La incorporació definitiva a l’Opus Dei del beat Àlvar i Chiqui.
Auca, Josep Maria Giralt (text) – Ferran Toro (dibuixos)
El 19 de març de 1936, Álvaro del Portillo va renovar la seva incorporació a l’Obra de manera definitiva. Era un breu acte, senzill i solemne alhora, en què sant Josepmaria tenia llavors el costum de besar els peus als seus fills espirituals, mentre pronunciava les paraules de la Sagrada Escriptura: «quam speciosi pedes evangelizantium pacem, evangelizantium bona» (Rm 10,15 (vulg)): Quin goig els peus dels que anuncien la pau, dels que anuncien el bé!
Durant tota la seva vida Álvaro del Portillo va conservar indeleble el record d’aquell moment, i l’escena li va venir a la ment amb força el 27 de juny de 1975, quan es trobava resant davant el cadàver del fundador. Abans de procedir a la sepultura, es va agenollar i li va besar els peus. Més tard, va explicar el perquè d’aquest gest: «vaig recordar que el Pare me’ls havia besat a mi, i li vaig tornar el petó. Com ho podria oblidar? No va ser només un gest. No va ser només una expressió de fidelitat i d’unió. Molt més: va ser lliurar-me a mi mateix de nou» (Paraules pronunciades en una reunió familiar, el 25-XII-1979).
José María Hernández Garnica va fer la seva incorporació definitiva a l’Opus Dei el 19 de març de 1940. També ell va guardar tota la seva vida en el seu cor aquests mateixos sentiments i per això, el 23 de novembre de 1972, al acomiadar-se de la que seria la última trobada amb sant Josepmaria -els dos eren conscients de la gravetat de la malaltia: moriria a les dues setmanes- Chiqui també va voler besar-li els peus, com a mostra d’afecte i veneració. Ho explica amb detall José Carlos Martín de la Hoz en aquest vídeo de l’acte de presentació d’OBRINT HORITZONS, el 20 de maig de 2010.
cfr. Alvaro del Portillo. Un hombre fiel. Javier Medina, Ed. Rialb, 2013
Un petó als peushernandezgarnica