El 20 de juny de 1972 el Servent de Déu José María Hernández Garnica, ja sense veu per predicar, va escriure una meditació perquè fos llegida.
Es complien 15 anys de la mort de Tia Carmen, la germana de sant Josepmaria, a qui havia tractat des dels inicis de la seva vocació, i, lògicament, la meditació va versar sobre el gran servei a l’Obra que Tia Carmen va realitzar en l’administració de les tasques domèstiques dels primers centres, i en l’aire de família, tan propi de l’Opus Dei, amb records personals d’aquells primers anys.
El Dr. José María Hernández Garnica no va deixar d’aprofitar l’oportunitat per fer notar que tots els que estaven al costat del fundador, eren molt més joves que ell i amb pocs anys d’entrega a Déu, i eren plenament conscients que el pes de l’Obra requeia sobre les espatlles de sant Josepmaria.
Segurament, en la ment del Dr. Hernández Garnica estaria el viatge que 26 anys abans, el 20 de juny de 1946, havia fet acompanyant a sant Josepmaria, que havia d’embarcar a Barcelona en el J.J. Sister, camí de Roma per impulsar la solució jurídica de l’Obra.
En els següents articles s’amplien els dos aniversaris.
Qui era Tía Carmen per a Chiqui?
Camí de Roma en el J.J. Sister, l’aprovació jurídica,
Dos aniversaris a propòsit del 20 de juny: Tia Carmen i el J. J. Sister
hernandezgarnica