El Dr. José María Hernández Garnica va arribar a París el 22 de novembre de 1957 com Consiliari de l’Opus Dei a França. Abans es va posar en les mans de la Mare de Déu: “Vaig arribar ahir a París; abans vaig tenir la sort doble de passar per Lourdes. Confio que encomaneu molt la labor de París i veurem com es posa això en marxa. Sóc optimista, tot i que la realitat que em trobo no és tant positiva com desitjaríem” (Carta a Severino Monzó, París 23.XI.1957). Quan va arribar a París el 1957, feia ja uns anys que hi treballaven persones de l’Opus Dei. Després de molt treballar, al gener de 1959 arribarien les primeres vocacions franceses.
En el Dr. Hernández Garnica el lliurament a Déu tenia aire de normalitat. Als pocs mesos d’arribar els fruits apostòlics, és requerit pel Fundador per a noves tasques. A la vista de la bona experiència de la seva estada a París, sant Josepmaria va pensar en ell per realitzar la mateixa funció en altres llocs d’Europa. És a dir, impulsar el creixement de les labors apostóliques i portar l’esperit de l’Opus Dei a altres països.
Tal era la confiança que sant Josepmaria dipositava en ell, que li va encomanar realitzar les gestions per preparar al seu successor a París. Li ho escrivia en aquesta carta en què narra el viatge realitzat a Espanya per preparar el nomenament de la persona que el substituirà: “Vaig sortir de París el 28 al migdia i aquell matí vaig rebre unes lletres d’Álvaro de la seva part. Vaig arribar a Madrid el dissabte per la nit, i avui al matí ha vingut Álvaro Calleja (de València) . Li he plantejat l’assumpte que em portava i està totalment d’acord i amb molt bones disposicions per anar a treballar. Comprèn bé el paper que ha d’exercir. Es torna de seguida a València i posarà en contacte amb qui el substitueix. Estarà a París el 15 més o menys d’aquest mes. Pare, demani per mi perquè sigui bon fill i li serveixi a vostè i a Déu on em posi” ( Carta a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, Madrid, 1.IX.1959 ) .
Efectivament, el 15 de setembre es va produir el relleu a França i queda a l’espera del que el fundador li digui. Així ho explica en una carta uns dies després: “Ja s’ha incorporat Álvaro Calleja a les seves funcions. Tinc molt bona impressió i crec, fonamentalment, que tot funcionarà millor que abans. Se’l veu piadós i amb molt afany apostòlic. Fins ara, i així serà sempre, molt units, i tot el que proposa amb sentit comú. Com és lògic ell té la meva antiga cambra i jo m’he instal·lat a la “lingerie”. Ja pot figurar, Pare, que demà demanarem molt al Senyor per vostè en una data que ens porta a donar tantes gràcies a Déu, i perquè aconsegueixi fer de tots els seus fills d’aquestes terres instruments dòcils i eficaços” (Carta a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, París, 1.X.1959 ) .
El fet de deixar la seva habitació al nou Consiliari és un detall que reflecteix en la seva carta sense donar-li cap importància, però que mostra el seu lliurament generós, doncs va passar a dormir en una petita cambra on es guardaven els instruments per arranjaments domèstics. Guy Léonardon va ser testimoni: “El veig també instal·lat en una petita habitació (en realitat una estreta habitació de roba blanca) del boulevard Saint Germain, amb un llit abatible d’un armari, molt incòmode: llegia, crec, un llibre d’electricitat general, que jo havia adquirit per als meus estudis”.
La seva generosa entrega, en aquest detall i en molts d’altres, no va passar desapercebuda, com subratllava Amelia Díaz-Guardamino en el seu testimoni: “El seu exemple era tan eloqüent que les seves paraules cobraven una força arrasadora. Així es comprèn que les poques que vivien a França, en aquest Centre de les afores de París, a Neully-sur-Seine, que s’havia posat en marxa un any abans, estiguessin desolades davant la marxa del Dr. José Maria que, tot i que seguiria sent delegat de França, traslladava el seu domicili a Londres. Els havia ajudat enormement durant aquest primer any de treball, no només en l’aspecte material, sinó sobretot amb les seves orientacions, amb l’esperit sobrenatural que els havia infós, amb la vibració apostòlica i l’optimisme que els transmetia i amb el toc de constant bon humor que posava a la vida en família”.
Selecció de Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, ed. Palabra, 2012
Pujar i baixar; servir. A la “lingerie” de bulevard Saint Germain (París, 15-IX-59)
hernandezgarnica