari de la curació i donar pas a la beatificació del Servent de Déu.
hernandezgarnica