José María, estàs vell, ja no serveixes ni per posar un pany…
24 de setembre del 1965, Festa de la Mare de Déu de La Mercè, 5 de la tarda. El Dr. José María Hernández Garnica dirigeix la meditació a l‘oratori de la residència per a universitàries de Lovaina (Bèlgica), acabat poques hores abans:
«Aquest matí ja havia trencat dos panys en intentar posar la porta del Sagrari; vaig començar a enfadar-me amb mi mateix; pensava, José María estàs vell, ja no serveixes ni per posar un pany. En aquest moment, quan et sentis res, és quan cal aturar-se, pregar, recolzar-se en la filiació divina, en l’afecte a la Mare de Déu, i a recomençar, una altra vegada a fer el que cal fer. Us ben asseguro que és quan millor surt»
hernandezgarnica