El pare del Dr. José Maria Hernánde Garnica es deia José María Hernández Delás, i havia nascut a València, el 1871.
Provenia d’una família de marins. El seu pare, José María Hernández García de Quesada, natural de Motril (Granada), criat a Barcelona, era marí i havia participat en diverses missions a l’Atlàntic i a Filipines; finalment va ser Comandant de Marina de Tarragona. Es va casar amb Concepció Delàs i Foxá, natural de Girona (cfr. J.F. GONZÁLEZ DE CASTEJÓN, Genealogia de la família Hernández, edició particular, Madrid 2009).
José María Hernández Delás era el gran de tres germans. Va cursar els estudis de batxillerat a Barcelona. Es va traslladar a Madrid per estudiar la prestigiosa carrera d’Enginyer de Camins i lluïa llavors una barba molt elegant. Després de concloure els estudis es va decidir per la investigació i desenvolupament de l’electricitat a Espanya.
Era un home recte, serè, de caràcter fort. Tenia, com era normal entre els enginyers de l’època, una gran admiració per Alemanya, on havia viatjat moltes vegades. En un dels viatges a París va adquirir un els primers cotxes que van circular a Espanya. La seva mentalitat europea va portar a procurar que els seus fills aprenguessin alemany, a més d’anglès i francès.
Va desenvolupar la seva activitat professional i bon fer a l’empresa Electra de la capital d’Espanya, fins que el 1920 va ascendir a inspector del Cos d’Enginyers. Des de 1929, va pertànyer al Consell d’Obres Públiques del Ministeri de Foment.
Els pares de José María, Adela i José María es van conèixer a Madrid. Després d’un festeig a l’estil de l’època, que va començar en el madrileny parc del Retiro, es van comprometre. Van estar sempre molt enamorats. Les noces es va celebrar el 10 d’abril de 1899 al Palau episcopal de Madrid i va beneir l’enllaç Mons. José María de Cos, llavors Bisbe de Madrid-Alcalà.
Van procurar donar una acurada educació cristiana als seus fills. Van viure a Madrid, al barri de Salamanca. Primer, al número 49 del carrer Claudio Coello. Posteriorment es van traslladar a Recoletos número 10, cantonada amb el carrer Villalar i, finalment, a Conde de Aranda número 14.
El 28 d’agost de 1934, mentre estaven estiuejant a Noja, el pare de Chiqui va començar a tenir grans dolors. El van traslladar a l’hospital de Santander, on va morir a les poques hores, a causa d’una peritonitis. Es dóna la circumstància que un any abans havia mort Joaquín Hernández Delás, el germà del seu pare, d’una septicèmia fulminant.
Aquesta inesperada mort va suposar un cop dur per en Chiqui, li va donar que pensar i el va portar a replantejar-se el sentit de la seva existència i la necessitat d’acostar-se més a Déu. Havia acabat segon de carrera. Fins llavors, la seva vida espiritual havia estat la normal entre els joves catòlics de l’època: algunes oracions al llarg del dia i l’assistència a la missa dominical amb els pares. Com molts alumnes del col·legi El Pilar, va pertànyer a la Congregació mariana allà establerta. Poc després de tornar a Madrid, va conèixer al fundador de l’Opus Dei i, a través d’ell, Déu va canalitzar els desitjos de conversió i de millora espiritual que havien brollat en el seu interior amb ocasió de la mort del seu pare.
cfr. Roturando los caminos, ed. Palabra, 2012, de José Carlos Martín de la Hoz
hernandezgarnica