10-XI-1936, Chiqui és delatat pel porter de casa seva i, capturat, ingressa a la presó Model de Madrid.
En esclatar la guerra civil al juliol de 1936, José María Hernández Garnica es va ocultar a casa del seu oncle Pablo Garnica, al carrer Jorge Juan 5, de Madrid. Allà es van concentrar diversos joves de la família: el seu germà Fernando, Pepe Garnica, Manolín Morales i Ricardo Garnica, tots ells en edat militar. Es van amagar per a no ser reclutats per l’exèrcit republicà. La situació d’en Chiqui era més greu, doncs estava ja incorporat a files, i podia ser considerat desertor. Al poc temps, va arribar un grup de milicians que van registrar la casa i van confiscar el pis. Als refugiats els va donar temps per baixar al jardí interior de l’edifici, saltar una tanca i arribar al carrer Goya, on es van dispersar.
En José María es va refugiar llavors a casa de la seva mare, al carrer Conde de Aranda 14, situada molt a prop del veí carrer de Jorge Juan. Allí va començar una etapa molt dura d’aïllament. La mare i els germans estaven a Madrid encara, no així en Pablo Garnica que ja estava a Noja, on va ser detingut i, posteriorment, bescanviat.
El 10 de novembre, en José María va ser delatat pel porter de la finca i, capturat pels milicians, va ingressar a la Presó Model de Madrid.
La família ignorava en quina presó havia caigut. Un antic criat de la família -Braulio Concepció, que era conserge al Congrés-, anava tots els dies als portaveus i va saber que en Chiqui i un cosí seu, en José Carlos Ruiz Garnica, estaven a la Model. En bombardejar-la, van passar a la de Sant Antón. Començava l’etapa de la captivitat.
cfr. Roturando los caminos, José Carlos Martín de la Hoz, Ed. Palabra, 2012
hernandezgarnica