Al setembre de 1939, van començar a les universitats espanyoles els cursos accelerats per recuperar el temps perdut a la guerra civil. Chiqui va començar a assistir a les classes de l’Escola de Mines amb l’objectiu -com així va ser- d’acabar l’últim any de la carrera al març de 1940 i realitzar el Projecte fi de carrera.
Les disposicions de lliurament a Déu en l’Opus Dei, en fidelitat a l’esperit de sant Josepmaria, les mostra en una carta als membres de l’Obra de València, escrita a Madrid, el 16 de novembre de 1939: “Quant hem d’empènyer. Déu s’ha entestat a que tirem endavant i, o tirem o, si no, ens atropellarà el carro; jo, en vista que sóc una roda completament ronyosa, li dic, el més sovint possible a la Mare de Déu que em tiri oli perquè no destorbi, perquè el que és només jo sòl, no dono ni un pas. Tinc ganes d’acabar la carrera al març poder i així viure sempre amb els meus”.
Cfr. Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012