El 1959 en José María Hernández Garnica, per encàrrec de sant Josepmaria, va passar a ocupar-se, entre altres països, de la tasca apostòlica a Anglaterra. Recorda Amelia Díaz-Guardamino Echeverría, que vivia a Anglaterra: “Va pensar que José Maria, llavors Consiliari de França, podria ajudar-nos. L’any següent, el va nomenar delegat d’Anglaterra, França i Irlanda, perquè s’ocupés molt especialment de nosaltres i, efectivament, l’estiu de 1959, el nostre Pare, de nou a Londres, ens va donar la notícia. Va suposar una gran alegria per a totes saber que Mn. José María arribaria a les poques setmanes”.
El testimoni de José María Casciaro ajuda a comprendre el perquè d’aquest interès: “era un home tan entregat i humil, tan sant, que no recusava cap treball; era útil per a tot el que se li encarregava i es donava amb tot l’entusiasme i dedicació, aplicant la seva extraordinària intel·ligència i la seva capacitat de sacrifici. Jo sentia el bon exemple d’aquell que, en les ocasions que havia tingut d’estar a prop, sempre havia estat un germà gran per a mi, un referent clar de com «fer l’Opus Dei, sent un mateix Opus Dei», en paraules del nostre estimadíssim Pare”.
En ser persones joves, plenes d’entusiasme però amb poca experiència, Mn. José María moltes vegades havia de corregir quan detectava que no es vivia bé l’esperit de l’Obra. Amelia Díaz-Guardamino recordava la següent anècdota: “Al març de 1960, la casa de Manchester ja estava acabada, però com que no era el moment oportú per rebre estudiants -per aquest curs, naturalment, ja tenien resolt el seu allotjament-, vam decidir aprofitar-la per fer aquí els Cursos de formació de Numeràries, fins que, a l’estiu, es pogués tenir el primer curs internacional amb residents d’altres països. Mn. José María havia fet altres viatges a Manchester, entre altres coses per dirigir la instal·lació de l’oratori, que no va realitzar ell mateix com ho havia fet a París, però ens va ensenyar a Esther i a mi. Supervisava la nostra feina, corregint el que fos necessari, que havia de ser bastant, perquè quan sortia malament, ell mateix ho arreglava i ens deia: «Sou les reines del nyap»”. Era una realitat que aquesta tasca de formació i orientació li proporcionava moltes satisfaccions en veure com les noves generacions assimilaven l’esperit de l’Opus Dei.
cfr. Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz. Ed. Palabra, 2011
Una correcció amable: “sou les reines del nyap”, Manchester, III-1960hernandezgarnica