És el 23 d’agost de 1937. De bon matí, José María Hernández Garnica arriba a la Legació d’Hondures, on hi ha refugiat sant Josepmaria, juntament amb Álvaro del Portillo i altres més. És la primera trobada després d’onze mesos de serioses vicissituds.
Chiqui no veia sant Josepmaria des del 7 d’octubre de 1936, després de passar tres mesos amagant-se en diferents domicilis, per haver desertat de l’exèrcit republicà al començament de la guerra civil espanyola. Va tenir així oportunitat d’asserenar la seva ànima, en uns moments de torbació i angoixa. Però als pocs dies seria capturat i ingressaria a la Presó Model de Madrid. Va ser condemnat a mort i va passar a la presó de San Antón, on també coincidiria amb Álvaro del Portillo. Salvat miraculosament de l’afusellament, va passar a la Presó Model de València, on va romandre fins al 30 de juny de 1937.
Durant aquest temps, sant Josepmaria patia i resava per tots els que, com Chiqui, estaven dispersos i en perill. En una meditació predicada a la Legació d’Hondures, on estava refugiat, comentava: “Jo pateixo per aquells membres de l’Obra, fills meus, que estan absents en la trinxera, a la presó, […]. I Chiqui… amb quanta pau ens expliquen que porta els seus sofriments! Tindrà les seves contrarietats interiors però també, com tots, els seus consols; aquests consols que Tu saps donar. Demano per ell i també per tots els que es trobin en un tràngol difícil, sense conèixer-ho nosaltres”.
Després de nombroses peripècies i coincidències providencials, el 21 d’agost de 1937, Chiqui va arribar de nou a Madrid, després d’haver-se incorporat a l’exèrcit republicà i ser destinat a transmissions.
Dos dies després, el 23 d’agost, a primera hora, José María Hernández Garnica va anar a trobar sant Josepmaria a la Legació d’Hondures. Va ser un moment d’una gran emoció. Van xerrar detingudament i, al final de la conversa, va rebre la comunió de mans de sant Josepmaria. Després se’n va anar amb Isidoro Zorzano a esmorzar. Van començar així unes setmanes de relativa tranquil·litat en les que va poder mantenir un tracte freqüent amb Isidoro, i conèixer a Dª Dolores Albás, mare de sant Josepmaria, i la seva germana Carmen.
hernandezgarnica