De l’1 al 5 de maig de 1966 va tenir lloc a Roma el Congrés General de l’Opus Dei. Dies després el Dr. Josep Maria Hernández Garnica va ser nomenat Sacerdot Secretari d’Anglaterra. Amb tota naturalitat, des de Roma, on havia acudit per al Congrés, es va traslladar immediatament a Anglaterra sense passar per Alemanya. Amb unes senzilles lletres des de Roma, el 10 de maig, s’acomiadava així dels d’Alemanya: “Us escric per agrair totes les amabilitats que heu tingut amb mi i dir-vos tot el que sento -per altra banda també són alegres les coses d’aquí- haver d’abandonar-vos. Recordo amb afecte tantes coses bones com hem tingut en aquests cinc anys i estigueu segurs que us encomanaré a tots perquè la tasca creixi a bon ritme i desitjar-vos tota mena de felicitats” (Carta al Dr. Alfons Par).
.
Les persones de l’Obra d’Anglaterra van agrair l’arribada del Dr. Hernández Garnica, com recull Amelia Díaz-Guardamino Echeverría: “ens van anunciar que havia estat nomenat Sacerdot Secretari de la Regió d’Anglaterra. De nou, la nostra alegria no va poder ser més gran: tenir-lo només per a la nostra Regió, i en moments en què el necessitàvem tant, ens semblava un somni (…). L’ajuda del Dr. Josep Maria va ser insubstituïble durant aquest període: donava consells pràctics i pau a tothom, treia importància a les dificultats i, amb el seu bon humor, feia riure a tots”.
Per enquadrar aquests records i valorar en la seva justa mesura el lliurament incondicionat del Dr. Josep Maria Hernández Garnica, convé fer notar que les seves limitacions pel càncer de pell ja eren patents. En aquesta segona i última etapa que va passar a Gran Bretanya entre 1966 i 1969, no estava bé de salut. Poc temps abans l’havien operat a Alemanya i, encara que semblava curat almenys temporalment, tenia certes limitacions a les que -com queda palès dels diferents testimonis- donava poca o cap importància.
.
cfr. Roturando los caminos, José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2013
hernandezgarnica