Al 1956, després del Congrés General de l’Opus Dei a Einsiedeln (Suïssa), el Consell General de l’Opus Dei trasllada la seva seu a Roma. El Dr. Hernández Garnica, que fins aleshores s’havia encarregat de col·laborar en les tasques de govern de les dones de l’Opus Dei, passa a ajudar el Consiliari de l’Opus Dei a Espanya com a Director espiritual.
Va deixar el càrrec de Sacerdot Secretari Central amb la mateixa senzillesa amb què l’havia exercit. Com recorda Lourdes Toranzo, en cessar en el càrrec m’ho va fer saber “amb frases molt expressives: «D. José María s’ha mort … Jo em dic Blas»”.
A partir d’aquest moment s’encarregarà d’ajudar en la tasca d’atenció espiritual i orientació doctrinal dels fidels de l’Opus Dei, amb especial dedicació a l’impuls dels mitjans de formació que l’Obra ofereix als sacerdots diocesans.
Un cop més, es va emprar a fons a transmetre a aquells primers sacerdots diocesans l’esperit de l’Opus Dei, tal com ell l’havia rebut del Fundador. Els va anar visitant, conversant i convivint amb ells, contagiant amor a Déu i a les ànimes. Part important de la tasca de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu consisteix en fomentar la unitat amb el bisbe dins del presbiteri de cada diòcesi; d’aquí que posés en marxa un pla de viatges per informar els Ordinaris, abans de començar aquest treball amb els sacerdots de les diòcesis. Així ho deixa reflectit en una carta a sant Josepmaria des de Madrid, el 24 de setembre del 1957: “Els dies 7 i 8 de març tindrem una convivència amb els que porten la tasca de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu per donar un impuls a aquesta tasca. Espero que d’aquests dies surti un bon fruit. Vaig estar amb Amadeo a Lleó i el bisbe va quedar conforme amb la labor de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu a la seva diòcesi; és un pas. Demà anirem a Sigüenza on també hi ha bones perspectives. També hem començat a Madrid i abans d’acabar el curs ja hi haurà resultats en la tasca de proselitisme; és on estava bastant endarrerit.”
I va col·laborar amb el començament de la Prelatura de Yauyos, encomanada a l’Opus Dei per la Santa Seu, buscant alguns sacerdots que, amb el permís dels seus bisbes respectius, estiguessin disposats a treballar pastoralment en aquelles terres.
Un cop reunits un petit grup d’ells, va succeir un imprevist. El vaixell que sortiria de Santander, va cancel·lar la travessia i els passatgers van quedar a terra. El Dr. Hernández Garnica va anar a veure la seva mare que estava estiuejant a Noja, a uns quilòmetres de la capital de Cantàbria. Així ho recordava una de les seves nebodes: “A l’agost de 1957 va ser a Noja amb tres o quatre sacerdots Agregats que anaven a treballar a Yauyos (Perú): encara es recorden els noms de Mossèn Pèlach, d’un D. Frutos, que venia de Segòvia, i d’un altre, que era d’un poble de Navarra anomenat Pitillas. La nau en la qual embarcarien a Santander havia tingut una averia i va retardar la seva sortida, sense previ avís, per 4 ó 5 dies. Chiqui, que els acompanyava, se’ls va emportar a Noja a casa de la seva mare, i li va dir que aquests sacerdots s’anaven al Perú, i que havien de tractar-los com la seva família” (Testimoni de Maria i Teresa Temes Hernández).
El Dr. José María Hernández Garnica va actuar amb rapidesa i va aconseguir situar-los en un altre vaixell per no retardar massa la marxa. Així ho resumia en una carta al fundador de l’Obra, el 7 de setembre del 1957: “Me’n vaig anar de seguida a Santander i allí es va confirmar que, per averia del vaixell Reina del Pacífic, s’havia suspès el viatge. Com en la companyia no donaven solucions i veia que el problema s’agreujaria si ens dormíem, vaig anar al director del Banesto, que sempre està molt amable amb tots els de la família, disposat a fer tots els serveis que se li demanin. Immediatament em va localitzar que l’única solució, econòmica, era el vaixell Marco Polo que sortia de Barcelona el 2 de setembre. Ens va acompanyar a veure al representant i vam aconseguir el dia següent les places”.
Es poden trobar uns relats detallats a Yauyos. Una aventura en los Andes, S. Valero, ed. Rialp, Madrid 1990 i Abancay. Un obispo en los Andes peruanos, E. Pèlach, ed. Rialp, Madrid 2005.
Font : Roturando los caminos. José Carlos Martín de la Hoz, ed. Palabra, 2012
L’inici d’una apassionant aventura. Yauyos. 2 de setembre de 1957
hernandezgarnica